Les obres a la Via Laietana de Barcelona han fet aflorar set tombes de l'època romana i dues de tardoantigues -dels segles VI i VII-, que s'afegeixen a les dues que es van localitzar a la mateixa zona al febrer. En aquesta mateixa zona, han sortit a la llum una gran quantitat d'estructures superposades de diverses èpoques, des dels fonaments d'un antic convent de monges del segle XIII a diferents paviments del segle XIX.

L'arqueòleg i director de les intervencions arqueològiques a la Via Laietana, Joan Garriga, ha explicat a l'ACN que les descobertes més importants són les set tombes d'època romana i les dues de tardoantigues, que s'han localitzat a la plaça Antoni Maura. Aquestes últimes, "és troben en un estat prou bo", ha indicat. Les romanes, però, estan bastant degradades perquè "els murs medievals les han retallat".

També han aparegut una dotzena de murs de diferents cronologies que se superposen i configuren diversos espais dels quals no sembla que se'n pugui determinar l'ús, han explicat experts de l'Institut de cultura de Barcelona (ICUB). També ha aparegut un pou dels segles XVIII i XIX, una pilastra, forats de pal, alguns paviments de rajoles, totxanes o morter de calç, una llosa ceràmica que tapava una olla, retalls informes i tres sitges dels segles IX i X.

Com es fa amb totes les restes arqueològiques que es recuperen a Barcelona, les restes recuperades en aquesta intervenció arqueològica es duran a les instal·lacions que l'ICUB té a la Zona Franca per a ser estudiades.

Garriga ha assenyalat que és normal haver trobat tombes en aquest espai perquè hi havia un edifici funerari, on hi havia enterrat un personatge que tenia rellevància per a la ciutat. "Es va fer un edifici per enterrar aquesta persona i la resta de la població va voler ser enterrada al voltant d'aquest personatge i aquestes són les tombes que estem excavant ara".