El Suprem manté l'ordre de detenció de Puigdemont i Rovira a l'espera que les parts es pronunciïn sobre l'amnistia

Tot i que la Llei d'amnistia és d'aplicació des d'aquest dimarts, un cop ha estat publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), de moment això no comporta que caiguin les ordres de detenció a l'Estat de Carles Puigdemont, Lluïs Puig, Toni Comín o Marta Rovira. De moment, el Tribunal Suprem les manté fins que les parts es pronunciïn sobre si l'amnistia és d'aplicació o no en aquests casos. Per la seva banda, el Tribunal de Comptes ja maniobra per portar l'amnistia a Europa i demana a les parts que es pronunciïn en un màxim de 10 dies sobre si ha d'elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

En concret, el jutge del Suprem Pablo Llarena ha donat un termini de cinc dies a les parts perquè es posicionin sobre com creuen que s'ha d'aplicar la norma, i manté l'ordre de detenció a l'Estat contra l'expresident Carles Puigdemont, Marta Rovira, Lluís Puig i Toni Comín. Paral·lelament, la Sala Penal que va jutjar els líders del Procés i la instructora de la causa del Tsunami, Susana Polo, també demanen a les parts que es pronunciïn en un termini de cinc dies i deu dies, respectivament.

A la seva interlocutòria, Llarena recorda que l'amnistia s'ha d'aplicar als actes tipificats a l'article 1 de la llei, que conté tots els fets amnistiables, però destaca que en queden fora els que consten a l'article 2, que estableix les exclusions, i destaca que "correspon al poder judicial identificar les persones concretes compreses en l'àmbit d'aplicació de la llei en els seus respectius casos".

Per això demana a les parts –tal com estableix la llei- que informin sobre "l'aplicabilitat o inaplicabilitat de la norma als diferents fets que s'atribueixen als encausats", i "sobre la pertinença de mantenir o modificar les mesures cautelars acordades contra ells". Llarena va més enllà i demana a les parts que facin referència especialment a si entenen que els fets es poden encabir al que consta a l'article 1 de la llei per als delictes de desobediència i malversació, o bé "si poden considerar-se exclosos de l'àmbit d'aplicació de la llei per la previsió específica del legislador recollida a l'article 2.e".

L'article 2.e de la llei d'amnistia diu literalment que en queden exclosos "els actes tipificats com a delictes que afectin els interessos financers de la Unió Europea". És la línia que van defensar els quatre fiscals del procés en el seu document contra l'aplicació de la llei d'amnistia.

De la mateixa manera, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat cinc providències aquest dimarts en les quals insta a les diverses parts personades en cinc procediments judicials a pronunciar-se sobre la possible aplicació de la llei d'amnistia a nou polítics independentistes condemnats o pendents de judici. Els afectats són els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Quim Torra, la consellera Natàlia Garriga, l'exvicepresidenta Joana Ortega, els exconsellers Irene Rigau i Bernat Solé, el diputat republicà Josep Maria Jové i els exdiputats Pau Juvillà i Lluís Salvadó.

En concret, la Fiscalia, les defenses i en algun cas les acusacions populars s'han de pronunciar sobre la condemna pel 9-N contra Mas, Ortega i Rigau; la condemna a Torra per penjar una pancarta al balcó del Palau; l'exalcalde d'Agramunt (Urgell) i exconseller d'Exteriors Bernat Solé per permetre votar l'1-O al seu municipi; l'exregidor i exdiputat de la CUP a Lleida Pau Juvillà per penjar llaços grocs a la finestra del seu despatx municipal; i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, el diputat d'ERC Josep Maria Jové i el director del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, pendents de judici pels preparatius del referèndum de l'1-O.

Escrits sol·licitants l'aplicació de l'amnistia

Des que s'ha publicat la normativa s'han anunciat escrits per demanar l'aplicació de l'amnistia a nombrosos represaliats, com ara diversos dirigents d'ERC, de Junts, el periodista de la Directa Jesús Rodríguez o el dirigent d'Òmnium Cultural Oleguer Serra. A més a més, Alerta Solidària ha comunicat que en els propers dies anirà presentant als jutjats escrits sol·licitant l'amnistia per a molts independentistes encausats per protestes al carrer durant el Procés.

Inicialment l'entitat antirepressiva ha centrat l'interès en 20 casos que afecten 53 persones i que consideren que podran dibuixar un "mapa clar de l'orientació de la fiscalia i de les reaccions de la judicatura". Els afectats estan investigats o condemnats per delictes com desordres públics i atemptat a l'autoritat.

D'entre aquests 53 afectats, un és Adrián Sas, pendent de ser citat per ingressar a presó, quatre més que tenen condemnes de presó recorregudes a instàncies superiors, un que està pendent de rebre sentència, 18 pendents de ser jutjats, 12 que esperen rebre data per ser jutjats, quatre en instrucció i 13 que ja han estat condemnats amb sentència ferma, algun d'ells amb sentència de conformitat.

A banda d'aquests casos, Alerta Solidària també està pendent de tres casos singulars més: el cas del pres Abel Mora, a qui han proposat d'instar l'amnistia a través de la seva advocada; el cas de Tsunami Democràtic a l'Audiència Nacional; i el cas de l'Operació Judes del 23-S, on s'ha emplaçat les defenses per al 27 de juny per celebrar la vista de les qüestions prèvies al judici i on pertoca de presentar-hi les al·legacions per l'aplicació de l'amnistia.

El Tribunal de Comptes obre la porta a Europa

El Tribunal de Comptes ha donat 10 dies a les parts del procediment per les despeses de l'1-O i d'Exteriors durant el Procés perquè es pronunciïn sobre la procedència de plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en relació a la llei d'amnistia.

El tribunal considera que hi ha part dels articles de la llei d'amnistia que "podrien oposar-se" a la interpretació que ha fet el tribunal europeu de determinats conceptes del dret de la UE, sobretot pel que fa a la protecció dels seus interessos financers. El termini per dictar sentència ha quedat en suspens fins que es resolgui definitivament sobre el plantejament de la qüestió prejudicial al TJUE.