Amb la tornada de la campanya per a les eleccions al Parlament de Catalunya, es reprodueix el debat sobre la pertinença d'aplicar determinats impostos, com el de Successions o el de Patrimoni, destinats inicialment a la redistribució de la renda i a retallar les diferències en la possessió de riquesa. Mentre els partits de dretes, com Junts per Catalunya, el PP o Ciutadans es mostren disposats a suprimir-los o reduir-los a la mínima expressió, les formacions socialdemòcrates i d'esquerres, com PSC, ERC, els Comuns i la CUP plantegen mantenir o incrementar el seu tipus impositiu.

Més enllà del debat polític, els especialistes i tècnics expressen la necessitat d'una reforma del tribut, no una eliminació, posant el focus en la supressió de les reduccions i els beneficis fiscals. Una vegada acceptada la possibilitat de mantenir-lo, experts com la Plataforma per una Fiscalitat Justa consideren que, fins i tot, una baixada del tipus impositiu mitjà afavoriria l'eficàcia de la seva recaptació.

De fet, va ser el mateix impost de Successions, concretament la petició de la seva eliminació per part de Junts per Catalunya, un dels temes que va refredar la negociació entre aquesta i ERC per l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat, que van desembocar en la convocatòria anticipada d'eleccions després del "no" dels comuns al mateix text.

Respecte al supòsit de la seva supressió, el membre de la Plataforma per una Fiscalitat Justa i economista Xavier Martínez-Gil, recorda que "l'impost de Successions és un dels puntals del sistema de finançament autonòmic i contribueix a fer efectiva una redistribució més justa de la riquesa". Per a Martínez-Gil, sense la inclusió de tributs com el de Successions o el de Patrimoni, "resulta impossible garantir l'autonomia financera i la sobirania fiscal".

Davant els postulats neoliberals que exigeixen la seva eliminació, el portaveu de la Plataforma es pregunta per què aquests mateixos actors no demanen la recaptació total d'impostos com l'IVA o l'IRPF, que afecten de forma més generalitzada als ciutadans.

Desconeixement financer

En un context de desinformació financera, Martínez-Gil desmunta alguns mites que sobrevolen l'impost de Successions. "Tot i que és el més just i redistributiu, hi ha un cert desconeixement i certs corrents d'opinió que afirmen que a Madrid es paga menys o res o que es tracta d'una doble imposició". Així, es mostra partidari de, fins i tot, abaixar el tipus impositiu mitjà per evitar la possibilitat de cometre frau. Al respecte, l'expert matisa que Successions és un tribut que gestiona directament la Generalitat de Catalunya, mentre que més del 90% dels impostos restants els recapta el Govern estatal.

En la seva memòria anual, l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) constata que el frau fiscal l'any 2023 va arribar als 286 milions, dels quals el 42% de l'import procedeix de l'impost sobre successions i donacions (ISD) amb 121 milions. El segueixen l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (Itpajd) amb 84 milions i el de patrimoni (IP), amb 76 milions, els quals representen el 29% i el 27% del total, respectivament.

Paral·lelament, l'informe trimestral dels ingressos tributaris del Departament d'Economia i Hisenda mostra que l'any passat, la Generalitat va recaptar 833 milions en l'impost de Successions i Donacions, un 6% més que el 2022. En el cas de l'impost sobre Patrimoni, l'import va ser de 695 milions d'euros, un 3,7% menys que el 2022.

Les divergències polítiques de l'impost

La conveniència o no de mantenir l'impost de Successions i Donacions o el de Patrimoni es reflecteix en els diferents programes electorals de les formacions catalanes que es presenten a les eleccions del 12 de maig. En el cas de Junts per Catalunya, es defensa bonificar el 99% de la quota tributària per als contribuents que siguin cònjuges, descendents i ascendents, sempre que s'incloguin en la modalitat d'adquisicions de béns i drets per causa de mort. A la proposta, es promou excloure de l'impost de successions els casos de relleu generacional familiar de fins a tercer grau per facilitar la continuïtat i el relleu generacional de les empreses familiars.

El PP vol apujar el mínim exempt de Patrimoni dels 500.000 fins als 700.000 euros, amb l'objectiu final de fer-lo desaparèixer. Per altra banda, sobre l'impost de Successions, preveu la bonificació del 99% per tots els hereus de primer grau (cònjuges, descendents i ascendents).

El plantejament d'ERC, partit que governa a Catalunya actualment, proposa reduir el tipus marginal mínim de l'IRPF del 12 a l'11%. Aquesta rebaixa, segons els republicans, no només afectarà les rendes més baixes, sinó que suposarà una reducció de la pressió fiscal al conjunt de contribuents que superin els 12.000 euros de rendes anuals, tenint en compte que es tracta de la tercera comunitat de l'Estat amb la pressió fiscal més alta. A més, ERC també creu necessari incrementar el tipus mitjà de tributació de les rendes immobiliàries.

El PSC advoca per avançar en l'establiment d'un sistema fiscal reforçat que acosti Catalunya a la mitjana europea i els països més avançats, en què tots els nivells de govern responsables treballin coordinadament en la lluita contra el frau, l'evasió i l'elusió fiscal, millorin la cultura tributària i s'impliquin en la reforma de l'actual tributació sobre la riquesa en totes les seves formes. En el seu programa, defensa "la importància d'assolir un sistema fiscal més just i progressiu, on pagui més qui més guanya, més té, més contamina i més hereta".

En el seu programa, la CUP proposa una renda bàsica universal, que pretén aconseguir a través de diverses mesures econòmiques, entre elles la modificació de l'IRPF per a ajustar-lo a un tipus únic del 49% i la imposició d'una renda màxima a les grans fortunes, a partir de la qual se'ls aplicaria un tipus impositiu del 100%.

En relació amb l'impost de Successions, els Comuns recorden que dels 136.000 catalans que el van pagar l'any 2022, un 74% va abonar menys d'un euro. A més, precisen que amb una herència de fins a 100.000 euros no es paga res i en el cas d'un habitatge, aquest està bonificat en un 95% si el seu valor se situa per sota dels 500.000 euros.

Més enllà del debat polític, els experts en fiscalitat remarquen la ineficàcia del sistema actual de recaptació tributària, amb un excés de beneficis per a les grans rendes i una gestió deficient. Més que apujar o abaixar impostos, coincideixen que la clau de volta és el repartiment de la càrrega per evitar els beneficis fiscals per a les rendes elevades. Com a proposta de futur, reclamen tractaments diferenciats en funció de l'activitat econòmica o de la procedència de la renda, copiant el model d'altres països de l'OCDE, que conserven amb disseny diferents impostos com el de Successions o el de Patrimoni.