Obres de Sixena"Sixena no és una qüestió d'obres d'art, sinó de memòria col·lectiva de tot el país"

"Sixena no és només un tema d'art o de política, parla de memòria i d'ossos. La gent de Lleida es va deixar i es deixa la pell per protegir molt més que uns objectes, ho fan per la memòria". Així resumeix l'escriptor i periodista balaguerí Francesc Canosa la complexitat del litigi de l'art entre catalans i aragonesos, que va desembocar al desembre en el trasllat forçós, sota vigilància policial i amb una gran contestació ciutadana, de 44 obres del Museu de Lleida cap al que queda del monestir de Sixena, a la comarca aragonesa dels Monegres.

Sixena: la croada de la memòria (Ed. Fonoll) és un relat que repassa, com si fos gairebé una novel·la històrica, un dels conflictes que més tinta ha fet vessar en els últims mesos, pel xoc entre dues comunitats veïnes, com són Catalunya i l'Aragó. Un enfrontament amb arrels històriques profundes i diversos capítols en marxa, però clarament marcat pel context actual de crisi política pel sobiranisme català i les reaccions que ha provocat.

Canosa relata la història des de la creació del monestir, amb reis, prínceps, comtes i cavallers implicats, fins arribar al que qualifica com a "Hiroshima espiritual" de la divisió del Bisbat de Lleida, que entre el 1995 i el 1998 va perdre 109 parròquies de la Franja de Ponent. Van passar a la diòcesi de Barbastre-Montsó, donant inici així a un altre litigi per l'art procedent d'aquestes esglésies i dipositat a Lleida, que perdura fins avui. Aquest serà, adverteix l'escriptor, el nou capítol del serial que Sixena ha situat a totes les portades, gràcies a una nova demanda del Bisbat de Barbastre que reclama un altre cop el retorn de l'art de les parròquies de la Franja.

El periodista va començar a escriure aquest llibre fa aproximadament dos anys, quan encara no havia tingut lloc "l'espoli" de les obres d'art del Museu de Lleida, que van ser retornades al Monestir de Sixena el passat 11 de desembre. Aquest fet va marcar un punt i a part en les relacions entre Espanya i Catalunya, considera l'autor, ja que "és la primera prova tangible que s'aplica l'article 155 de manera directa per part del govern espanyol". "Jo tenia el llibre acabat i vaig introduir un capítol final on narro l'entrada after-hours al Museu de Lleida. La majoria de persones interpreten aquest capítol com una història trista però jo crec que és una victòria perquè la memòria d'aquestes peces perdurarà gràcies justament a la seva absència del Museu", conclou.

Segons Canosa, fins a finals del segle XX Sixena és espiritualment catalana. "El litigi és una de les proves que l'Estat Espanyol no existeix. Sixena és la història d'un barceloní i d'un lleidatà [Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i Ermengol VI, comte d'Urgell] que conquereixen unes terres el 1149 i les cedeixen a l'orde de Sant Joan que es troba a Sixena. Hi aboquen un munt de diners dels monarques. Els catalans ho fan tot per aquest monestir i les seves obres: rescaten les pintures murals de la crema durant la Guerra Civil, ajuden a les monges... Això és Sixena. No volen les obres, volen la memòria. Per dir que no hi va haver la Sixena que parlava català" apunta l'escriptor.

Per Francesc Canosa el ''cas Sixena és la gran resurrecció de la Terra Ferma que moltes vegades ha estat absolutament invisible i aïllada''. En aquest sentit, considera que per primera vegada en molts anys "la gent de Ponent s'ha dirigit a Barcelona i Catalunya per dir clarament que el litigi no és una qüestió d'art sinó de memòria col·lectiva de tot el país".

El litigi per l'art de la Franja té tres causes obertes

La propietat de les 44 peces traslladades del museu de Lleida al museu de Sixena no té encara una sentència ferma, però en primera instància la jutgessa ha donat la raó al govern aragonès i les monges de Sixena. Volen que es declarin nuls els contractes de compravenda firmats per la congregació i la Generalitat entre el 1983 i el 1994 pels quals es van pagar uns 40 milions de pessetes (240.000 euros). Qüestionen que la persona que els va firmar, la responsable de l'orde de Sant Joan a Valldoreix, estigués autoritzada per fer-ho.

A banda d'aquestes peces, hi ha un altre front judicial que enfronta Catalunya amb l'Aragó pel patrimoni del que s'havia arribat a anomenar "l'Escorial aragonès". Al monestir de Sixena hi havia unes pintures murals de gran valor artístic que van quedar molt malmeses després d'un incendi que es va produir l'any 36. Aquestes pintures murals van ser rescatades per l'historiador de l'art Josep Gudiol i traslladades a Catalunya. "Les obres van ser salvades de la crema pels catalans i se'ls ha acusat de tot, moltes vegades amb documentació esbiaixada o bé per falta d'informació", recorda Canosa al seu llibre i considera que és un "altre punt calent que no sé com acabarà". Gudiol les va traslladar a Barcelona, on van ser restaurades i posteriorment es van instal·lar al Museu Nacional d'Art de Catalunya, on són en dipòsit des del 1940. Les pintures murals tenen un valor incalculable i traslladar-les seria una operació molt arriscada, que molts experts en la matèria desaconsellen totalment, ja que el seu estat és tan fràgil que es podrien fer malbé de manera definitiva.

Finalment hi ha un tercer front que s'ha activat i és la reclamació judicial de 111 obres d'art de les parròquies de la Franja segregades del Bisbat de Lleida que segueixen al museu de la capital del Segrià. El bisbat de Barbastre-Montsó, que porta vint anys exigint les peces per la via canònica, va denunciar el passat 13 de febrer per la via civil al bisbat de Lleida i al Consorci del Museu de Lleida i reclama el seu trasllat a l'Aragó. Aquest dimarts, el museu lleidatà ha presentat un escrit de contestació a la demanda del bisbat aragonés. "El que comença ara és un altre recorregut judicial que serà molt complex", finalitza Canosa.