Sortu culmina la seva renovació i prepara un procés "a l'estil de Catalunya"

BILBAO.- Els que aquest dissabte s'acostin al Palacio Euskalduna de Bilbao podran escoltar una àmplia gamma d'idiomes i accents. Del català al filipí, passant per l'anglès amb accent australià o el castellà amb deix uruguaià. Tots i cada un dels parlants formaran part de la nombrosa llotja de convidats al congrés de refundació de Sortu, el partit polític que actualment representa l'esquerra abertzale. En una llengua o una altra, els assistents a aquesta trobada seran testimonis d'un dels principals moments en la història d'aquest moviment polític, els líders no dubten a utilitzar el terme "refundació". Llegiu canvi de cicle, i també de (algunes) cares.

"Acabem de recórrer un procés molt nou per a la cultura política de l'esquerra abertzale", resumeix a Público l'actual portaveu d'aquest partit, Arkaitz Rodríguez. A l'octubre de 2009, aquest jove donostiarra va ser detingut en el marc de l'operatiu denominat "Bateragune", dirigit contra aquells que promovien un canvi de rumb en el món independentista. Entre els empresonats hi havia Arnaldo Otegi, que va estar a la presó fins l'1 de març de l'any passat. Rodríguez, de 37 anys, havia sortit de la presó cinc mesos abans, l'octubre de 2015.

Avui es mostra fermament convençut que el "canvi estratègic" adoptat per l'esquerra abertzale el 2009 -el que va suposar el començament de la fi d'ETA, que anunciaria el cessament de la violència dos anys més tard- "va ser un encert". "Fruit d'aquest canvi, en aquest país s'han creat noves condicions per avançar cap a la constitució d'una república basca", sosté. El mateix opina la majoria dels participants en el procés precongressual de Sortu: durant els últims vuit mesos, la militància ha debatut sobre com encarar la seva refundació, el que inclou una renovació important dels seus dirigents.

"Fruit d'aquest canvi estratègic, en aquest país s'han creat noves condicions per avançar cap a la constitució d'una república basca", sosté Arkaitz Rodríguez

De fet, algunes cares molt conegudes de l'independentisme des dels durs anys d'Herri Batasuna -com Pernando Barrena o Joseba Permach- no formaran part de la seva nova direcció, en què previsiblement sí continuaran altres veterans com Rufi Etxeberria, Karmelo Landa o el mateix Otegi -que seguirà ocupant el lloc de secretari general-. "Durant el procés profundament democràtic i participatiu que hem realitzat durant aquests mesos, es va apostar per una renovació que estigués l'altura del repte que teníem entre mans: abordar un profund canvi del model organitzatiu i de la cultura política-organitzativa de l'esquerra abertzale", explica el seu portaveu.

El "profund canvi" de què parla Rodríguez es va resumir en la ponència "Zohardia", que va obtenir el suport del 91,15% dels militants. En aquest document es parlava de la necessitat de "superar la identitat de resistència i donar el salt a una identitat de projecte". "El repte del nou temps no és protestar o respondre a les mesures nocives, sinó construir una altra societat, una societat diferent", assenyalava. A més, s'apostava per "trencar amb moltes inèrcies del passat" i "renovar la proposta i el discurs independentista".

A l'hora de buscar un model, tant Rodríguez com els altres integrants de la nova direcció ho tenen clar: Catalunya

El congrés d'aquest dissabte servirà per ratificar tant el contingut d'aquest text com els noms de les persones que intentaran portar-lo a la pràctica. Rodríguez -que s'encarregarà de l'àrea d'Acció Política- està entre elles. "Creiem que l'esquerra abertzale estava necessitada d'una adaptació a les formes de funcionar i en els enfocaments mentals", ha assenyalat. A l'hora de buscar un model, tant Rodríguez com els altres integrants de la nova direcció ho tenen clar: Catalunya. De fet, l'objectiu serà "la posada en marxa d'un procés sobiranista a l'estil del que estan desenvolupant" en aquell territori. "Busquem l'obertura d'un segon front independentista a Euskal Herria, que al costat del de Catalunya contribueixi a que en ambdues nacions puguem recuperar la nostra sobirania nacional", ha subratllat.

Per aconseguir aquest fi, l'esquerra abertzale té previst iniciar una "dinàmica de converses" amb tots aquells agents polítics, socials i sindicals que "es declaren obertament sobiranistes" i comparteixen la idea de "posar en marxa un procés d'aquestes característiques". A falta de concretar qui seran els seus interlocutors, Rodríguez té clar qui quedarà fora d'aquesta taula. "El PNB, en un primer moment, no seria un dels agents cridats a participar en aquesta dinàmica", ha apuntat.

De la mateixa manera, la refundada Sortu haurà de fer front a les seqüeles del passat de violència que va viure Euskadi. "Tal com ha fet fins ara l'esquerra abertzale, pretenem continuar avançant en termes unilaterals en tot allò que estigui al nostre abast, independentment i al marge de l'actitud que mantindran els Estats espanyol i francès", ha assegurat el seu portaveu. Segons la seva opinió, tant Espanya com França "estan utilitzant les conseqüències del conflicte per intentar bloquejar la posada en marxa d'un procés sobiranista" al País Basc. En concret, ha criticat l'actitud dels dos estats "en matèria de desarmament i de presos".

En aquesta línia, Rodríguez admet que també hi ha sectors de la mateixa esquerra abertzale "que no comparteixen el canvi estratègic i l'aposta política" de l'independentisme. Es refereix així als crítics, agrupats principalment en un nou col·lectiu que defensa l'amnistia dels presos (ATA, per les sigles en basc). Sobre aquest assumpte, el dirigent de Sortu adverteix que l'Estat "està interessat en alimentar aquest tipus de sectors causa d'una actitud d'intransigència i immobilisme". En qualsevol cas, ha assegurat que es tracta de grups "minoritaris", amb escassa "capacitat d'incidència i influència". Cap d'ells estarà aquest dissabte al Euskalduna.

Els que sí que presenciaran el congrés de Bilbao seran les representacions de diversos partits polítics, tant d'Europa com d'altres latituds. Segons ha avançat la formació independentista basca, es preveu l'assistència de delegacions del Sinn Féin (Irlanda), Bloco d'Esquerda (Portugal), Die Linke (Alemanya), MLN-Tupamaros (Uruguai) o FMLN (El Salvador), entre d'altres. Amb menys hores de viatge a la seva esquena, també hi haurà representants catalans d'ERC, CUP i POR, així com del BNG gallec, Izquierda Castellana o el sindicat CUT (Andalusia). En total, s'estima que hi haurà 40 convidats.