El Govern dona per fet que conclourà el 2023 sense haver tancat un acord definitiu per aprovar els pressupostos de l'any vinent. Alhora, des del Palau es mostren optimistes que l'entesa s'acabarà assolint i, molt probablement, serà amb els mateixos companys de ball que enguany, és a dir, el PSC i En Comú Podem. Les dues formacions, però, es mostren exigents i, ara mateix, plantegen exigències contràries per donar suport als comptes.

Que la prioritat del Govern d'ERC és aprovar-los amb aquests dos grups ho demostra el fet que ha estat amb socialistes i comuns amb qui ha mantingut les primeres reunions exploratòries de la negociació pressupostària, abans de trobar-se amb l'antic soci a l'executiu, Junts, o d'una CUP que en aquesta ocasió almenys accepta asseure's a parlar amb l'equip d'Aragonès.

El "sí" d'ERC a la investidura de Sánchez -que, més que probablement, tindrà continuïtat en els pressupostos generals de l'Estat del 2024- és un altre element que aplana el camí pel "sí" del PSC de Salvador Illa i dels Comuns de Jéssica Albiach. I si, com sembla, els comptes catalans s'aproven, Aragonès tindrà el camí clar per esgotar la legislatura i convocar les properes eleccions al Parlament al primer trimestre del 2025. Situem la situació dels comptes de la Generalitat a través de sis apunts.

Increment de la despesa

El projecte de pressupostos no està ni tan sols aprovat pel Govern, però les darreres setmanes se n'han conegut algunes xifres. A principi de novembre, l'executiu va aprovar un sostre de despesa de gairebé 36.700 milions, el que suposa al voltant d'un 10% més que els comptes en curs. En aquell moment, el Departament d'Economia, que lidera Natàlia Mas Guix, encara desconeixia quants recursos rebria a través del sistema de finançament autonòmic.

La dada va anunciar-se dilluns i serà de 29.826 milions, un 18% més que enguany. Es reparteixen entre els 25.500 milions corresponents a les bestretes -o avançaments- dels ingressos previstos per al 2024 i a 4.326 milions més de la liquidació del 2022. Aquell any la recaptació tributària va superar les previsions del Govern espanyol i, per tant, les autonomies han de rebre recursos que no se'ls havien entregat en els avançaments corresponents.

Amb tot plegat, la previsió de Mas Guix és tancar uns comptes amb un 6% més de despesa que el 2023 i que seran "més expansius" que la mitjana històrica, "però no tant com al 2023". En declaracions fetes dilluns, la consellera va subratllar que la feina tècnica "està feta" i que les converses amb els agents socials i econòmics -sindicats i patronals, entre d'altres- estan "avançades", mentre que va més endarrerida la negociació amb els partits. De fet, els primers contactes en aquest darrer àmbit no van iniciar-se fins que es va tancar la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol.

La pròpia Mas ha reconegut que "segurament haurem d'iniciar l'any amb una pròrroga tècnica", ja que l'aprovació dels comptes arribarà quan ja hagin passat "algunes setmanes" des de l'inici del 2024.

Rebaixa de l'IRPF i major deduccions al lloguer

En una o dues setmanes, el Govern sí que hauria de donar el vistiplau a la Llei d'acompanyament dels pressupostos, que incorpora les noves mesures fiscals que volen aplicar-se l'any vinent. De moment, ja ha superat el filtre del consell tècnic i ja n'han transcendit algunes de les novetats previstes, com ara una rebaixa del tram autonòmic de l'IRPF per a bona part dels contribuents o un increment de les deduccions al lloguer de l'habitatge habitual.

En concret, la reducció de l'IRPF afecta el primer tram de tributació, que passarà del 10,5% al 9,5% a nivell autonòmic i beneficiarà les persones que tinguin una base liquidable d'uns 33.000 euros, el 73% del total, segons dades del Govern. Pel que fa al lloguer, se'l podran deduir els ciutadans amb rendes de fins a 30.000 euros, en comptes dels 20.000 actuals, mentre que l'import de la bonificació fiscal passarà dels 300 als 500 euros anuals.

El nou finançament, pendent

La pretensió tant d'ERC (Govern) com de Junts és que durant el 2024 es facin passos endavant en un nou model de finançament per a Catalunya. Els partits independentistes aspiren a un model singular per a Catalunya, que li permeti deixar enrere el règim comú de l'actual sistema de finançament autonòmic. Un model, d'altra banda, que fa una dècada que està caducat. En aquest sentit, la consellera Mas ha defensat que hi haurà una negociació "bilateral" amb el Govern espanyol durant el 2024, una qüestió que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha negat.

