Contra vent i marea la taula de diàleg per intentar resoldre el conflicte polític entre les institucions catalanes i les de l’Estat espanyol es posa en marxa aquest dimecres a la tarda. Superant debats com el del mediador, el calendari o les desconfiances que alguns actors projecten sobre aquest mecanisme de negociació. Però amb polèmica fins el darrer moment. Aquest cop per la composició de la taula que finalment no estarà explícitament formada pel Govern de la Generalitat i el Govern espanyol. Sinó que en el cas de la part catalana incorpora diversos càrrecs orgànics de JxCat i ERC, en una maniobra evident de desembarcament dels aparells dels partits. O el que és el mateix perquè es puguin pilotar les converses des de Waterloo per part de Carles Puigdemont, i des de la presó de Lledoners per part d’Oriol Junqueras.

L’objectiu és controlar els treballs de la taula, segons apunten les fonts dels dos partits, però a ningú se li escapa també la voluntat de vigilància mútua entre JxCat i ERC, amb persones de pes dels aparells polítics de les dues formacions, en un moment d’evident competència preelectoral. I aquesta és una de les qüestions en què els malavinguts socis del Govern sí s’han posat d’acord. En poder exercir el control des dels partits de tot el que passi a la taula de diàleg. Ho demostra la contundència amb què han defensat la fórmula totes dues formacions davant les primeres reticències del Govern espanyol. La secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, instava aquest dilluns el Govern espanyol a negociar: "si el PSOE i el propi president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, han reivindicat el diàleg, que es noti i dimecres es comenci a treballar". I el portaveu parlamentari de JxCat, Eduard Pujol s’hi sumava: "Només faltaria que després de totes les barbaritats que hem hagut d'aguantar els últims anys ara a més diguin qui s'hi ha d'asseure".

Noms de la màxima confiança de Puigdemont

La delegació catalana estarà encapçalada, doncs, pel president de la Generalitat, Quim Torra, i pel Vicepresident Pere Aragonès. En el cas de la part vinculada a JxCat és evident la incorporació de noms de la màxima confiança de Carles Puigdemont que permeten a l’expresident de la Generalitat portar les regnes d’aquesta part de la delegació des de l’exili de Brussel·les. I cada nom, a més, amb diferent significació. La designació per acompanyar Torra del conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, consolida l’aposta per una de les figures que s’ha destacat en la pugna per encapçalar la propera llista electoral d’aquest espai. Sinó com a cap de llista, que probablement ocuparà Carles Puigdemont tot i que encara no està decidit, sí com a candidat efectiu per optar a la presidència de la Generalitat. Puigneró guanya punts així en projecció i visualització davant altres candidats com el conseller de Territori, Damià Calvet.

En la part representativa de JxCat destaca també la incorporació d’Elsa Artadi. Malgrat no formar part del Govern, la diputada i cap de files a l’Ajuntament de Barcelona és una persona de confiança de Puigdemont. No aspira a liderar la llista electoral, tot i que en formarà part, però té un pes important en clau interna i és una de les dirigents que pilota la refundació d’aquest espai. Una tasca que, d’altra banda, topa amb els interessos dels dirigents del PDeCAT ja que Artadi aposta per la fusió en una sola formació política de tots els militants de les diverses organitzacions existents. A més Artadi ja havia format part del grup negociador de Pedralbes quan era consellera de la Presidència mitjançant el conegut grup de WhatsApp que compartia amb Carmen Calvo i Pere Aragonès. I finalment completa el quartet de JxCat Josep Rius. Segons fonts coneixedores del perfil de Rius, l’excap dels gabinets de Puigdemont i de Torra ha estat triat no només per ser l’home fort que ha liderat els equips dels dos presidents, sinó també pels amplis coneixements i contactes que té en l’entorn governamental de Madrid.

Els negociadors d'Oriol Junqueras

Quant als integrants de la delegació per la part d’ERC també es reforça la vinculació directa amb Oriol Junqueras per a què el líder dels republicans pugui conduir les negociacions des de la presó de Lledoners. En el cas d’ERC la figura de Pere Aragonès, com a persona de màxima confiança de Junqueras, ja suposava una línia directa entre la taula de diàleg, el partit i Lledoners. Però finalment ERC ha decidit reforçar la presència orgànica de la formació amb la incorporació de Marta Vilalta i Josep Maria Jové. La secretària general adjunta és la número dos d’Aragonès i porta bona part de les regnes del partit i Jové va formar part de l’equip de màxima confiança de Junqueras quan va ser vicepresident i conseller d’Economia. Equip que va impulsar bona part de l’estructura per la celebració del referèndum de l’1-O pel qual Jové està imputat judicialment des dels fets de l’escorcoll del Departament el 20 i 21 de setembre de 2017. Vilalta i Jové van participar, a més, en les negociacions per la creació de la taula de diàleg i la investidura de Sánchez amb el PSOE.

Completarà la delegació republicana el conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, com a responsable d’activar en un futur la segona taula de negociació, que és la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, on es tractaran temes de competències i gestió, entre ells els 44 punts que el president del Govern espanyol va lliurar al President Torra en la recent cimera al Palau de la Generalitat.

