El Suprem rebaixa les penes per l'assalt ultra a la Blanquerna a poc més de dos anys i mig de presó

La Sala Segona del Tribunal Suprem ha rebaixat les penes als 14 assaltants ultres del centre cultural Blanquerna a Madrid l'11 de setembre de 2013 a entre dos anys i set mesos de presó i dos anys i nou mesos. Ha emès una nova sentència després que la primera fos anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC), en una resolució del gener de 2020 que estimava parcialment el recurs de diversos dels acusats contra la sentència del gener de 2017. La resolució del TC ordenava excloure els agreujants de discriminació ideològica i danys en béns públics, que elevaven la condemna entre els tres anys i 11 mesos i els quatre anys i dos mesos.

El gruix dels assaltants eren militants de diverses formacions de l'extrema dreta espanyolista. De fet, l'atac es va produir en un Diada en què, novament, l'independentisme va mobilitzar més d'un milió de persones als carrers de Catalunya. 

Les penes continuen sent superiors a les establertes per l'Audiència de Madrid, que els va condemnar per desordres públics

La condemna continua suposant l'elevació de les penes en relació amb la sentència de l'Audiència de Madrid, que inicialment els va condemnar a entre sis i vuit mesos de presó per delicte de desordres. El Suprem els condemna per un delicte de desordres públics en concurs ideal amb un delicte contra el dret de reunió. En la nova resolució del Suprem, l'alt tribunal estima parcialment els recursos de la Fiscalia i de la Generalitat contra la sentència inicial de l'Audiència de Madrid, del febrer del 2016. El Suprem continua sense apreciar l'atenuant de reparació del dany en el delicte de desordres, que va aplicar l'Audiència de Madrid, perquè considera que el delicte no té un perjudicat concret.

La conseqüència és que el Suprem eleva les penes de sis i vuit mesos de presó de la sentència recorreguda i condemna a dos anys i set mesos a dotze dels acusats; a dos anys i vuit mesos de presó a Jesús Fernando Fernández Gil per ser qui va encapçalar l'acció il·lícita; i a dos anys i nou mesos de presó a Juan Luis López García per haver tingut un paper protagonista en els fets.

També els imposa una inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna. Pel que fa al delicte de danys, el Suprem manté les penes de multa establertes per l'Audiència de Madrid -d'entre 1.800 i 2.400 euros- perquè la sentència del TC deixa sense efecte l'agreujant de danys a béns públics. També deixa fora l'agreujant per discriminació per raons ideològiques.