Suècia dubta sobre oficialitzar el català, el basc i el gallec a la UE

El govern de Suècia té ara per ara "dubtes" sobre la incorporació del català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la Unió Europea, com proposa l'Executiu espanyol, tot i que encara no ha pres una posició definitiva. Ho indica un document de l'Oficina de Coordinació d'Afers de la UE, en què s'apunta el posicionament del país sobre els punts que es tractaran en la reunió del Consell d'Afers Generals d'aquest dimarts 19, en el qual es tractarà l'oficialitat d'aquests tres idiomes.

L'executiu suec apunta que cal fer una "avaluació de les conseqüències" de la mesura, segons el document emès amb data de dilluns per la cancelleria del Govern de dreta que encapçala el conservador Ulf Kristersson. Estocolm té dubtes sobre "l'impacte de la proposta en l'efectivitat del treball de la UE", així com "els efectes pressupostaris i pràctics". Tots aquests dubtes s'han de resoldre abans que puguin "prendre la decisió final" sobre la qüestió, apunta l'executiu.

El Parlament Europeu va decidir dilluns passat esperar que els països de la UE es pronunciïn sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec dimarts que ve, abans de continuar el debat intern sobre l'ús en els seus plens d'aquestes llengües. "El Consell d'Afers Generals del 19 de setembre debatrà la sol·licitud espanyola. Qualsevol decisió del Consell requereix la unanimitat. El Parlament esperarà el resultat del Consell d'Afers Generals", va informar l'Eurocambra.

La reunió de dimarts que ve permetrà a Espanya temptejar si entre els seus socis hi ha la unanimitat necessària perquè tiri endavant un consens sobre el qual s'està treballant des de fa setmanes, segons fonts diplomàtiques a l'agència EFE. Només en cas que la unanimitat estigui garantida es produiria un vot el dia 19 de setembre. Els eurodiputats d'ERC, els comuns i el PSC han reclamat a la Mesa que decideixi sobre l'ús del català al plenari "el més aviat possible".

Entre els obstacles potencials, altres països assenyalen el cost de la proposta o l'excessiva rapidesa amb què s'està tramitant la iniciativa. També la possibilitat oberta que altres països sol·licitin la inclusió d'altres idiomes que es parlin als seus territoris a la llista de llengües oficials de la UE.