No ha passat desapercebuda l’absència a la taula dels caps de files d’ERC i Jxcat al Congrés, Gabriel Rufián i Laura Borràs. Fet que des dels respectius partits es justifica per la necessitat dels dos dirigents de centrar-se en el marcatge i negociació de la resta de qüestions amb els PSOE i Podem. Des d’ERC es recorda que "els nostres 13 diputats continuen sent imprescindibles per uns pressupostos generals del govern de Pedro Sánchez que negociarà el grup parlamentari al Congrés que comanda Gabriel Rufián".

El Govern espanyol treu ferro a la polèmica

La recomposició de la delegació catalana cap a una configuració mixta entre Govern i partits ha comportat crítiques per la part del Govern espanyol que esperava una taula intergovernamental. Les primeres les va expressar la vicepresidenta Nadia Calviño que va dir "tractant-se d'una taula de diàleg entre governs, el correcte és que els representants formin part dels governs respectius". Però aquest dimecres, la vicepresidenta del Govern espanyol, Carmen Calvo, ja ha tret ferro a la polèmica indicant que l’Executiu espanyol respectarà la delegació que la Generalitat consideri "oportuna".

D’altra banda, les fonts consultades entre els partits catalans no creuen que finalment la fórmula suposi cap entrebanc, més enllà de les declaracions, per a la posada en marxa de la taula. Fet que corrobora la reacció dels responsables del PSC i Comuns que s’han mostrat "sorpresos" per la composició de la delegació catalana però han evitat "fer soroll" perquè consideren que el més important "és posar en marxa el diàleg". Pedro Sánchez també ha decidit ampliar la delegació que encapçala amb un perfil de partit, amb el ministre de Foment José Luis Ábalos, que també és secretari d’organització del PSOE. I amb la portaveu del seu Govern, Maria Jesús Montero. Ávalos i Montero se sumaran als altres cinc membres del Govern espanyol que ja s’havien donat a conèixer: Carmen Calvo, Pablo Iglesias, Salvador Illa, Carolina Darias i Manuel Castells.

Sobre els temes de fons, tant fonts d’ERC com de JxCat plantegen que en aquesta primera reunió no s’espera que es discuteixin posicions estratègiques sinó que es fixin els punts de partida. De fet, no està clar que la reunió se celebri amb un ordre del dia concret consensuat. En la part catalana, ambdós partits coincideixen, malgrat les discrepàncies públiques sobre la taula, en què "cal parlar del dret a l’autodeterminació dels catalans i les catalanes i de l’amnistia que superi la fase de judicialització i repressió que hem viscut fins ara", expliquen des d’ERC en una tesi que també ha estat avalada per dirigents de JxCat. La pròpia portaveu del Govern de la Generalitat, Meritxell Budó, ha dit aquest dimarts que "hi portarem allò que considerem que genera el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol: el dret a l'autodeterminació i la fi de la repressió, entenent-la com la llei d'amnistia per reparar allò que ja s'ha fet i la desjudicialització de la política". Per part del Govern espanyol, la vicepresidenta Calvo ha estat taxativa: "el millor ordre del dia és seure, escoltar-nos, saber quines són les posicions que no ens uneixen però sí buscar les que ens poden unir i les que ens han d'unir".

Sobre les tenses relacions entre JxCat i ERC, malgrat que des d’ambdues formacions es reconeix que serà difícil que la taula de diàleg escapi de la pugna independentista preelectoral, hi ha una certa treva pactada per posar en marxa aquest marc negociador. De fet, aquest dilluns va haver intensos contactes al Palau de la Generalitat entre dirigents de JxCat i ERC per acordar una posició conjunta i les posteriors valoracions i compareixences. I han continuat aquest dimarts. Fonts d’ERC es mostren satisfetes de l’entesa sobre la composició de la delegació catalana que defineixen com "un punt mig i de trobada entre la proposta inicial de presència exclusiva del Govern i la que plantejava Torra per incorporar també representants de les entitats sobiranistes -ANC i Òmnium-". Un acord que ha permès l’activació de la taula de diàleg forçant que JxCat aparqui reivindicacions com la del mediador. Fonts d’ERC consideren que "aquestes polèmiques generades per JxCat han debilitat la nostra força però l’important és que finalment hem trobat un punt compartit per iniciar la taula de diàleg que era la prioritat".

Si no hi ha cap contratemps d’última hora aquest dimecres començarà a caminar una taula de diàleg que afronta un greu conflicte polític entre les institucions catalanes i les de la resta de l’Estat. I les anunciades eleccions catalanes, amb data encara per fixar, impactarà sobre el desenvolupament de la negociació sense cap mena de dubte. Però trobar una solució al conflicte no serà ni fàcil ni ràpid. I caldrà veure si l’activació de l’ens negociador que es produirà aquest dimecres garanteix que aquesta via es consolidi més enllà de les conjuntures polítiques puntuals.