Solsona reivindica la tradició del tió foradat amb una fira de Nadal
La Fira del Tió arriba a la desena edició fent-se cada cop més coneguda més enllà del Solsonès
Jordi Bes Lozano
Periodista
Barcelona --Actualitzat a
La tradició de fer cagar el tió apassiona petits i grans. A Solsona la reivindiquen amb la Fira del Tió, que engany ha celebrat la seva desena edició el 7 de desembre. Té la particularitat que els tions tradicionals solsonencs no són els troncs amb una cara pintada que poden ser usuals en molts indrets de Catalunya, sinó un tronc que s'ha foradat naturalment en el mateix arbre d'on s'ha obtingut. A més d'una exposició als claustres de la catedral de tions foradats, els quals cedeixen famílies de Solsona per a l'ocasió, la fira inclou un mercat d'artesania i una fira d'entitats. També s'hi fa coincidir l'encesa de l'arbre, que genera molta expectació.
L'exposició de tions foradats és un dels punts centrals de la fira. El regidor de Desenvolupament Local, Ramon Montaner, explica que en aquestes dates prenadalenques s'ha tirat endavant una fira comercial que ha acabat reivindicant la tradició catalana del tió. "Nosaltres l'entenem com el tió foradat, no el de la cara pintada amb barretina", subratlla. Per a la fira es fa una crida a tothom de Solsona que hi vulgui participar amb el seu tió i se n'han exhibit una trentena. Cada família fa una explicació de la història del tió que deixen perquè s'exposi, com ara si el va donar l'avi o com el van trobar al bosc en família. "Cadascú explica l'origen del seu tió, com el cuiden i com l'alimenten", detalla.
Una tradició molt arrelada
Als claustres de la catedral també s'han venut 14 tions i 37 bastons solidaris, la recaptació dels quals es destinarà al Rebost Solidari del Solsonès. En els seus inicis, la fira també organitzava una activitat per anar a buscar tions foradats al bosc, però es va deixar de fer. El motiu, segons relata Montaner, és que "es veia massa invasiu per al bosc", perquè hi acudia molta gent i els troncs foradats són un hàbitat per a ocells, rat-penats o insectes. Es desaconsella retirar-los per preservar la biodiversitat, cosa que s'aplica a si mateix l'Ajuntament amb els tions solidaris, que obté d'exemplars morts de l'arbrat urbà. Si no n'hi ha, es podria recórrer a un artesà que faci tions foradats manualment. "El que no fem és anar al bosc", garanteix.
En tot cas, els tions foradats s'acostumen a passar "de generació en generació", recorda el regidor: "A part de ser un record familiar entrenyable, t'estalvies generar nous tions". Montaner rememora que de petit anava a fer cagar el tió amb el seu padrí, que era pagès i que va agafar el tronc del bosc. Ara bé, la família creix, amb ella també els tions i a casa seva en tenen un de foradat natural, però que ja ha estat comprat. El forat del tió fa la seva funció: se l'alimenta a través d'ell i, si se l'ha cuidat bé, hi caga regals que usualment han estat "més pràctics i petits", com ara llaminadures o mitjons, exemplifica. Que tingui el forat no impedeix que, com els tions de cara pintada, se'l tapi amb una manta perquè no agafi fred.
El meu pare treballava al bosc i el primer any o segon de néixer jo va portar un tió foradat de dins
La tradició del tió foradat també l'ha viscuda de primera mà Josep Maria Tarrés, que presideix l'associació d'artesans La Menestrala, la qual forma part de l'organització de la fira. "El meu pare treballava al bosc i el primer any o segon de néixer jo va portar un tió foradat de dins", relata, i considera que el tió cal reivindicar-lo: "Potser hi ha hagut uns anys que semblava que anava a menys, però penso que està tornant a ressorgir amb més força". Això sí, creu que s'acabaran imposant els tions amb la cara pintada. Inclús un amic biòleg li va dir que un arbre d'on s'obtingui un tió foradat natural, com ara un de caigut, "conté molta més vida que un arbre viu" i aquests tions els veu en retrocés: "Suposo que amb el temps desapareixeran".
