Han apostat per aquest i altres acords des del primer moment, i avui estan un pas més a prop de veure'l en funcionament. Si no hi ha sorpreses d'última hora, el ple del Parlament Europeu aprovarà aquest dimecres a Estrasburg el polèmic tractat comercial entre la UE i Canadà, el CETA.

El suport a l'acord en la votació està garantit, ja que tant el PP Europeu com el grup dels Socialistes i Demòcrates, on s'enquadra el PSOE, es posicionarà majoritàriament a favor del Comprehensive Economic and Trade Agreement (CETA, en anglès), considerat per activistes i forces polítiques com Podem, IU, ERC o Equo com el "bessó" de l'acord entre la UE i els EUA, el TTIP, més conegut i encara més controvertit.

Després del corresponent debat, el CETA figura com a primer punt del dia en l'ordre de votació, de manera que previsiblement poc després de les 12:00 hores es confirmarà la seva ratificació. I això suposa donar llum verda a la seva implementació provisional, abans que arribi als parlaments dels 28 estats. Segons la Campanya estatal no al TTIP, que aglutina més de 350 organitzacions socials, ambientals i sindicals, aquesta activació es produirà al voltant del mes d'abril.

I, mentre Ciutadans confirma a Público que votarà a favor de l'acord, al PSOE encara no aclareixen la posició dels seus 14 eurodiputats. Des de la campanya anuncien que hi ha una certa divisió, i pressionen perquè els socialistes espanyols se sumin a part dels seus companys de grup belgues i francesos i rebutgin el CETA.

Carta a la Gestora

Aquest dilluns, activistes de la campanya van lliurar a la seu del PSOE al carrer Ferraz una missiva dirigida a la gestora que controla el partit. La carta recorda que 3,5 milions de persones han signat una petició contra TTIP i CETA, que més de 2.100 governs regionals i locals s'han declarat contraris a aquests acords, i demana que es posicioni contra el tractat amb Ottawa.

Paral·lelament, els activistes anuncien accions coordinades contra el CETA durant la jornada de la seva ratificació, a Estrasburg, a les quals s'uniran membres d'altres organitzacions socials francesos, belgues, holandesos, alemanys o austríacs.

Tot i les seves crítiques o de les peticions perquè el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciï sobre la seva legalitat, el CETA ha seguit imparable la seva marxa des de la seva ratificació entre Brussel·les i Ottawa, el passat 30 d'octubre.

El fet que incorpori mecanismes que permeten a empreses canadenques -i filials d'altres nord-americans- demandar estats europeus en els que realitzin inversions quan els seus respectius governs apliquin canvis normatius que perjudiquin les "expectatives legítimes" de benefici d'aquestes empreses, és probablement un dels punts més espinosos de l'acord, que segueix comptant amb el beneplàcit absolut de la Comissió Europea, i que avança a tota màquina a diferència del seu "bessó" nord-americà.