L'anomenada 'Revolta pagesa' ha deixat les últimes setmanes nombroses imatges de tractorades i mobilitzacions. Unes protestes, mantingudes en el temps molt més del previsible, que demostren la forta inquietud del sector agrari català per la seva supervivència i la complexitat dels problemes que els afecta, així com la dificultat per donar-hi solucions.

Se'n parla molt aquests dies dels pagesos, però no es parla tant amb ells. Probablement, es parla molt més dels tractors circulant per les autopistes, entrant a Barcelona, o dels talls de carretera, que de l'arrel dels greus problemes que originen aquestes protestes. Potser per això, una quarantena de pagesos de l'Anoia i comarques veïnes van voler reunir-se aquest diumenge amb Oriol Junqueras, i el president d'ERC va dedicar tres hores i mitja a desgranar amb ells, una per una, totes i cadascunes de les problemàtiques de la pagesia.

Matinal de diumenge assolellat, punt de trobada al municipi anoienc de Castellolí. Els pagesos van arribant i també ho fa Oriol Junqueras. Si no fos per la seva popularitat seria difícil distingir qui és el polític i qui son els pagesos. Junqueras arriba sense caravana política i amb camisa arremangada i texans. No és la típica trobada confortable amb militants i gent coneguda que acostumen a fer els polítics. Segons comenten alguns dels assistents, va sorgir espontàniament després de la visita de Junqueras als pagesos concentrats al Bruc amb els tractors per entrar a Barcelona, la setmana anterior.

Junqueras no coneix a la majoria i es dedica a saludar-los un a un desplegant els seus amplis coneixements del territori i de la història per situar anècdotes històriques en cada poble del pagès en qüestió i els orígens dels seus cognoms. Amanit amb moltes referències agràries. No hi ha premsa convocada, ni està ni se l'espera. Només aquest cronista ha aconseguit accedir-hi.

Àmplia representació de sectors pagesos i ramaders

La trobada és a peu d'autovia i només caldria saltar una minúscula tanca. Però aquest diumenge no toca tallar carreteres sinó parlar dels problemes que duen els pagesos a fer aquest tipus de protestes. Està gairebé tot el sector representat: productors de cereals, de fruita, gent del Penedès de la vinya, regants del canal d'Urgell, agricultura ecològica, explotacions clàssiques i projectes molt més moderns, ramaderia extensiva i ramaderia més intensiva. Gent de la Plataforma pagesa i gent d'Unió de Pagesos, colze amb colze. Tots molt diferents i tots amb la mateixa conclusió: "No podem més". Així doncs, una prèvia per agafar forces amb un esmorzar de pagès, com no podia ser d'altra manera. Botifarra a la brasa, embotits de tota mena, pa amb tomàquet i un bon vi negre de la terra. I a per feina, però a foc lent. No sembla que ningú tingui pressa, ni Junqueras ni els pagesos.

I comença el que podria semblar un memorial de greuges però que ràpidament es transforma més aviat en una classe didàctica sobre la situació de la pagesia. Junqueras va prenent nota de tot, demana més explicacions i concrecions, posa sobre la taula algunes possibles solucions fent gala de conèixer el sector, però sobretot es compromet a fer d'esponja: absorbir al màxim tota la informació sobre les problemàtiques, fer seves les reivindicacions i fer d'interlocutor amb totes les instàncies que puguin aportar solucions –començant òbviament pel Govern de la Generalitat en mans del seu partit-, però fent-ho des de l'òptica de comprendre adequadament els problemes plantejats. Una tasca que segons va explicar Junqueras a aquest cronista, el president d'ERC està desenvolupant no només en la crisi dels pagesos, sinó en molts altres sectors socials i econòmics amb què de forma discreta ja fa temps que té interlocució.

Escoltar, aprendre, comprendre i transmetre

Junqueras no va voler parlar sobre aquestes trobades amb múltiples sectors de la societat civil: "Avui he vingut sobretot a escoltar i parlaré però només amb els pagesos". Però fonts d'ERC consultades asseguren que Junqueras busca amb aquestes trobades "escoltar la gent, per conèixer i entendre millor el conjunt de Catalunya i la societat catalana". "Això no va del clàssic fer territori presentant-te un dia en un lloc i l'endemà en un altre i prou, ni tampoc va de campanya electoral", afirmen. "Junqueras no busca arribar, fer reunions, foto i marxar, sinó que l'objectiu ha de ser un camí de reconnexió i escolta, una conversa amb Catalunya, amb els catalans i les catalanes sense pressa", afegeixen. "La voluntat és aprendre i comprendre per poder transmetre millor les reivindicacions i problemàtiques de cada sector i de cada municipi o territori, per mirar d'articular solucions, amb un Junqueras que hi connecta, i a la vegada interconnectant els afectats amb aquells que hi poden posar remei als seus problemes en una mena de procés de mediació".

