El sostre de vidre també existeix al camp

No és cap novetat que la presència de les dones al camp sempre ha quedat relegada a l'ajuda en determinades tasques que els homes els deleguen, com la cura dels animals a les granges o la gestió de la paperassa que es deriva d'una explotació o cooperativa agrícola. Precisament en aquest darrer sector, el de les cooperatives la presència de les dones és limitada, amb un 21% del total de socis. I és gairebé invisible en els consells rectors, amb només un 4% de dones.

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha decidit crear un grup de treball per empoderar les dones en el seu àmbit. Les dades parlen per sí soles. Només el 19% de les 214 cooperatives de Catalunya compta amb dones directives. A Ponent, la xifra encara es redueix més, fins arribar al 3,65%. Una excepció és la Ramona Mota, portaveu del Grup de Dones de la FCAC i primera i única dona al consell rector de la Cooperativa d'Ivars d'Urgell en els seus més de cent anys d'història. "El cooperativisme agrari ha tingut tradicionalment un marcat caràcter masculí. Per això creiem que s'han de promoure accions concretes que ens permetin avançar cap a més capacitació de les sòcies i fomentar la seua participació en els òrgans de govern", argumenta Mota que ja treballa des de fa anys en l'empoderament de la dona al camp. Pel camí a accedir al consell rector si que s'ha trobat entrebancs: "quan parles de pagès a pagès i no estàs en llocs de poder no hi ha cap problema, la cosa canvia quan t'endinses en terrenys amb poder. Jo m'he arribat a sentir que per què hi ha d'haver una dona a la direcció si sempre hi han estat els homes. Però hem de canviar aquesta dinàmica. Fa un any que hi vaig entrar i m'hi sento còmoda".

Les dones representen el 21% dels 32.625 socis productors en les cooperatives agràries catalanes,  però la seva presència als òrgans de decisió no reflecteix la realitat. Des de la FCAC es vol promoure la igualtat d'oportunitats de les sòcies vinculades al món rural. I en aquest marc s'ha creat un grup de treball que tractarà qüestions com el lideratge, la motivació, emprenedoria i empoderament. A més també s'acompanyarà dones a les cooperatives en l'ascens a llocs de responsabilitat, a més de l'impuls de jornades formatives, entre d'altres mesures.

Creix el nombre de dones pageses

En la direcció d'explotacions agrícoles tampoc és massa comú trobar-hi una dona. En l'actualitat hi ha unes 40.000 persones que són caps d'explotacions agràries a Catalunya. Això suposa un descens en 25 anys de gairebé 30.000 productors. Enmig d'aquestes dades tan preocupants, però, n'hi ha una per a l'esperança: creix el nombre d'explotacions en les quals les dones són titulars, és a dir, caps d'explotació, fins a representar en l'actualitat el 20% del total. Maria Rovira, membre de la comissió permanent i de la de dones del sindicat Unió de Pagesos, assegura que, en els pròxims deu anys, es preveu que un terç de les explotacions estaran dirigides per dones.

La Núria Cantí és una de les poques que desenvolupa una gerència compartida amb altres dues dones des de fa 15 anys. Per ella, el tàndem funciona, però considera que treballar amb homes enriqueix més. "Jo crec que simplement és un tema de confiança i d'entendre que la dona té una visió global de tot ja que ha estat cuidadora, ha estat al capdavant de les cases i té una formació ja implícita per la seva història, que aplicada a les explotacions pot ajudar molt. També és molt important la visió dels homes però si et complementes és molt més bonic i creatiu", sentencia la gerent agrícola.

Les dones són generalment més innovadores que ells, a part d'haver-se format intensivament per introduir-se en un món que, a priori, desconeixen. Ramona Mota recorda que l'aprovació de la llei de titularitat compartida (un nou marc legal per afavorir la igualtat efectiva entre dones i homes, mitjançant el reconeixement jurídic i econòmic de la participació de les dones en l'activitat agrària) ha estat un pas molt important per incorporar la dona al capdavant de les explotacions. "Les dones han de ser conscients que tenen aquesta opció. Ja és hora que es reconeguin els seus drets i que tinguin més autonomia".

L'Olga Solans és una pagesa de Gimenells que fa vuit anys que treballa a l'explotació dels seus pares. Per ella "el que falta és educació des de petits, perquè les dones podem fer el mateix que els homes a nivell agrari i s'han de trencar els estereotips". "Al sector encara li queda molt camí per recórrer però jo crec que estem prou capacitades per desenvolupar tot tipus de feines que es fan al camp", argumenta l'Olga que apunta que, per ella, el fet d'estar en contacte amb la terra ja és un motiu més per dedicar-s'hi.

Un altre avantatge és que quan una dona entra a treballar la terra, ho fa per vocació i no tant per inèrcia o tradició, assegura aquesta pagesa. Precisament, la mecanització del camp ha obert la porta a totes aquestes dones que estimen la terra i que gràcies a les millores tecnològiques han pogut pujar al carro de la pagesia, en desfer-se de les feines pesades i poc agraïdes.