No hi ha hagut acord entre el model territorial que ha posat sobre la taula Ander Gil, expresident del Senat pel Partit Socialista (PSOE) i el que han defensat, cadascun amb els seus matisos i graus, Carme Forcadell, expresidenta del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana (ERC); Oskar Matute, diputat d'EH Bildu o Ana Pontón, portaveu nacional del Bloc Nacionalista Gallec (BNG). El debat s'ha dut a terme en un acte organitzat per la Fundación Espacio Público i Público a la seu de CaixaForum de Madrid.

Van xocar els models, però no van saltar espurnes. A diferència de l'habitual esbroncada als debats parlamentaris, la taula de diàleg ―de la qual s'ha absentat a última hora Gerardo Pisarello (Comuns) per motius personals― ha donat als quatre ponents l'oportunitat de confrontar des de la tranquil·litat.

Virginia Pérez Alonso, directora de Público, ha obert la discussió situant un marc general. Ha parlat de la dificultat d'encarar un debat constructiu del model territorial amb l'oposició frontal de la dreta, de les diferències en els serveis socials als diferents territoris, de la impossibilitat de convertir el Senat en una Cambra veritablement territorial o del model de finançament caducat. Ella i el president de la Fundació Espacio Público, Ignacio Muro, han coincidit que l'actual model territorial "no aconsegueix cobrir les necessitats dels territoris".

I és un extrem en què han convergit totes les figures polítiques convidades. No tant, en canvi, en les solucions. Ander Gil ha començat dient que "l'Estat de les autonomies ha valgut la pena" i que no va ser una tasca fàcil generar-lo. "Es va construir una casa amb els habitants a dins i això és molt difícil". De tota manera, l'expresident del Senat fa una "valoració positiva" del recorregut de l'actual model, tot i que reconeix que necessita d'alguns ajustaments.

Tot i això, Gil considera que aquests ajustos han de passar per accentuar i millorar la "cogovernança". No més enllà. A més, ha remarcat que un canvi de gran calibre s'hauria de fer "amb el concurs del Partit Popular". És una cosa amb què no han estat d'acord de cap manera la resta dels ponents.

Ana Pontón ha volgut deixar clar que aquest model de cogovernança no ha estat mai útil a Galícia. Ha insistit que els problemes gallecs no arriben a Madrid i que "l'Estat espanyol ha de reconèixer quina és la seva realitat: pluricultural, plurilingüe i plurinacional". A més, ha emfatitzat que, de primeres, "el conjunt dels actors polítics han de reconèixer que hi ha nacions [dins de l'Estat] que tenen dret que se n'accepti la sobirania". "El més lògic", ha afegit, "és que hi hagi un reconeixement confederal" per a una realitat que no estigui "subordinada a un poder central".

Al seu torn, Oskar Matute ha anat més enllà. "Volem una república confederal basca lliure i sobirana". Amb ella, ha continuat el diputat abertzale, "serà més fàcil fer polítiques transformadores". El seu partit ―que volen que s'entengui com un "partit-moviment"― treballa per "generar les condicions a Euskal Herria perquè es doni una nova transformació nacional" i aspirar, primer, a la plena sobirania i després a la independència. En aquest punt, ha reconegut que les dificultats són moltes –a la llum del cas català–, però ha conclòs que estan disposats a recórrer el camí. Un camí, ha explicat, que "no pot partir del Congrés, sinó que ha de venir del poble basc".

Carme Forcadell, que ha començat parlant en català per evidenciar que l'Estat espanyol mai no ha posat en valor la llengua catalana, ha estat molt dura en la seva intervenció. "A nosaltres no se'ns ha permès viure amb la nostra catalanitat", ha asseverat. Després, ha relatat un per un els fets més determinants en la relació entre Catalunya i Espanya dels darrers anys.

Ha començat per la promesa d'un Estatut "que respecti la decisió del Parlament" ―un anhel que Forcadell considera enterrat primer pel pacte entre Zapatero i Artur Mas i, després, per les retallades del Tribunal Constitucional― i ha acabat amb la victòria de Salvador Illa a les darreres eleccions. Ha volgut explicar, així, que l'encaix de Catalunya a Espanya no és possible i ha assenyalat el fracàs de l'Estatut com una de les espurnes que va acabar d'encendre el procés.

La DANA i la descentralització

En uns moments tan dramàtics com els que travessa el país, amb la tragèdia de la DANA en plena vigència, els ponents han discutit, en termes teòrics, quin hauria estat el paper de l'Estat en aquest desastre. El que més clar ha estat en aquesta qüestió ha estat Matute. Davant la pregunta de si el Govern central hauria d'haver declarat l'estat d'alarma o haver agafat les regnes de la gestió d'alguna altra manera, com han demanat partits des d'Esquerra Unida o Podem, fins al PP, el diputat abertzale s'ha posicionat totalment en contra , atès que hagués estat un símptoma de recentralització. Ha subratllat, a més, que Mazón tenia i té les eines per mantenir les competències i liderar aquesta gestió.


Hi ha hagut quòrum, en qualsevol cas, que el problema és que tant el sistema, com els responsables polítics del País Valencià van fallar.

Tot i així, el debat Estat i sobiranies ha acabat sense acord, però amb intercanvi d'idees. Gil ha defensat guanyar en "cogovernança" com a objectiu de futur, mentre que els altres tres ponents treballaran per obtenir més sobirania. Es tracta, d'això, no hi ha cap dubte, d'una de les discussions estructurals de l'Estat espanyol. Ana Pontón ha assenyalat que la qüestió territorial travessa la política espanyola des de fa 200 anys: "Quan un debat és tan pertinaç és perquè hi ha una realitat darrere".