Tarragona, el cinturó taronja oblidat

La demarcació de Tarragona es va tenyir el 21D, en termes generals, de taronja. El partit liderat per Inés Arrimadas, que portava Matías Alonso com a cap de llista al territori va obtenir unes xifres que no havien aconseguit en cap altres comicis, i de fet van sumar fins a cinc diputats, un més que els quatre de les eleccions del 27 de setembre de 2015. I, durant uns quants dies, han estat sis, abans que en l'últim moment, amb l'arribada del vot per correu, Ciutadans cedís un d'aquests escons al PP. Una victòria clara de C's a la demarcació. Ara bé, a què es deu aquest fet?

El fenomen del cinturó taronja, antic cinturó roig a causa de l'històric votant socialista, sovint es considera reclòs a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Això no obstant, el que és en termes demogràfics i socioeconòmics la segona àrea metropolitana de Catalunya, corresponent a la zona del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, genera un impacte important en els períodes electorals. La demarcació de Tarragona posa en joc cada ocasió en la que es convoquen unes eleccions autonòmiques un total de 18 escons a repartir entre les diverses candidatures presentades. Tenint en compte el context electoral previ a les eleccions i la polarització del vot entre els partidaris i els detractors de la independència de Catalunya o de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola per "recuperar la normalitat", l'escenari plantejat era diferent als anteriors i això va fer acte de presència.

Amb un 80,41% de participació, es van batre rècords en aquest sentit a Tarragona així com a la resta del país, i el fenomen canviava part de les estimacions que s'havien fet fins al moment. La crida per parts dels dos bàndols amb més força als comicis va provocar que fins i tot gent que habitualment opta per no votar es mobilitzés el dia 21 de desembre. Una part important d'aquesta tendència la generen els barris de les grans ciutats. En el cas de la demarcació tarragonina ens podem fixar en els barris de Ponent de la capital. Mentre que al global de la ciutat obtenia uns suports del 35,02%, als barris de Bonavista i de Campclar obtenia un 55,69% i un 50,76% respectivament. La tendència del vot es mou, en aquests casos, en línies similars a les dels nuclis de població del Baix Llobregat encara que en cap dels casos veient les dades de participació no es pot parlar de “gueto” perquè l'espectre de votants és molt plural.

Explica el politòleg Jordi Muñoz que els barris de Ponent de Tarragona tenen un origen temporal, geogràfic i social molt semblant al de la comarca de la perifèria barcelonina, ja que "es van construir entre els anys 60 i 70 amb l'arribada de molta gent que anava a treballar a la indústria”. Ara bé, així com a Barcelona els barris obres i les localitats pròximes van anar apareixent i creixent de forma connectada, en el cas de Tarragona, els barris obres queden separats del centre de la ciutat pel riu i altres infraestructures. Això suposa un aïllament respecte la resta de la ciutat i "dificulta la barreja i la integració sociopolítica dels barris", afegeix.

L'especialització

Tot plegat podria dur a pensar en la implantació de Ciutadans als municipis tenint en compte que tot i la presència als plens municipals de les grans ciutats com Tarragona, Reus o les potències turístiques de la zona, no posseeix cap alcaldia com tampoc ho fa a la resta de Catalunya. El candidat de la formació a la demarcació, Matías Alonso, recorda que "als onze municipis en què Ciutadans té representació hem estat la força més votada". "En alguns d'aquests municipis, com ara Vila-seca o Salou molt per sobre del 40% del vot i a la resta per sobre del 30%", afegeix. El cas de Salou sobresurt respecte a la resta de municipis perquè va donar a Ciutadans el 43,33% i va relegar a l'independentisme a un resultat que encapçalava ERC amb percentatge de vot del 14,85%. Igualment però, cal no oblidar que tot i el fort arrelament històric del Partit Popular a la localitat, els populars tan sols es va quedar amb el 6,08% dels vots. Malgrat que la llista liderada per Alejandro Fernández considera que "la gent de Salou sempre ha donat suport al PP perquè la gestió que ha fet el partit quan ha governat ha estat bona" reconeixen que han prioritzat "l'anar a favor de la llei a costa de perdre resultats" en termes generals.