Trobar un d'aquests tions al bosc, que poden fer més d'un metre de diàmetre, és excepcional, admet l'artesana tionera Montserrat Boixader Soler: "És molt difícil que trobis un tió foradat. Si trobes un tronc així, és un tresor". S'ha de donar la casualitat que un arbre vell trencat pel vent o un que s'ha de talar per algun motiu justament tingui el tronc foradat. Al Solsonès aquests tions acostumen a ser de roure i estan presents en moltes masies. Que siguin foradats és una evolució de la tradició primigènia, d'origen pagà, amb la qual s'escollia un bon tronc perquè cremés a la llar de foc coincidint amb l'arribada del solstici d'hivern. Els foradats no es cremen i el fet que passin de generació en generació té "un valor familiar i emocional molt gran", afegeix Boixader, i conclou: "És una tradició molt maca i molt nostra".
Artesans, espectacles i el conte del tió
La fira d'enguany també ha acollit una vintena d'estands d'artesania entre les places Major i de la Catedral, la majoria dels quals són de La Menestrala, l'entitat nascuda el 2008 amb la voluntat d'agrupar els artesans del Solsonès, i vuit parades d'entitats al carrer de Sant Miquel. Tarrés celebra que la fira "cada any està més consolidada" i que enguany va acudir-hi "força gent de fora de Solsona": hi ha hagut visitants de Manresa, Berga, Ponts (la Noguera) i fins i tot de Barcelona. De cara a pròximes edicions, creu que cal "anar afegint coses que la facin més atractiva", com s'ha fet enguany amb la música en directe. Incrementar la il·luminació nadalenca, tenir parades més ben preparades en cas de pluja i potenciar Solsona com a referent del tió foradat també són objectius de cara a la pròxima fira del 2025, que es preveu celebrar durant el pont de la Constitució i la Puríssima com és habitual.
El seu caràcter familiar és un dels trets característics de la fira. Segons l'Ajuntament, les famílies amb infants van poder esbargir-se enguany al voltant dels tions i jocs de taula dels claustres de la catedral, a la plaça de Palau, amb jocs gegants, i a la de la Catedral, amb espectacles com el de Ballaruca d'arreu del món de Rah-mon Roma. No obstant això, l'espectacle Que comenci la festa, de Jaume Ibars, es va haver de suspendre per la pluja de la tarda, la qual no va impedir que la fira fos molt concorreguda. Pel que fa al concurs de buscar tions als aparadors, hi van prendre part 180 infants, més del doble que l'any passat.
Un dels moments que generen més expectació cada any és el de l'encesa de l'arbre
Un dels moments que generen més expectació cada any és el de l'encesa de l'arbre. Aquesta vegada va estar dinamitzada musicalment per Eduard Gener, Montse Isanta, Tatrau Escola de Teatre i el Cor Infantil de Jezz, i posteriorment va actuar l'Orfeó Nova Solsona. L'encesa es va celebrar després del lliurament de premis dels concursos vinculats a la fira. Entre els premiats, Marçal Sala i Boix, alumne de l'escola Setelsis autor del conte del tió d'aquest any, que s'ha editat amb il·lustracions de la solsonina Sofiya Kulyk. S'ha distribuït gratuïtament a les escoles i també es pot recollir a les dependències del Consell Comarcal del Solsonès.
A més, la vigília de fira, la plaça de la Catedral va acollir el tercer TióFest, l'espai gastro-cultural del Gremi d'Hostaleria del Solsonès, que va amenitzar La banda del Pagès de Matamargó i un bingo. La Fira del Tió és coorganitzada pel Consell Comarcal del Solsonès, a través de Solsonès Fires, l'Ajuntament de Solsona, l'Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona i La Menestrala amb el suport de la Diputació de Lleida. Hi col·laboren la Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona (UBIC), el Gremi d'Hostaleria, el Tatrau Escola de Teatre, l'Orfeó Nova Solsona, el Capítol de la Catedral, el Bisbat, Jaume Cuadrench, Montserrat Isanta, Eduard Gener, el Cor Infantil Jezz i L'Artesana.