Entrevista a Candela López"Som una força que arrossega el Partit Socialista cap a polítiques a favor de la gent"

La nova etapa dels Comuns, encetada després de l'assemblea celebrada a mitjans de novembre, pretén revertir el declivi electoral de la formació i aconseguir millorar-ne la implantació més enllà de l'àrea metropolitana de Barcelona. Amb les municipals del 2027 a l'horitzó, la nova executiva del partit té com a coordinadores nacionals Candela López i la regidora a l'Ajuntament de Barcelona Gemma Tarafa.

Entrevistem la primera, que va ser alcaldessa de Castelldefels entre 2015 i 2017, és vicepresidenta de la Diputació de Barcelona i està a punt de deixar el seu càrrec de diputada al Congrés. López és l'única de les tres coordinadores dels Comuns escollides el 2019 que continua al capdavant de l'espai, després de les renúncies d'Ada Colau i la líder del partit al Parlament, Jéssica Albiach. Amb ella abordem els primers mesos de la presidència d'Illa, les negociacions dels pressupostos catalans, les polítiques d'habitatge, les relacions entre les esquerres, el futur de Sumar o com afrontar l'auge global de l'extrema dreta.

Han passat cinc mesos des de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, que va assolir amb el vostre suport, entre d'altres. Quin balanç feu de l'inici del mandat?

Vam ser molt exigents en la negociació amb el Partit Socialista per iniciar aquesta nova etapa i considerem que vam aconseguir un molt bon acord d'investidura, amb blocs tan importants com l'habitatge o els serveis públics, on hi ha avenços importants en educació i sanitat. En el balanç fins ara ens falta veure resultats, però entenem que els pressupostos són el que ens ha de permetre veure mesures concretes. Necessitem veure passos perquè el PSC compleixi els acords d'investidura amb nosaltres i amb ERC i hi hagi polítiques progressistes que suposin un avenç de drets socials i democràtics de Catalunya.

En quin estat es troba la negociació dels pressupostos? Segons la consellera d'Economia, Alícia Romero, està molt avançada i només falten "alguns serrells", però els representants dels Comuns divergeixen d'aquesta versió.

Ens sorprèn que la consellera digui que només falten serrells quan només hem obert una primera carpeta, que és la d'habitatge. Queda molta feina per fer. Volem concreció d'aquesta carpeta, que és prioritària per a nosaltres, i ja hem dit que si a finals de gener no en tenim sobre com s'aplicarà el règim sancionador [de la llei de l'habitatge] ens aixecarem de la taula i no continuarem la negociació. Volem avenços i que siguin ràpids perquè això pugui tirar endavant i poder tenir un acord de pressupostos amb totes les mesures que plantegem incorporades. 

A banda del règim sancionador, també volem la construcció dels 50.000 pisos públics nous, que se'n rehabilitin 150.000 i que es destinin més recursos per a polítiques d'habitatge. I després volem abordar altres temes, com la sanitat, amb la millora de l'atenció primària, o en l'àmbit educatiu els compromisos amb el 0-3 o la gratuïtat de les extraescolars o els menjadors. Encara ens queda molta concreció per poder tancar aquests acords.

Si durant el 2025 s'avança en el compliment del que fixava l'acord d'investidura i arribeu a un bon pacte de pressupostos, d'aquí uns mesos us podríeu plantejar entrar al Govern?

Hem de veure si el nou Govern realment impulsa polítiques a favor de la gent

Queda molt per avançar per arribar a aquesta hipòtesi, no estem en aquest plantejament. Vam aconseguir un bon acord d'investidura i ara necessitem una primera concreció en els pressupostos i després haurem d'anar-ne avaluant el compliment i veure si aquesta nova etapa a Catalunya i aquest nou Govern realment impulsa polítiques a favor de la gent i en resposta a les principals problemàtiques.

L'ampliació de l'aeroport serà una línia vermella?

