Tret de sortida a l'enèsim front judicial pel referèndum de l'1 d'octubre. El pallasso i exregidor de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona afirma que la causa contra ell, que inicia aquest dilluns, és un "atac inalienable contra la lliure llibertat d'expressió". L'acusen d'un delicte de desobediència greu i s'enfronta a dos anys d'inhabilitació per exercir cap càrrec o treball públic i una pena de 5.400 euros per haver participat del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. "Aquest judici està guanyat abans d'entrar, perquè ells han perdut encara que em condemnin. Es tracta d'una vulneració de tots els més drets i d'un atac a les accions no violentes. Que quedi claríssim, votar és democràcia i ho farem sempre", ha dit en declaracions als mitjans.

Més de 300 persones s'han concentrat a les portes dels jujtajs de Manresa per donar suport a l'exregidor, entre els quals també hi havia diversos càrrecs electes de Junts per Catalunya, ERC i la CUP. Pesarrodona es va fer popular per la seva imatge caracteritzat de pallasso al costa d'un dels policies que custodiava un dels edificis de la Generalitat registrat el 20 de setembre de 2017.

Durant la seva declaració, Pesarrodona ha reconegut que era a l'Escola Joncadella però com "a ciutadà" i amb la voluntat d'exercir el "dret democràtic" a votar. L'exregidor ha explicat que, quan van arribar els efectius de la Guàrdia Civil, el cap de l'operatiu es va adreçar directament a ell. "Vostè, famoset, vingui cap aquí", ha explicat, tot assegurant que van mantenir una conversa "correcta" en què el policia li va dir que venien a retirar les urnes. També ha recalcat que, en cap cas, "els van advertir" que carregarien contra la població.

Per la seva part, el responsable de l'operatiu policial ha reconegut que "agents informatius", de paisà, que tenien repartits pels punts escolars el van informar que al centre escolar de Sant Joan hi havia material de votació. També que Pesarrodona era allà. Un cop a l'escola, segons ha dit davant del jutge, va reconèixer al santjoanenc que tenia vist "de les xarxes socials". Es va adreçar a ell per demanar-li "col·laboració" i assegura que el va advertir que entrarien dins.

Segons el guàrdia civil, Pesarrodona actuava com a "líder carismàtic" i va fer una crida als assistents a la "resistència pacifica".

Els cops de porra

El cap de l'operatiu ha assegurat que van usar la força "de forma proporcional i sense ànim de venjança" en la que ha qualificat d'actuació "de perfil baix". A preguntes de la defensa de Pesarrodona, ha explicat que van utilitzar les defenses després de rebre "empentes i puntades de peu" de la ciutadania "que s'havia posat davant, obstruint". A més, ha assegurat que si haguessin volgut entrar ho haurien pogut fer, però haurien causat "més ferits". Per això, ha dit, va decidir optar per la "prudència".

El llavors alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, Gil Ariso, ha reconegut que ell sí que va ser notificat de la prohibició del referèndum però que, en cap cas, va traslladar aquesta decisió a la resta de membres de l'equip de govern en considerar que la consulta "no l'organitzàvem pas nosaltres".

En les seves conclusions finals, el fiscal ha mantingut l'acusació contra Pesarrodona per un delicte de desobediència greu per "col·laborar" i no "impedir" la votació a l'escola Joncadella. Tot i que l'exregidor ha assegurat que ell no havia estat notificat de la prohibició del Tribunal Constitucional, el representant del ministeri públic ha assegurat que, com a càrrec públic, havia d'estar al cas.

Per la seva part, l'advocat de Pesarrodona, David Casellas, que ha demanat l'absolució, ha reiterat que en cap cas va cometre un delicte de desobediència perquè no era allà com a càrrec polític, i que en el pitjor dels casos se l'hauria de jutjar per una "infracció administrativa" per "desobeir al guàrdia civil que li diu que s'aparti".