Laia Balcells és Catedràtica de Ciència Política i Resolució de Conflictes a la Universitat de Georgetown. Doctora per la prestigiosa Universitat de Yale, també ha estat professora i investigadora a Duke i Princeton. Ha publicat nombrosos articles acadèmics, alguns d'ells guardonats amb importants premis, i el 2017 va publicar el llibre Rivalry and Revenge: the Politics of Violence during Civil War, en què connecta la política de preguerra amb els patrons de la violència durant les guerres civils, amb especial atenció a la Guerra Civil Espanyola.

En el llibre, l'autora sosté que tant la rivalitat política local com la venjança tenen un paper en la violència contra els civils. L'obra ha estat traduïda al castellà per l'Institut Català Internacional per la Pau i Edicions Bellaterra, amb el títol Rivalidad y venganza. La política de la violencia en las guerras civiles. Balcells ens atén amablement des de Washington DC per parlar de les imminents eleccions presidencials que tindran lloc als Estats Units el proper dimarts 5 de novembre.

En primer lloc, ens agradaria que ens expliqui com és el seu dia a dia a la capital dels Estats Units, on viu i treballa.

Bé, la veritat és que el meu dia a dia és molt normal. Vivim a Washington DC, relativament a prop de la residència de la vicepresidenta, Kamala Harris, però això no ens afecta gaire. Sí és cert que de tant en tant tallen el trànsit, perquè passa la seva comitiva amb la policia pels carrers, però viure aquí no afecta gaire quotidianament. Al ser la capital, a Washington DC es poden donar fets excepcionals com tot el que va passar el 6 de gener de 2021, amb l'assalt al Capitoli, i això sí que ho trasbalsa tot.

Estem a les portes d'unes eleccions presidencials als Estats Units, el seu país d'adopció. Com es presenten els comicis?

Ara ja fa vint anys que visc als Estats Units, hi vaig arribar just abans de les eleccions que va guanyar George W. Bush el novembre de 2004. Pel que fa als comicis d'enguany, percebo que hi ha nerviosisme. És veritat que sempre n'hi ha, però aquest any més de l'habitual, indubtablement. La raó és perquè la gent del meu entorn, sobretot professors universitaris però també els pares i mares de l'escola dels meus fills, veu que no ens hi juguem només el color del Govern per als propers quatre anys, sinó la democràcia dels Estats Units, perquè hi ha un contendent que està dient que no acceptarà el resultat de les eleccions. Aquest entorn de què et parlo té un perfil clarament demòcrata: aquí a Washington DC el Partit Demòcrata sempre ha tret molt bons resultats.

Des de l'altra banda de l'Atlàntic la societat dels Estats Units apareix sovint com a fortament polaritzada i enfrontada. És realment així? Quina és la seva percepció?

El politòleg Adam Przeworski va definir la democràcia com un sistema en què, entre altres coses, el perdedor de les eleccions accepta els resultats. Si hi ha un dels contendents que diu que no ho acceptarà, això et fa posar nerviós, és inevitable. No sabem fins a quin punt està disposat a arribar Donald Trump i també els seus seguidors, però per exemple ha fet recentment unes declaracions molt greus suggerint que caldria apuntar amb armes a l'excongressista republicana Liz Cheney, que ha dit que donarà suport a Kamala Harris.

Trump té un ideari reaccionari i autoritari, ens hem de fixar per exemple en el que pensa sobre la població immigrada. Crec que veritablement està en joc la democràcia i el respecte als drets humans en el futur immediat.

Es preveu que les eleccions siguin molt igualades, en què pocs vots en uns quants comtats dels estats frontissa podrien decidir el resultat, i això fa augmentar la sensació de polarització. Això és especialment palès a aquests estats dividits, com Pensilvania, Nebraska o Wisconsin.

Les enquestes apunten que l'elecció estarà molt renyida. Què creu que passarà?

Ara mateix hi ha una situació que podríem definir de calma tensa, esperant a veure què passarà amb el recompte, sobretot a llocs on la cosa estarà molt renyida. També hi ha tensió sobre què passarà després de les eleccions, òbviament.