En la negociació de la investidura no vam aconseguir blindar-ho, però el nostre posicionament sempre ha estat molt clar en contra de l'ampliació de l'aeroport. Però podem posar en valor que vam aconseguir una gran mobilització en contra. Ara mateix entenem que el calendari s'allargarà i tinc la sensació que fins el 2027 no tindrem cap concreció en aquest tema. Però evidentment el nostre posicionament sempre serà clar en contra. I també des d'allà on estem i amb la força que tenim també fem els nostres passos per intentar que això cada cop sigui menys possible. Ho fem des de l'Ajuntament del Prat, però també aquesta setmana el ministre de Cultura anunciava la compra de la Casa Gomis, situada a l'entorn de l'aeroport, amb la voluntat de protecció d'un bé cultural d'alt valor arquitectònic, però també d'un bé natural en l'entorn. I entenem que mesures com aquesta han de posar més traves a l'ampliació.

En el proper ple del Parlament s'ha d'aprovar la reversió dels privilegis fiscals al Hard Rock. Creus que la mesura torpedina definitivament el projecte? Tant alcaldes de la zona com el propi Govern insisteixen que no té perquè ser així.

La mateixa patronal del joc va ser la que va dir que amb un increment de la fiscalitat al 55% això no seria possible i, per tant, que els promotors es farien enrere. Quan parlem del Hard Rock ho fem d'un model de país que entenem que va en contra del sentit comú, pel consum d'aigua i l'impacte ambiental brutal que pot tenir una instal·lació així en un context d'emergència climàtica. I parlem d'un territori que necessita un altre tipus de diversificació econòmica. Amb el canvi fiscal aconseguirem 1.000 màquines escurabutxaques i 300 taules de joc menys a Catalunya i això també és un missatge molt positiu de cara a la salut mental i en contra de les addiccions. I ens serveix com a exemple del model de país que volem defensar, com ho és estar en contra de l'ampliació de l'aeroport o del Quart Cinturó. Un model que està a favor d'una majoria social i en contra d'unes elits i els interessos d'uns pocs.

Quan parlem del Hard Rock ho fem d'un model de país que va en contra del sentit comú

La regulació del lloguer de temporada ha de ser una qüestió de l'executiu espanyol i el Congrés o també s'ha d'afrontar des del Parlament?

Evidentment tot el que es pugui fer des de les administracions s'ha de provar. Ara hi ha la carpeta del lloguer de temporada, que vam aconseguir accelerar i se n'inicia la tramitació al Congrés. Però també s'ha d'incidir des d'altres institucions. I, per exemple, en la negociació de les ordenances de l'Ajuntament de Barcelona també hi hem situat la regulació del lloguer de temporada a través de la modificació del Pla General Metropolità (PGM). És important buscar totes les fórmules possibles i aquí la Generalitat també ho ha de fer.

Fa una dècada, quan es va començar a articular el projecte polític dels Comuns, l'habitatge ja apareixia com una de les vostres grans banderes. És evident que ara s'ha situat a la primera línia de l'agenda política però, en canvi, no s'ha aconseguit resoldre la problemàtica. Això és un dels elements que explica l'avenç de propostes antipolítiques, com les de l'extrema dreta, i la crisi dels partits d'esquerra?

Primer és important situar que allà on hem governat hem avançat en aquestes polítiques. Per exemple, tenim l'alcaldia de Santa Perpètua de Mogoda i allà l'habitatge públic és el 6% del total, quan la mitjana a Catalunya no arriba al 2%. On governem intentem millorar les condicions en matèria d'habitatge i també ens inventem instruments, com la construcció a Barcelona dels APROP (Allotjaments de Proximitat Provisionals) o la reserva del 30%. Però és evident que el problema es continua agreujant, perquè no només es tracta de fer petites accions, sinó que totes les institucions s'han de prendre seriosament aplicar mesures per rebaixar el preu de l'habitatge i per oferir condicions dignes de vida a la ciutadana. Per això ara en cada institució estem situant noves mesures que creiem que s'han d'aplicar. També hem aconseguit que d'altres forces polítiques situïn l'habitatge com a prioritat i comencin a creure que s'ha d'abordar i prendre'n mesures.