En qualsevol cas, els acords tant d'ERC com de Junts amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez plantegen que s'haurà d'abordar una millora del finançament de Catalunya que, entre d'altres qüestions, li hauria de permetre reduir el dèficit fiscal que partits i entitats del territori denuncien des de fa dècades i que, segons les dades de la Generalitat, va elevar-se a gairebé 22.000 milions el 2021.

De fet, el mateix Aragonès ha encarregat a Natàlia Mas Guix que en els propers tres mesos elabori una proposta de finançament "singular" per a Catalunya que posteriorment es negociaria amb el Govern espanyol.

Les demandes del PSC

En l'actual context polític, amb l'eterna pugna entre ERC i Junts per l'hegemonia independentista i unes relacions entre les dues formacions molt deteriorades, el vot del PSC es presumeix com a clau perquè els pressupostos vegin la llum. De fet, el partit de Salvador Illa ja va decantar l'aprovació dels actuals comptes.

En un bon moment demoscòpic -el darrer Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) li dona entre 39 i 45 diputats, clarament per damunt d'ERC, amb qui empata a 33 actualment-, el PSC exigeix a ERC el compliment de l'acord del 2023 abans d'asseure's a parlar dels comptes del 2024.

Més enllà de qüestions sectorials, els socialistes consideren que no s'ha avançat prou en els tres grans projectes dels quals va fer bandera fa un any: la modernització de l'aeroport del Prat per ampliar-ne la capacitat, l'aprovació definitiva del pla urbanístic per desenvolupar el complex Hard Rock i la signatura del conveni amb el Govern espanyol per executar les obres de l'autopista B-40 o Ronda Nord per connectar Sabadell i Terrassa, les obres de la qual hauria de fer la Generalitat amb fons estatals.

I la rèplica d'En Comú Podem

El darrer CEO també preveu una millora del resultat d'En Comú Podem, que passaria de 8 diputats a una forquilla d'entre 10 i 14. El partit liderat al Parlament per Jéssica Albiach és l'altra pota necessària per tirar endavant els comptes, atesa la quasi impossibilitat de sincronitzar els interessos d'ERC, Junts i CUP. Entre republicans, socialistes i comuns sumen 74 diputats, clarament per sobre dels 68 de la majoria.

Com el PSC, els Comuns denuncien que el Govern d'Aragonès no ha complert amb l'acordat un any enrere i, alhora, situen com a "línia vermella" que no tiri endavant el projecte del complex turístic de Hard Rock, curiosament una exigència del PSC. Dit amb altres paraules, les exigències de socialistes i comuns són oposades.

En concret, Albiach ha exigit a Aragonès que digui "no" al Hard Rock si vol el suport del seu grup als comptes del 2024, perquè és un projecte "del passat" que "res té a veure amb les necessitats actuals" i més en un context de sequera. Un rebuig que també manifest cap a la hipotètica ampliació de l'aeroport. La petició dels Comuns ha descol·locat lleugerament ERC, ja que els comptes d'enguany van tirar endavant amb el seu vot i el PSC ja havia exigit el desenvolupament del complex turístic i del joc.

El paper de Junts i la CUP

Els diputats d'ERC, Junts i la CUP també sumen majoria al Parlament i, de fet, va ser aquesta equació la va aliar-se per investir Aragonès. Ara bé, ara mateix sembla políticament inviable que els tres grups independentistes votin "sí" als pressupostos del 2024. Les relacions entre Junts i ERC no han millorat des de la sortida dels de Puigdemont del Govern l'octubre de l'any passat.

Malgrat el seu gir al Congrés i la coincidència en el gruix de les demandes, entre Junts i ERC no ha existit una mínima coordinació a l'hora de negociar amb el PSOE la investidura de Sánchez. Amb tot, aquest dijous una delegació de Junts es reunirà amb el Govern, en el que serà la primera trobada conjunta per abordar els comptes. El seu portaveu, Josep Rius, sí que ha celebrat que l'executiu plantegi una rebaixa de l'IRPF en la Llei d'acompanyament dels pressupostos.

Pel que fa a la CUP, a diferència de l'any aquesta vegada obre la porta a negociar els comptes, sense que això impliqui que hagi de votar-hi a favor. En concret, els anticapitalistes demanen a ERC que renunciï al Hard Rock, la B-40 o l'ampliació de l'aeroport del Prat si vol el seu suport als comptes. A més a més, li han fet arribar al Govern una sèrie de propostes "de mínims" per tal de millorar l'accés a l'habitatge, augmentar la inversió pública en sanitat, regular els preus de productes bàsics o la gestió de la sequera que posa com a condició per asseure's a parlar dels pressupostos.