El cas del Baix Penedès també és singular ja que aglutina gran part del vot constitucionalista de la zona. En aquesta situació cal tenir en compte que "una part important de població del Baix Llobregat es va desplaçar cap a urbanitzacions i per tant tenen els mateixos patrons de vot", comenta Muñoz. Alhora cal considerar que és una zona de renda per capita més aviat baixa on s'hi concentra una població que ha anat a buscar un habitatge més barat i cases més grans ubicades en urbanitzacions. La casuística de les urbanitzacions no té lloc únicament al Baix Penedès sinó que també es dóna en punts del Vallès, la part baixa de la comarca de la Selva o el Bages.

Montserrat Duch, número 2 a les llistes del PP a Tarragona argumenta que "la gent del carrer que en algun moment ha votat partits que volen la independència han dit que potser s'ha arribat massa lluny, hi han dit que volen les coses ben fetes i anant pel camí reglamentari". Tot i un resultats pels populars que poden semblar dolents, Duch no s'absté de felicitar els taronges i de considerar els seus resultats "espectaculars". La candidata reconeix els errors i assegura que a partir d'ara "es faran els deures" per tal de detectar en quins punts s'ha fallat però també recalca que "per a Ciutadans, que no governen, és molt més fàcil" afrontar l'embat d'unes eleccions com aquestes i vaticina que en un futur potser canviarà la tendència.

Un partit "especialitzat en l'eix nacional"

L'especialització és pel politòleg Jordi Muñoz la clau dels resultats que obté Cs a les eleccions autonòmiques: "Estan especialitzats en l'eix nacional i estratègicament els permet difuminar el seu perfil ideològic per poder atraure més votants de diferents perfils, des de molt de dretes a gent progressista". De fet el propi diputat electe de Ciutadans Matías Alonso assegura veient la progressió que ha fet la seva formació en pocs anys, des de l'any 2006, que "encara no han tocat sostre".

Aquest punt però genera controvèrsia entre els partits independentistes. Òscar Perís, cap de llista d'ERC per Tarragona, descriu els taronges com la "llista paraigua del 155 i vot útil del 155 a la demarcació i al país" i constata que darrere de la formació hi ha "la FAES d'Aznar", una qüestió que gran part del seu electorat, antic votant de partits d'esquerres, no ha tingut en compte. Peris fa una crida general a anar més enllà de les banderes i treballar en favor de les polítiques socials: "Ni de la bandera espanyola, ni de la bandera estelada, ni de la bandera tricolor no en menja ningú. La gent menja en funció de les polítiques, de la capacitat de generació de treball i d'un salari mínim que pugui ser de 1.000 euros".

L'escenari perfecte

Malgrat que es pugui dir, com constata Muñoz, que una comarca com el Tarragonès és "una de les zones de Catalunya on hi ha més vot unionista", cal remarcar la pluralitat i la diversitat que existeix tant a la demarcació de Tarragona com a Catalunya. Aquesta pluralitat ha estat l'eina que ha reivindicat des de l'inici del procés independentista el bàndol favorable a la unitat d'Espanya i per fer-ho a organitzat diversos actes que han tingut com a localització la ciutat de Tarragona o les localitats dels voltants. Durant aquesta campanya electoral es van poder veure grans actes de Cs i del PP respectivament en localitats com Salou o la plaça Imperial Tarraco de Tarragona.

Ara bé, tot i l'èxit d'aquests últims esdeveniments l'unionisme també ha viscut moments baixos en els últims anys. El cas més polèmic va ser probablement va ser la concentració organitzada per Societat Civil Catalana l'11 de setembre de l'any 2014, que va comptar amb la presència d'Alicia Sánchez Camacho, Carme Chacón o Albert Rivera, i on únicament es van concentrar 3.500 persones segons xifres dels Mossos.