Ho dius pel Partit Socialista?

La gent el que necessita són institucions que facin polítiques valentes i donin solucions als seus problemes

Exacte i això és un tema important. Però evidentment existeix un context advers per a les esquerres i molt afavoridor per a les extremes dretes que té molt a veure amb les condicions de vida de la gent. I, al final, la gent el que necessita són institucions que facin polítiques valentes i donin solucions als seus problemes i l'habitatge és un tema cabdal perquè hi puguin confiar i les percebin com a útils. El que veiem és que l'extrema dreta s'està aprofitant d'aquestes mancances per fer créixer l'odi i generar por.

En una entrevista recent comentaves que en la nova etapa dels Comuns posareu molt el focus en qüestions materials i que ho fareu amb un llenguatge més planer, per arribar a tothom.

Crec que es tracta de connectar amb la gent. Un dels reptes que vam situar a l'assemblea era que la gent trobés en la nostra força política la resposta dels seus problemes i, per tant, que ens veiés com una força útil. Hem de parlar del que li passa a la gent, com que li costa arribar a final de mes o omplir la cistella de la compra, perquè la gent vegi que les institucions apliquen mesures concretes, com la millora del salari mínim o l'escut social, perquè pugui sostenir millor les seves vides. 

Volem ser el partit de la igualtat i el clima

En això hi ha una part de llenguatge i d'explicar les coses amb més claredat, però alhora en el marc de l'assemblea també defensàvem la necessitat d'enfortir-nos ideològicament. I fer-ho en base a aquesta lluita a favor de la igualtat en sentit ampli i de la lluita contra un canvi climàtic que cada cop és més evident, i que l'hem de traslladar a mesures concretes que hem d'impulsar des de totes les institucions per reduir la contaminació o millorar la salut de la gent. Volem ser el partit de la igualtat i el clima. Amb l'assemblea també volíem enfortir el nostre projecte català, que se'ns identifiqui com una força sobirana, identificada amb lluites concretes a favor de la ciutadania. Veníem d'una època amb moltes eleccions, amb poc temps per poder enfortir la nostra organització i creiem que era necessari.

Si posem el focus en Barcelona, heu insistit que l'entrada al Govern municipal ja és una "pantalla passada", però sí que heu permès l'aprovació de les ordenances fiscals i negocieu els pressupostos. El paper en el que queda de mandat serà aquest, és a dir, quedar-se a l'oposició però col·laborant amb el Govern per fer moure el Partit Socialista?

Som una força decisiva a totes les institucions i amb això aconseguim impulsar polítiques que han de millorar la vida de la gent. El que estem fent és fer servir aquesta força per arrossegar el PSC a polítiques favorables al dret a l'habitatge a Catalunya, per exemple. A Barcelona també ho estem fent. Ho hem fet amb les ordenances, amb el que comentàvem de la regulació dels lloguers de temporada, però també amb la reducció de set a cinc de les terminals de creuers [del Port] i ara obrirem la carpeta dels pressupostos on situarem temes importants per a nosaltres, com la defensa dels eixos verds, la funerària pública o el blindatge de mesures com la reserva del 30% d'habitatge protegit. No pot passar que totes les institucions estiguin avançant en mesures per afavorir el dret a l'habitatge i Barcelona, que n'havia estat capdavantera i pionera, vagi enrere. La voluntat és que la nostra sigui una força decisiva a totes les institucions per millorar les condicions de la gent i ho farem a l'Ajuntament de Barcelona, a la Generalitat i al Govern de l'Estat.

Aquestes tres institucions estan encapçalades pel Partit Socialista. Temeu que se us percebi com la seva força subsidiària, si vols amb capacitat per fer-lo moure cap a l'esquerra en alguns àmbits?