La trobada amb els pagesos d'aquest diumenge es desenvolupa en un ambient cordial tot i que de preocupació. Amb algunes anècdotes. Junqueras es compromet a treballar per les solucions però evita fer falses promeses tot dient: "Ara no tinc firma perquè passin coses, perquè estic inhabilitat i no em deixen ni fer classe. Quan tenia firma –com a vicepresident del Govern- sí que podia fer que passessin coses, però vaig fer que en passessin tantes que em van posar a la presó", relata amb to irònic malgrat la duresa dels fet, tot guanyant-se un aplaudiment còmplice dels pagesos. O arrencant riallades relatant com li va dir a un secretari d'Estat que volia que votés com a eurodiputat a favor d'un tractat comercial -que beneficiava el sector de la construcció perjudicant "tomàquets i taronges", segons el dirigent socialista-: "T'has equivocat, jo soc de Sant Vicenç dels Horts, no de Sant Vicenç del Totxo" li va dir, provocant un fort enuig del lobista.

Moment de tensió i una llarga llista de problemes

Però no tot son flors i violes, que tres hores i mitja donen per molts moments i Junqueras va a pit descobert sense escorta política, amb excepció de l'alcalde de Castellolí, el republicà Joan Serra. Així que també sorgeixen retrets cap el Govern i cap a la "classe política". Junqueras es defensa però sense fer intervencions ni atacs partidistes contra altres formacions tot i la seva condició de president d'ERC. És conscient que té davant un grup de persones molt heterogeni que no ha vingut a fer seguidisme d'un polític. Junqueras es limita a reivindicar la seva tasca i la seva trajectòria però defugint les consignes de partit: "Estic aquí com a Oriol Junqueras i responc pels meus actes, la meva voluntat és ajudar amb tot el que pugui fer", exclama. I acaba amb el reconeixement dels pagesos: "Nosaltres estem aquí per això, perquè ara tots ens aplaudeixen però tu ens has vingut a escoltar", li diuen.

La llista de problemes plantejats es llarguíssima i demostra la complexitat de la situació de la pagesia. Les càrregues impositives a ajudes que abans n'estaven exemptes. La dificultat perquè el producte de proximitat pugui abastir centres de l'administració com escoles o hospitals. El problema dels preus, l'especulació dels grans centres de distribució, la competència deslleial de productes de països tercers, la proliferació d'assessors imposats per les administracions que generen costos "molts cops sabent del tema menys que el pagès", o l'excés de burocràcia que obliga a declarar quatre cops el mateix tràmit, per exemple sobre la utilització de nitrats, o a declarar superfícies i dades de les explotacions que l'Administració ja té en la seva base de dades mitjançant les inspeccions que realitza, són només alguns dels exemples exposats.

La necessitat que les oficines comarcals del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural siguin llocs on s'ajudi a fer tràmits i no simples òrgans d'inspecció i sanció, una millor gestió de l'aigua per l'agricultura, o la lentitud en cobrar les ajudes que acaba dificultant la liquiditat i per tant la viabilitat de les explotacions també es van tractar a la trobada, entre moltes altres coses. I l'exigència que s'aprovi la nova llei de fauna salvatge que reguli la lluita contra el que per als pagesos es "una desesperació", com ara la plaga de conills o la proliferació de senglars que arrasen els cultius. Una llei que -van admetre els pagesos- es va encetar pel bon fer de l'exconsellera Teresa Jordà, però que ara ha quedat aturada. O la demanda d'una nova llei per habilitar el pagament per serveis ecosistèmics que permeti, per exemple, llogar de forma planificada els ramats per la lluita antiincendis amb una dotació pública.

No tot van ser retrets, també es van plantejar algunes interessants idees sobre la participació dels pagesos en la producció d'energies alternatives més enllà de l'autoconsum que permeti fer viables les explotacions compensant la baixa rendibilitat alimentària. Junqueras va apuntar "Ferran Civit" -segurament per derivar la proposta al director de l'empresa energètica pública creada per la Generalitat-.

Es van exposar moltes més coses, un extens ventall de problemàtiques que tenen solucions complexes i que depenen de moltes administracions. Fet que els pagesos reconeixen però demanen determinació: "No és una qüestió d'urgència sinó d'emergència, o s'hi posen solucions ja o en pocs anys desapareixerem". Com a exemple es va exposar que cada any tanquen el 10% de les explotacions de ramaderia extensiva, que en els últims 40 anys s'ha reduït la població activa agrària de Catalunya de més del 7% a poc més del 2% i la meitat són majors de 65 anys.

Incomprensió de la societat cap els pagesos

Sobre totes elles sobrevola, a més, una qüestió menys tècnica però que ho engloba tot, la incomprensió de la societat: "Ens sentim menyspreats i atacats per la societat. No se'ns valora, no se'ns respecta i se'ns ataca contínuament", exclamen els pagesos. I aquí tampoc se salva el discret periodista, amb crítiques molt dures a la imatge "estereotipada i tergiversada" que asseguren transmeten els mitjans de comunicació: "en comptes de fer pedagogia de la tasca de la pagesia es desinforma". Amb especial duresa cap a TV3 i especialment molestos amb el documental sobre les macrogranges del 30'.

Les fonts d'ERC expliquen que amb les trobades de Junqueras "no estem buscant arribar, fer reunions, foto i marxar, sinó que l'objectiu ha de ser un camí de reconnexió i escolta amb la societat". Tres hores i mitja sembla prou temps de trobada per aquest objectiu, però la cosa va més enllà i els pagesos articulen un grup de WhatsApp amb Junqueras on concretar encara més les reivindicacions, debatre les possibles solucions i fer-ne seguiment. I és que la terra és per a qui la treballa, i les solucions als problemes també.