“Tant de bo la neu sensibilitzi Europa”

BARCELONA.- Europa es congela i no solament perquè mig continent està patint en les últimes setmanes temperatures de fins a 25 graus sota zero. Europa es congela, fa temps que està congelada, davant la demanda d'ajuda de centenars de milers de persones que fugen de la guerra. Però ara, que les precàries tendes soterrades sota la neu en el camp de refugiats de Moria, a l'illa grega de Lesbos, són portada de tots els diaris europeus, i la notícia de les primeres morts pel fred estan començant a arribar, la indignació popular torna a despertar-se i reclamar que la Unió Europea (UE) doni, per fi, alguna resposta.

El problema és que la caiguda dels termòmetres no és ni una mil·lèsima part del problema. És una emergència que, sens dubte, cal pal·liar el més ràpid i efectivament possible però, com afirma Roland Schoenbauer, portaveu de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) a Grècia, “avui se'n va la neu a Lesbos i el problema estructural segueix aquí, la part invisible de l'iceberg: la lentitud del registre”.

El trasllat de sol·licitants d'asil des de les illes al continent grec només es permet en casos de vulnerabilitat o després d'haver completat el procés de registre, un periple burocràtic que per falta de mitjans tant del Govern hel·lè com de les institucions europees, s'està dilatant molt més del necessari. Per aquest motiu els trasllats a allotjaments millor condicionats en ciutats com Atenes i Tessalònica s'han retardat i els camps muntats a les illes de Lesbos, Samos i Quíos es troben desbordats per un nombre molt major de persones del que són capaços d'albergar.

“Fem una crida tant a les autoritats gregues, que haurien d'agilitar més el registre, com als països europeus, que podrien enviar, a través de l'Agència Europea per a l'Asil, més especialistes”, reclama Schoenbauer. “Quan la sol·licitud està registrada i els demandants ja disposen de targeta d'asil, poden ser inclosos en programes de trasllats a la Grècia continental i l'Acnur s'encarrega del pagament del ferri, així com -en col·laboració amb els governs municipals- del reallotjament a les ciutats perquè sabem que a terra ferma podran viure molt millor”.

L'Agència de l'ONU per als Refugiats no deixa de recordar als països membres de la UE el compromís que a finals de 2015 van signar per contribuir en la distribució dels sol·licitants d'asil arribats a les costes gregues. A data de 4 de gener, només 7.760 persones havien partit des de Grècia o estava programada la seva sortida en virtut del Mecanisme de Reubicació de la UE, una xifra que representa al voltant del 12% de les 66.400 persones fixades en l'acord. “Nosaltres, en principi, recolzem aquest programa, però ara veiem que s'està incomplint i considerem que el percentatge que s'ha resituat resulta inacceptablement baix. Europa ha de compartir la tasca d'avaluar les sol·licituds d'asil de gent arribada a Grècia, així com la seva recepció”, assenyala Roland Schoenbauer.

“No comprenc perquè els governs trien un camí que té un preu humà tan alt i que econòmicament no té sentit. Europa deu mantenir ara 50.000 persones a Grècia amb ajuda humanitària, persones que no solament estan frustrades sinó que van perdent la seva qualificació a mesura que el temps passa i segueixen sense ocupació”, reflexiona el portaveu de l'Acnur a Atenes. “La UE ha d'adonar-se que la gent que ha arribat a Grècia prové de països devastats per la guerra- Síria, Afganistan i l'Iraq- i que, per tant, no marxarà. Anem llavors a donar claredat ràpida perquè estudiïn, treballin, refacin la seva vida i s'integrin, al més aviat possible. Això serà millor per a tots”.

L'acolliment de milers de migrants en un lapse tan breu és un dels pocs reptes als quals, en la seva llarga història, el país hel·lè encara no havia afrontat. Des de la primavera de l'any passat les autoritats i el poble grec fan front no solament a una apressant crisi econòmica sinó també a l'atenció, en les èpoques de major afluència, del voltant de 90 persones al dia que arriben a les seves costes en terribles condicions, després de llargs viatges en les embarcacions gestionades per les màfies per creuar al territori europeu.

En opinió del portaveu de l'Acnur a Atenes, el govern d'Alexis Tsipras està fent molt esforços per reduir la pressió sobre les illes i el nombre de persones en els camps, però a certes illes són les autoritats locals les que ofereixen resistència per ser part de la solució. “A Samos, per exemple, on viuen centenars de famílies en tendes a l'aire lliure sense calefacció -en un país europeu al segle XXI!- el poder local bloqueja tant els nostres intents com els de l'Executiu per buscar allotjaments alternatius”, afirma Roland Schoenbauer. “Ara és època de temporada baixa, així que seria un bon moment per donar als qui necessiten asil un llit calent per uns mesos, a més que les autoritats tindrien la situació més controlada i els hotelers fins i tot podrien fer una mica de negoci perquè nosaltres els pagaríem, encara que a un preu menor, habitacions que ara estan buides”, afegeix.

De totes maneres, Schoenbauer aclareix que en la major part del país, tant els hostalatges turístics com els governs locals i la pròpia ciutadania es mostren solidaris amb la situació dels refugiats i col·laboren en la mesura de les seves possibilitats. A Atenes, l'Acnur treballa en conjunt amb Athens Development and Destination Management Agency (ADDMA), entitat vinculada a l'alcaldia, en un programa de reallotjament en pisos temporals i habitacions d'hotels pels qui vénen dels camps de refugiats de les illes, perquè -recorda el portaveu de l'Acnur- “els campaments són l'última opció”.