Som una força decisiva a totes les institucions i amb això aconseguim impulsar polítiques que han de millorar la vida de la gent

Crec que més aviat és tot el contrari. Al final el que aconseguim és que totes aquestes institucions facin polítiques socials, a favor del dret a l'habitatge, o la batalla que estem fent ara a l'Estat per reduir la jornada laboral... Més que una crossa, som una força que arrossega el Partit Socialista cap a polítiques a favor de la gent. I ho fem des de dins del Govern a l'Estat i des de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona i al Parlament, però també des de molts pobles i ciutats. Està clar que el president de la Generalitat no defensava en campanya el mateix que ara havent d'arribar a acords amb nosaltres, i li passa el mateix al Pedro Sánchez. A Collboni segurament és a qui li costa més fer aquest canvi, però hem d'aconseguir que les condicions de vida de la gent de Barcelona no empitjorin i que la ciutat no vagi enrere en mesures contra el canvi climàtic o en polítiques d'habitatge.

En el cas de Barcelona un dels grans reptes és potenciar nous lideratges o sempre hi ha la carta de tornar a presentar el 2027 Ada Colau com a candidata?

El president de la Generalitat no defensava en campanya el mateix que ara

Crec que Barcelona no està ara mateix en aquesta reflexió. Vam respectar una decisió personal de l'Ada de finalitzar una etapa, després d'haver estat batallant per un acord d'esquerres a l'Ajuntament de Barcelona, que clarament es va veure que el Partit Socialista no el volia. I ara mateix en el que estem centrats és en les polítiques que creiem que s'han d'aplicar. Quan arribin les eleccions, doncs ja es valorarà els perfils i els lideratges que han d'entomar. Però tenim una gran lideressa a l'Ajuntament de Barcelona, que és la Janet Sanz, amb un molt bon equip de regidors i molta experiència de gestió municipal.

En l'assemblea del novembre vau aprovar una profunda renovació de la direcció, després d'un mal darrer cicle electoral. Més enllà de la tendència global de la caiguda de les esquerres, en què creieu què heu fallat per retrocedir a gairebé totes les cites amb les urnes?

Vam avançar un any l'assemblea perquè portàvem un cicle electoral advers i volíem fer la reflexió de manera col·lectiva amb el conjunt de la nostra organització per veure com ens redefiníem i ressituàvem amb els reptes que teníem per davant. Per exemple, un dels reptes que va sortir és que havíem d'enfortir la nostra organització arreu del país, hem d'aconseguir que la força dels Comuns estigui a tot arreu. I ara amb la Gemma [Tarafa] estem anant poble a poble i ciutat a ciutat per conèixer molt de prop les realitats de cada àmbit territorial i com podem ajudar-hi la nostra gent o, fins i tot, com arribar on no estem. 

Tenim el repte d'enfortir la nostra organització arreu del país

També volem enfortir el projecte dels Comuns com a força autònoma a Catalunya, amb el seu propi relat amb temes concrets amb els quals se'ns pugui identificar. També hem situat l'objectiu de les eleccions municipals del 2027. Entenem que fer-ho ens ajudarà a enfortir el nostre espai, aterrar a molts més pobles i ciutats amb la nostra marca i projecte i aconseguir tenir millors resultats. I que després hi hagi també una translació a d'altres institucions.

El darrer cicle electoral no només ha estat negatiu per a vosaltres, sinó per al conjunt de les esquerres sobiranistes catalanes, amb caigudes encara més acusades d'ERC i la CUP. Entre les tres heu passat de sumar 50 diputats al Parlament a només 30. En l'actual situació i amb l'avenç de l'extrema dreta, us plantegeu articular una col·laboració més estreta?

