SARAGOSSA. El Suprem acaba de curtcircuitar per a diversos anys, si no ho ha fet de manera definitiva, la recuperació de la vall pirinenca de l'Ara, el més gran dels rius salvatges de la serralada i convertit en emblema de l'oposició als pantans: va sobreviure, després de patir una intensa despoblació, a l'amenaça de construcció de l'embassament hidroelèctric de Jánovas, descartat pel seu greu impacte ambiental en 2001, mig segle després de ser aprovat.

La Secció Quarta de la Sala Tercera del Tribunal ha convertit en aigua passada l'eventual participació del Govern central a la recuperació del poble abandonat i de la seva vall en rebutjar la petició de l'Ajuntament de Fiscal (Osca) per no suspendre la tramitació del recurs que va presentar contra el Pla Hidrològic de l'Ebre (PHE), que posposa fins 2028 l'inici de qualsevol actuació a la vall per part del Ministeri de Medi Ambient.

La decisió del Suprem, que al·lega que no pot reprendre el plet per afectar al mateix reial decret que el Govern de Castella-la Manxa ha recorregut davant el Tribunal Constitucional -en aquest cas per rebutjar el Pla del Xúquer-, comporta que, en la pràctica , el Govern central no mourà fitxa abans que el proper 17 de març caduqui l'avaluació ambiental estratègica que avala el pla de restitució de la vall.

És a dir, que, com a Toledo veuen amb mals ulls els plans de la ministra Isabel García Tejerina per al Xúquer, la vall de l'Ara resulta condemnada a l'abandonament. Tot, amb una sanció de 300 euros per a l'ajuntament de Fiscal, que va posar sobre la taula el fet que el PHE "no preveu una dotació pressupostària específica fins a l'any 2028 per al Pla de Desenvolupament Sostenible que ha de dur-se a terme en l’entorn territorial afectat per la no execució del projecte d'embassament de Jánovas ".

Mètodes terribles, pobles despoblats

Jánovas es va convertir en un dels llocs emblemàtics de l'oposició a la construcció de pantans en zones de muntanya durant el franquisme, després que aquell règim avalés el 1951 els plans d'Iberduero per a la construcció a la vall de l'Ara d’un embassament, de 548 milions de metres cúbics en la seva major versió, que inundaria aquest poble, aleshores habitat per un miler de persones, i altres dos nuclis municipals propers, Lavelilla i Lacort.

Tres dècades després, quan el 1984 la família Garcés va decidir traslladar-se, els tres pobles quedaven deserts, víctimes d'un procés que havia fet fora de la zona a prop de 4.000 persones de 40 poblacions. No n'hi havia per menys: personal a sou d'Iberduero volava amb dinamita les cases, amb independència que els immobles adjacents estiguessin habitats, en el moment en el que les famílies acceptaven les expropiacions -l’Estat donava suport un projecte privat- i les abandonaven.

Les pràctiques de la companyia elèctrica basca van incloure al febrer de 1966 el tancament de l'escola de Jánovas, capital de la vall, mitjançant un terrible procediment: treure a la mestra agafada pels cabells, davant dels seus alumnes, mentre un empleat li recordava que havia desobeït l’ordre de no tornar a obrir-la.

La tenacitat dels antics veïns

El 1993 comença una batalla judicial i administrativa que acabarien guanyant els antics veïns de Jánovas, que comencen a plantejar la possibilitat de declarar caducada la concessió per explotar la central elèctrica de l'embassament i de reclamar la reversió de les propietats que els van ser expropiades.

Els antics veïns i els seus descendents han començat a recuperar algunes cases de Jánovas.
​

Aquest mateix any, en el qual la concessió per explotar l'embassament passaria a mans de ERZ -després absorbida per Endesa-, Iberdrola presenta un nou projecte que requerirà una avaluació d'impacte. Vuit anys després, al febrer de 2001, el Ministeri de Medi Ambient descarta la possibilitat de l’embassament "pels seus adversos efectes ambientals".

Des d’aleshores, la recuperació de Jánovas ha inclòs petites passes, com la resolució de mig centenar de peticions de reversió presentades per altres tantes famílies, encara que hi ha una xifra superior pendent davant el desacord entre els veïns i Endesa; la recuperació de l'edifici de l'escola com a local social i l'inici de les obres en altres tres cases per antics habitants i els seus descendents i, també, la recol·lecció de les dues primeres collites en quatre dècades.

Declaracions oficials i abandonament efectiu

No obstant això, les administracions porten un altre ritme. D'una banda, la conselleria de Vertebració del Territori que dirigeix José Luis Soro (Cha) ha accelerat els tràmits administratius necessaris per recuperar la zona i fa unes setmanes va lliurar a l'Ajuntament de Fiscal 40.000 euros per millorar les terres de conreu de la zona.

Les Corts d'Aragó mostraven "el seu inequívoc suport polític als veïns en les seves reivindicacions"

D’altra banda, les Corts d'Aragó mostraven de manera unànime "el seu inequívoc suport polític als veïns de Jánovas, Lavelilla i Lacort en les seves reivindicacions i, més en concret, a la reversió justa de les seves cases i finques", al mateix temps que reclamaven al Govern espanyol "que dugui a terme l'elaboració d'un pla de desenvolupament rural sostenible de Jánovas a través d'un procés de participació pública, on es compti amb l'opinió dels afectats, per concretar les actuacions viables que permetin la ràpida restitució del territori afectat ".

No obstant això, i a banda dels posicionaments polítics, la realitat és que l’anterior Govern aragonès (PP-PAR) va paralitzar en el 2014 l'execució d'un pla de restitució que contemplava inversions per 25 milions d'euros i que l'executiu central no preveu posar en marxa cap iniciativa d'aquest tipus abans que hagin passat dotze anys.