La central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos) tancarà definitivament després que el govern hagi acordat no autoritzar la sol·licitud de renovació d'autorització de l'explotació de la planta, segons ha anunciat el ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, a una setmana que es complís el termini perquè l'Executiu prengués una decisió.

En una roda de premsa convocada aquest dimarts per informar de la decisió del govern sobre el futur de la planta nuclear burgalesa, la que més anys ha operat a Espanya, el ministre ha explicat que l'ordre ministerial que ha d'emetre el govern sobre aquesta qüestió "serà la de denegació" de la continuïtat de l'explotació perquè les "circumstàncies actuals" no garanteixen la suficient certesa, en relació a l'oposició de tots els grups polítics de l'oposició a la reobertura i a les discrepàncies sobre la sol.licitud també expressades per Iberdrola i Endesa.

La decisió del govern s'ha pres sis mesos després que el passat 8 de febrer el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) emetés un informe favorable -amb el vot en contra de la llavors consellera Cristina Narbona- a la renovació de l'autorització d'explotació sense una data determinada.

Aquest informe establia un conjunt de 10 condicions, 15 instruccions tècniques complementàries i un programa de proves d'arrencada en què es verificaria el compliment de tot això, abans que la central pogués, en cas del permís del Govern, tornar a carregar combustible.

Un cop emès l'informe favorable, la pilota estava a la teulada del govern, ja que les empreses propietàries de Nuclenor, Iberdrola i Endesa, van mantenir una reunió el 26 d'abril de 2017 a la qual no van arribar a un acord sobre la proposta de la companyia presidida per Ignacio Sánchez Galán per desistir de seguir endavant amb la sol·licitud que van formular el 2014 per posar de nou en marxa el reactor burgalès fins 2031.

D'aquesta manera, Garoña es convertiria en la primera central nuclear a arribar fins als 60 anys d'operació i obriria el camí a la resta de centrals espanyoles, que es van acostant progressivament fins als 40 anys de vida útil, en ple procés del govern per definir el model energètic del futur.

No obstant això, la planta, que comptava amb permís d'explotació fins al 6 de juliol de 2013, va deixar de produir electricitat vuit mesos abans, al desembre de 2012, a conseqüència d'un nou impost sobre el combustible que va establir el Govern i que Nuclenor va estimar que li suposaria un cost inassumible.

Així, el termini perquè Nuclenor pogués sol·licitar la seva renovació va expirar i, davant l'aposta del govern perquè la planta pogués seguir endavant, mesos després, al gener de 2014, l'Executiu va aprovar una modificació normativa per la qual una central que no hagués tancat per motius relacionats amb la seguretat nuclear ni la protecció física, és a dir per causes econòmiques, tindria un termini afegit d'un any per replantejar-se la decisió i demanar una nova autorització.

Amb aquesta modificació, el titular va presentar el 27 de maig de 2014, una sol·licitud fins el 2 de març del 2031, quan compliria 60 anys d'operació, d'acord amb la "pràctica regulatòria existent als Estats Units" i perquè considerava que un marc temporal d'explotació "d'aquestes característiques és necessari per fer viable el projecte i proporcionaria l'estabilitat i certesa adequada per a escometre les inversions necessàries".

Des de llavors, Nuclenor ha invertit en mantenir la planta en una situació de reversibilitat uns 358 milions d'euros i aquests costos estarien al centre de la discussió entre els accionistes de Garoña.

L'11 de juliol, el govern va obrir un termini de deu dies perquè 11 interessats presentessin al·legacions al procés. D'aquests, van presentar al·legacions favorables a la continuïtat la Junta de Castella i Lleó i l'Associació de Municipis d'Àrees Nuclears (AMAC) i contràries a aquesta decisió les ONG Greenpeace, Ecologistes en Acció i les comunitats autònomes de País Basc i Navarra.

Endesa respecta i assumeix la decisió del govern

Endesa ha assegurat aquest dimarts que respecta i assumeix la decisió del Govern, així com que executarà totes les operacions conduents al seu desmantellament. Fonts d'Endesa han recordat que durant tot el procés han mantingut la mateixa posició, constant i coherent, de no desistir de la sol·licitud de renovació de l'autorització i facilitar que el govern adoptés una decisió.

"Una vegada que el govern ha decidit definitivament denegar la continuïtat de la planta, l'actitud d'Endesa no pot ser altra que respectar i assumir aquesta decisió, col·laborar lleialment al seu compliment i, per tant, executar totes les operacions conduents al desmantellament segur la instal·lació ", han afirmat les mateixes fonts.

No obstant això, l'elèctrica subratlla que Garoña no pot suposar en cap cas "precedent o cap referència per a la viabilitat tècnica i econòmica de la resta de les centrals nuclears espanyoles". El Consell de Seguretat Nuclear (CSN), en el seu informe de febrer va deixar "molt clar" que Garoña estaria en condicions tècniques de funcionar amb plens requisits de seguretat si es fessin en ella una sèrie d'inversions que serien perfectament realitzables, han subratllat des d'Endesa .

"Tal conclusió hauria de ser extrapolada, en bona lògica, a la consideració sobre l'operació segura de la resta de les centrals nuclears, totes elles més modernes que Garoña i que ja han executat les inversions que li han estat exigides.

Així, Endesa seguirà defensant la necessitat de procedir a l'operació a llarg termini de les altres nuclears espanyoles i recorda que si no s'allarga la seva vida útil més enllà dels 40 anys no serà possible complir els objectius de reducció d'emissions de CO2 establerts per 2030 i 2050, i es produirà un fort increment dels preus elèctrics.

"La seva continuïtat era econòmicament inviable"

Iberdrola, per la seva banda, veu "coherent" el tancament de Garoña perquè no tindrà un impacte negatiu en la seguretat del subministrament elèctric a Espanya, ja que la central no està operativa des de fa cinc anys, ni en els preus de l'electricitat que paguen els consumidors.

L'elèctrica recorda que, des de fa més d'un any i mig, ha defensat el tancament de la planta en considerar que, "tot i ser segura des del punt de vista tècnic, la seva continuïtat era econòmicament inviable".

Segons Iberdrola, la companyia contribuirà, a través de Nuclenor (la societat propietària de Garoña, que comparteix amb Endesa), a donar compliment "el més aviat possible" al contingut de l'Ordre Ministerial que plasmarà la decisió anunciada avui ja les actuacions que derivin del cessament definitiu d'activitat.