És una notícia dolenta per al país com ha minvat la representació de les esquerres sobiranistes. I és important situar temes prioritaris en els quals ens hem de posar d'acord, com es va comentar en la trobada de Sobiranies que va fer-se a Girona, i aconseguir avenços. Per a nosaltres sempre és important el diàleg i l'entesa entre les esquerres en sentit ampli. Ho fem a Catalunya, però també a l'Estat amb d'altres forces plurinacionals. I ho continuarem fent.

Segurament aquestes formacions són les que més posen el focus en qüestions com l'habitatge, el canvi climàtic o la igualtat, que apareixen al capdavant de les preocupacions ciutadanes a les enquestes, però això no s'ha traduït en un suport electoral. Com s'explica?

La gent ha de veure solucions i que les seves condicions de vida milloren. Quan nota avenços, confia en les institucions i això es reflecteix en els vots d'aquestes forces. També ens toca analitzar en quin context polític estem vivint, en què veiem Trump i les seves magnífiques idees dia rere dia, les guerres, els interessos d'Elon Musk i les multinacionals i com l'extrema dreta creix a tot arreu. I es veu com s'aprofiten de les condicions de vida de la gent més vulnerable. Els diuen què els està passant i això fa que se sentin reflectits en uns discursos que generen odi contra sectors de població, com són les persones migrades, o en discursos que generen més por i inseguretat, però no els diuen que no tenen les receptes per donar solucions als seus problemes. El que necessiten és veure millorades les seves condicions de vida i, per tant, cal que les institucions aconsegueixen recuperar la seva confiança amb polítiques concretes i valentes. 

Hem d'enfortir l'estat del benestar, però també hem de confrontar l'extrema dreta

Hem d'enfortir l'estat del benestar i treballar per la igualtat d'oportunitats, però també hem de confrontar l'extrema dreta i les seves boles. Això també forma part de la nostra tasca i des de la proximitat hem d'explicar a la gent quins interessos defensen uns i quins interessos defensen els altres.

En la idea d'enfortir relacions amb les esquerres, refer ponts i reunificar l'espai amb Podem serà una de les prioritats de la direcció que encapçales?

Els Comuns sempre hem estat una força que hem treballat a favor de l'entesa de les esquerres. Ho hem fet a Catalunya, amb la mateixa configuració del nostre espai polític, que és la gran experiència que aglutina diferents forces d'esquerres, i ho vam fer després, quan Podem va decidir no formar part de Catalunya en Comú, en apostar per la coalició electoral. I també ho hem fet a l'Estat. Aquí ha estat Podem qui ha decidit desfer aquestes enteses i trencar els acords, primer en l'àmbit estatal sortint del grup parlamentari, i després a Catalunya en no presentar-se conjuntament a les eleccions. El nostre full de ruta sempre s'ha basat en aquest acord amb totes les forces de l'esquerra transformadora amb les quals volem treballar i ho continuarà sent a tot arreu, aquí a Catalunya i també a l'Estat. Entenem que ara mateix és important el paper que tenen Yolanda Díaz i Sumar per salvaguardar i protegir el govern progressista a l'Estat, però això no treu que també s'ha de fer una reflexió col·lectiva de cara al futur de com hem de treballar i com ens hem de presentar.

Aquesta reflexió col·lectiva passa per la configuració d'una nova organització o un nou paraigua que no sigui Sumar i que pugui aglutinar tots aquests espais que poc o molt s'han disgregat els darrers anys?

A l'Estat s'ha de fer una reflexió col·lectiva de cara al futur de com hem de treballar i com ens hem de presentar

Crec que aquesta reflexió no ha de partir d'idees prèvies preses per les organitzacions, sinó que s'ha de basar en el diàleg i en l'acord que fem col·lectivament totes les forces polítiques, socials i esperem que també gent que no ha estat implicada en política fins ara. Es tracta que entenguem quina és la millor manera i el millor instrument per treballar. Existeixen mil fórmules i no tenim cap idea prèvia de com s'ha de fer, però sí que col·lectivament ens hem d'asseure entre tots i treballar per fer-ho possible.