Conscient que sense gestos significatius en fiscalitat els pressupostos no tiraran endavant, diverses informacions apunten que el Govern de la Generalitat estaria disposat a plantejar-se modificacions en l'impost de successions i donacions per augmentar-ne la recaptació. Ho ha apuntat implícitament el vicepresident i responsable d'Economia, el republicà Pere Aragonès, i ho va admetre directament la consellera de la Presidència i portaveu de l'executiu, Elsa Artadi (JxCat): "El Govern no proposa d'entrada cap increment d'impostos, però és conscient que estarà sobre la taula". La decisió d'apujar impostos genera un fort rebuig al PDECat, però és un exigència de Catalunya en Comú Podem per plantejar-se donar suport als comptes de la Generalitat.

Els Comuns van plantejar dilluns les seves demandes pressupostàries, que inclouen l'increment de l'IRPF a les rendes de més de 90.000 euros -al voltant del 2% de la població- per recaptar 150 milions d'euros extres i que s'eliminin bonificacions a successions i donacions per tal d'obtenir 500 milions més. Ara mateix, sembla improbable que l'executiu de Torra accepti tocar l'IRPF i, per tant, tota l'atenció se centra en successions i donacions, un tribut que havia arribat a aportar més de 1.000 milions d'euros a les arques autonòmiques, però que l'any passat tot just va generar uns ingressos 458,7 milions. L'explicació d'aquesta caiguda són les successives reformes que ha experimentat el tribut des del 2009.

A grans trets, la recaptació de l'impost va començar a minvar el 2010 arran de la reforma que l'any anterior n'havia fet el govern tripartit, amb Antoni Castells al capdavant d'Economia; va desplomar-se a partir del 2011 com a conseqüència de la modificació que va introduir-hi el primer govern d'Artur Mas; i va recuperar-se lleugerament, si bé lluny dels ingressos assolits durant el tripartit, a partir del 2015, a causa d'una nova reforma del govern d'Artur Mas que, pressionat per ERC, aleshores el seu soci parlamentari, va optar per la via d'incrementar la recaptació.

Tres grans reformes

El 2007, l'impost de successions i donacions va generar 844,2 milions d'euros en ingressos per a la Generalitat, una xifra que s'elevaria fins als 1.003,9 el 2008, el rècord històric. El 2009, ja amb la crisi començada, la recaptació va caure i va situar-se en 919,9 milions. Aquell any, però, el Govern presidit per José Montilla va reformar l'impost a la baixa, amb l'argument que era percebut com a "injust". A la pràctica, la modificació va elevar fins els 500.000 euros el mínim exempt de successions per als cònjuges i fins a 400.000 en el cas dels fills i va reduir l'impost a cinc trams. El resultat dels canvis van notar-se en els ingressos de 2010, que van davallar fins els 658,8 milions. L'any següent, però, es desplomarien.

En una compareixença de l'abril de 2011, l'aleshores president del Govern, Artur Mas, va anunciar que el 99% cònjuges, i familiars descendents i ascendents quedarien exempts de l'impost. Mas havia arribat a la presidència de la Generalitat al capdavant de CiU, que havia sumat 62 diputats. El soci minoritari de la ja desapareguda federació nacionalista, Unió -partit que tampoc existeix-, volia directament que se suprimissin tant successions com donacions. I si la mesura no va tirar endavant va ser fonamentalment perquè les magres finances de la Generalitat -la crisi enfilava els moments més durs i les retallades ja eren imponents- ho van desaconsellar. Per situar la magnitud de la rebaixa, un cònjuge que tingués una base imposable de 975.000 euros passava a no pagar res a Catalunya, mentre que a València i Madrid -territoris governats pel PP i famosos per les rebaixes fiscals a les classes benestants- pagaria més de 2.000 euros.

En només un any la recaptació va caure a gairebé la meitat i va quedar-se en 398,2 milions d'euros, un nivell en què es mantindria bastant estable el 2012 (395,3 milions) i que experimentaria nous retrocessos el 2013 (347,2 milions, el nivell més baix) i el 2014 (348,8 milions). Aquell darrer any, però, la situació va experimentar un gir. Va ser el primer en què va aplicar-se la reforma aprovada a final de 2013 amb els vots de CiU i ERC. Entre d'altres qüestions, el mínim exempt es rebaixava fins els 100.000 euros -era de 500.000 en el cas dels cònjuges i de 275.000 en el dels fills-. Els cònjuges, però, van mantenir la bonificació en la quota del 99% un cop superessin el mínim exempt, un fet que no passava en el cas dels fills, que han de pagar un gravamen que varia a mesura que creix el valor del llegat rebut en herència. La recaptació va començar a créixer sobretot el 2015, quan va ser de 484,4 milions, mentre que el 2016 va situar-se en 464,6 milions i l'any passat en 458,7.

I, com en d'altres casos, la realitat s'encarrega de desmuntar el tòpic, que en aquest cas seria que Catalunya té la pressió fiscal més elevada de tot l'Estat. Un informe del Consell General d'Economistes apunta que el Principat se situa com la novena comunitat amb un gravamen més elevat en successions entre les autonomies de règim comú -és a dir, totes menys el País Basc i Navarra, que tenen un règim foral- i la desena en donacions.