Este artículo se publicó hace 3 años.

entrevista a ingrid guardiola

"A una societat amb tantes interfícies digitals no li calen ministeris de la veritat per estar controlada"

Ingrid Guardiola al Bòlit de Girona durant l'entrevista amb 'El Quinze'.
Ingrid Guardiola al Bòlit de Girona durant l'entrevista amb 'El Quinze'. Montse Giralt

Girona-

Publicidad

A 'Fils' insisteix en la idea d'una pancarta que deia: "no podem tornar a la normalitat perquè la normalitat que teníem era justament el problema". Ens aboquem a una versió empitjorada d'aquesta antiga normalitat, amb més desigualtat i pobresa i una societat més adormida?

"La nova normalitat no vol dir res, només és una manera de tenir-nos contents amb les falses promeses de sempre"

Una altra frase representativa d'aquest pensament màgic era el "tot anirà bé", que genera una infantilització de la societat.

Publicidad

Al llibre també parlen de les ferides emocionals generades pel confinament i la distància social. S'ha evidenciat el dèficit en l'atenció dels problemes de salut mental, que aniran a més.

"El capitalisme ens proveeix de les drogues necessàries per mantenir-nos permanentment anestesiats"

Publicidad

A 'Fils' descriu d'una manera molt potent com ho vivia el teu fill, que tenia dos anys, explicant que volia travessar la pantalla per tocar els avis o els cosins.

Un altre element que ha marcat la pandèmia és la dificultat per a l'agrupació humana, necessària per mobilitzar-se. La mobilització al carrer serà una de les coses que més costarà de recuperar? La lluita social més clàssica quedarà estigmatitzada?

Però el 8-M del 2018, que va ser massiu, va implicar un salt d'escala, tot i que òbviament hi havia un moviment feminista darrere.

"Si la gent està rabiosa i indignada, sortirà al carrer igualment, no en tinc cap mena de dubte"

Com interpreta l'acceptació acrítica de restriccions que vulneraven drets fonamentals, aquesta submissió?

En alguna banda li he llegit que aquesta acceptació de les mesures ens apropa més a la societat distòpica d''Un món feliç', d'Aldoux Huxley, que no pas a la de '1984', d'Orwell.

Publicidad

En aquest control hi juguen un paper determinant les grans tecnològiques i les xarxes socials, que transmeten una aparença de llibertat, quan realment et controlen. Com s'explica aquest mecanisme?

"És extremadament frustrant la dissimilitud entre l'aparent abundància de les plataformes socials i les nostres experiències diàries de precarietat, d'insuficiència i d'impotència"

Publicidad

"Les plataformes són fàbriques del comportament, que anticipen el nostre comportament futur i, per tant, poden retornar-nos als productes o experiències que saben que ens satisfaran"

Com interpreta aquesta necessitat de reconeixement constant a través de les xarxes? Som més narcisistes?

Publicidad

Les noves dissidències passaran per sortir d'aquests espais?

El capitalisme de plataforma es pot considerar el gran guanyador de l'actual crisi i ho fa, en molts casos, generant una disrupció: no paga impostos o ho fa el mínim possible i aposta per la desregulació de les relacions laborals. Com se'l pot combatre? Hi ha alternatives?

El consum cultural ha canviat els darrers anys, amb el fenomen Netflix, que també genera una homogeneïtzació. Això dificulta encara més influir a la pròpia societat des dels centres locals de cultura?

Publicidad

Marc Font

Periodista con formación en economía social y solidaria, es coordinador de Públic. Trabajó en medios como la Directa o Crític y en Producciones del Barrio, entre otros. Escribe sobre política catalana, movimientos sociales, medio ambiente y emergencia climática, memoria democrática y economía. Antes, ejerció como freelance en Irlanda, Palestina y Uganda. Periodista amb formació en economia social i solidària, és coordinador de Públic. Ha treballat en mitjans com la Directa o Crític i a Producciones del Barrio, entre d'altres. Escriu sobre política catalana, moviments socials, medi ambient i emergència climàtica, memòria democràtica i economia. Fa uns anys va exercir com a freelance a Irlanda, Palestina i Uganda.

Comentaris dels nostres subscriptors