"Contra el règim global de guerra: poder popular i autodeterminació col·lectiva". Aquesta es la premissa de la qual parteix el tercer Congrés Internacional de Democràcia Comunal que se celebra divendres i dissabte al Casinet d'Hostafrancs de Barcelona. Compta amb col·lectius que pretenen crear alternatives al sistema capitalista, a través del poder popular, l'autogestió, el suport mutu o la democràcia directa. I que venen tant dels Països Catalans, Euskal Herria i l'Estat espanyol, com de països de l'Amèrica Llatina com Veneçuela, Colòmbia, Argentina o Brasil, així com Itàlia o el Kurdistan.

Tots plegats formen part de la Xarxa Internacional de Democràcia Comunal, que constata que ens trobem en un moment de "guerra global" i "règim global de guerra, auge del feixisme, crisi ecològica, crisi sistèmica". "Tot aquest caos global que ha provocat el capitalisme, el capitalisme el vol resoldre fomentant l'auge del feixisme i la guerra. Són escenaris que preocupen", admet Ivan Miró, coorganitzador del congrés.

L'objectiu, segons detalla, és visibilitzar "la internacional de l'esperança i la solidaritat" enmig d'aquest context, que també té una lectura local. "El Procés sembla que s'ha acabat, també el moviment 15-M, i hi ha un cicle que s'ha de revertir. Necessitem espais de trobada dels moviments populars catalans en clau d'esquerra, un espai per organitzar els espais populars a diferents nivells", reivindica.

Entre els actes destaca l'acte polític d'aquest divendres, amb ponents vinguts d'arreu del món. Es tracta de col·lectius formats per persones que està fent front a situacions complicades i diverses, i que aposten per crear aquests projectes sociopolítics. "Són alternatives que resisteixen i pretenen superar les lògiques del capitalisme", detalla Miró sobre el concepte de democràcia comunal, que són les formes d'organització que resisteixen davant el sistema establert.

Nous espais a l'esquerra

En cada d'aquestes organitzacions d'arreu del món hi ha sensibilitats diverses, així com organitzacions polítiques, anticapitalistes, sindicals, cooperativistes, feministes… "La diversitat ideològica es interessant", admet Miró. De la mà de les anàlisis de les diferents organitzacions, el congrés servirà per caracteritzar les "derives autoritàries de les democràcies liberals", representades per líders com Donald Trump als EUA, Giorgia Meloni a Itàlia o Javier Milei a l'Argentina, així com Ursula Von der Leyen a la Unió Europea.

"Calen espais presencials, en un moment que les xares socials digitals són copsades per la dreta i l'extrema dreta", afegeix. I és que l'organitzador considera que ells moviments populars d'esquerres necessiten ara aquests espais presencials per "repensar estratègia cap a un nou cicle i generar noves organitzacions, en un moment que sembla que està tot en crisi". "Ha de sorgir un nou cicle de lluites i noves instancies organitzatives que tornin a plantar la internacional de l'esperança", insisteix.

Per a Miró, a escala catalana tot plegat s'ha de "construir des de la base i els carrers", i "més enllà de les xarxes individualistes socials". I demana "tornar a obrir el debat polític a Catalunya i que els discursos de l'esquerra radical tinguin una altra vegada un altaveu potent".

La democràcia comunal

El terme de democràcia comunal engloba practiques d'autogovern col·lectiu en l'àmbit polític, social i cultural, que es basen en el poder popular i els processos de creació d'estructures populars, detalla Miró. "Hi ha moltes experiències a escala mundial", reivindica. Pel responsable, es fonamenta en "elements diferents" del sistema que regeix el global de la societat, "a vegades potser antagònics".

"Hi ha la democràcia liberal, que és el sistema a través de la democràcia representativa delega la gestió i sovint el monopoli de la política. I les experiències de la democràcia comunal lluiten per major sobirania de la societat per construir el seu propi autogovern", defineix el responsable del congrés. "Democràcia liberal se centra en el ciutadà individual i està associada a l'economia capitalista. La comunal planteja alternativa que pot ser contra l'estat, però també a partir o més enllà de l'estat", detalla.

En aquest sentit, al congres hi haurà iniciatives diverses d'arreu del món. Des de les comunes veneçolanes que tenen una relació amb l'Estat veneçolà, o altres com el confederalisme democràtic kurd que planteja una autonomia que "no té res a veure amb l'estat o altres formes estatals". "La democràcia comunal té una relació plural amb l'estat, el debat és ric", assumeix en aquesta línia.