A Pensilvania per exemple, la cosa està frec a frec, i s'està parlant que caldrà protegir els treballadors dels col·legis electorals perquè hi ha por que pugui haver-hi amenaces o fins i tot atacs. Això fa pensar en situacions que hem vist a altres llocs del món, on hi ha hagut violència electoral i postelectoral. Als Estats Units això, fins a l'elecció de Donald Trump, no hi havia un context així. Potser hi havia tensió o polarització, però les regles del joc es respectaven. El gran canvi que ha portat el trumpisme ha estat posar en qüestió les regles del joc: el sistema electoral, el recompte dels vots, etc.

És veritat que va haver tota la polèmica de l'elecció de l'any 2000, en què Al Gore va perdre davant de George W. Bush per un grapat de vots a Florida i els resultats es van haver de dirimir a la Cort Suprema, però penso que el procediment de votació al país no s'havia qüestionat mai tant. Ara vivim una situació en què es difonen rumors, notícies falses sobre trampes o mala praxis, i això genera incerteses i possibles tensions i violència.

Sigui quin sigui el resultat, l'endemà de les eleccions creu que es rebaixarà la tensió?

Malauradament no ho crec, perquè probablement els resultats seran molt ajustats i això farà que aquestes tensions es perpetuïn o fins i tot augmentin. Es qüestionaran els resultats, sobretot si guanya Kamala Harris. És molt difícil que les coses es resolguin immediatament i costa molt predir tant el resultat de les eleccions com el que passarà després. Ara estem en una situació de calma abans de la tempesta, anirem veient què passa en les properes setmanes i potser fins i tot mesos.

Confio en les institucions del país, tot i que considero que han patit una degradació a causa de Donald Trump i dels esdeveniments dels darrers anys. Les institucions nord-americanes són resilients, i el fet de tractar-se d'un estat federal permet als diferents estats actuar com a fre davant de determinades situacions. En un sistema presidencial el president té molt poder, però els contrapesos institucionals, sobretot a través del poder dels estats, ajuden a moderar-lo. Malauradament, la Cort Suprema ja no constitueix un fre efectiu, ja que s'ha polititzat amb una majoria de jutges de tendència conservadora que donen suport a les iniciatives del Partit Republicà. Els estats, però, continuen tenint prou poder per contrarestar algunes d'aquestes mesures.

En la seva tasca investigadora ha treballat una qüestió clau, com és el paper que la rivalitat política pot tenir posteriorment en eventuals situacions de violència i venjança. Creu que aquesta aparent polarització existent als Estats Units pot acabar derivant en algun moment en un conflicte civil amb violència de certa intensitat?

Sabem que les situacions de competència extrema, com es preveu que passi ara, poden anar acompanyades de violència, com ha explicat el professor de Yale Steven Wilkinson, fent referència al cas dels enfrontaments entre hindús i musulmans a l'Índia, o com jo mateixa vaig mostrar en el cas de la Guerra Civil Espanyola en relació als resultats electorals del febrer del 1936 o a Costa d'Ivori amb les eleccions del novembre del 2010.

Ara estem vivint una situació amb molta incertesa als Estats Units, i jo crec que el millor que pot passar és que hi hagi una victòria de Kamala Harris amb marge, per evitar un qüestionament dels resultats. Ara bé, això és improbable i, per tant, ens hem de fer a la idea que hi haurà una situació complicada després de les eleccions. No vol dir que hagi d'haver necessàriament un conflicte civil o ni tan sols violència, però sí es poden generar tensions i molta incertesa a nivell institucional amb el recompte de vots la setmana vinent, després amb el vot dels compromissaris al Col·legi Electoral durant el mes de gener, o en el moment de la investidura de la presidenta o el president.

Un factor que cal tenir en compte és la tinença d'armes als Estats Units, una qüestió prou coneguda. Sabem també que existeixen grups paramilitars o milícies armades que, en connivència amb Trump i el Partit Republicà, estan disposats a fer servir l'amenaça de la violència o fins i tot la pròpia violència, per defensar una victòria de Trump (independentment dels resultats de les eleccions). Aquestes milícies són perilloses, sobretot si no hi ha un rebuig unànime i se'ls dóna legitimitat de forma tàcita, com ha fet Trump amb grups com els Proud Boys. I un altre factor a tenir en compte, per acabar, és que, com ha explicat per exemple Roger Petersen, professor del Massachusetts Institute of Technology (MIT), el ressentiment és una emoció que pot conduir a la violència. I durant els darrers anys el Trumpisme ha alimentat sobretot el ressentiment entre diversos sectors de la població nordamericana.