Decidida a enfortir les seves aliances internacionals, ERC estreny llaços amb el Sinn Féin, la formació irlandesa del moment, que viu una puixança difícilment imaginable fa només un parell de dècades. El president del Govern, Pere Aragonès, s'ha reunit aquest divendres al migdia a Dublín amb la presidenta de la formació, Mary Lou McDonald, que també exerceix de cap de l'oposició a la República d'Irlanda. McDonald ha promès que si el Sinn Féin governa Irlanda estarà disposat a reconèixer una Catalunya "si així ho decideixin els catalans". Que el partit arribi a govern és plausible, atès que va ser la força més votada a les darreres eleccions de l'Estat, celebrades el 2020.

McDonald ha defensat que una Catalunya independent "hauria de formar part de la Unió Europea", però ha posat sobretot èmfasi en què ara mateix els esforços s'han de centrar a acordar "com els catalans" decideixen el seu futur. Al costat d'Aragonès ha manifestat que el referèndum d'autodeterminació és la manera "més democràtica, justa i sensata" per fer-ho i per mantenir la "cohesió social". "D'una manera o una altra, els catalans han de poder decidir", ha rematat la dirigent irlandesa.

A la trobada també hi havia de participar Michelle O'Neill, número dos del Sinn Féin i primera ministra designada d'Irlanda del Nord, càrrec que encara no ha pogut assumir formalment pel bloqueig que pateix el govern d'aquest territori provocat pels unionistes del DUP. Fins ara, el Sinn Féin mai havia encapçalat l'executiu d'Irlanda del Nord, que ara mateix forma part del Regne Unit. Finalment, però, O'Neill no ha pogut assistir a la reunió.

En la compareixença conjunta que han protagonitzat després de la cimera, al costat de McDoland Aragonès ha manifestat que treballarà "molt més" per aconseguir un "acord de Claredat" que fixi les condicions d'un referèndum "reconegut". Alhora, ha avisat el Govern espanyol que el conflicte "no ha acabat" i que "no es poden consentir passos enrere" en la taula de diàleg, després que la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, hagi manifestat que ja no hi ha conflicte i hagi esvaït les possibilitats que l'espai de diàleg es reactivi a torni a convocar a curt termini. Aragonès ha defensat que la taula s'ha de seguir trobant.

El partit més votat al nord i al sud d'Irlanda

La reunió de Pere Aragonès amb la presidenta del Sinn Féin ha estat el moment culminant del seu viatge de dos dies a Irlanda i constata la voluntat d'ERC d'enfortir les relacions amb el que ara mateix és el principal partit de tota l'illa. Mary Lou McDonald va arribar a la presidència del Sinn Féin el 2018, agafant el relleu de l'històric Gerry Adams.

En els comicis de la República del 2020 el partit va ser la força més votada, amb més de 535.000 sufragis, el 24,5% del total, i va obtenir 37 parlamentaris. Va superar en suports el Fianna Fáil i el Fine Gael, tradicionalment els dos partits hegemònics de la república i marcadament neoliberals, mentre que el Sinn Féin té un programa clarament socialdemòcrata. Des del 1922, quan formalment el conjunt d'Irlanda encara formava part del Regne Unit, que el Sinn Féin no s'imposava en unes eleccions d'aquest tipus.

L'altre nom clau en l'ascens del partit és el de Michelle O'Neill, que no ha pogut assistir a la reunió amb Aragonès per compromisos institucionals. És la vicepresidenta del partit i la primera ministra designada d'Irlanda del Nord, càrrec al que de moment no ha pogut accedir formalment. Sota el seu lideratge, el maig de l'any passat la formació va imposar-se per primera vegada en unes eleccions a l'assemblea d'Irlanda del Nord, després de superar els 250.000 vots (el 29% del total) i acumular 29 diputats, superant el Partit Democràtic Unionista (DUP), que acumulava gairebé dues dècades com a formació més votada al nord de l'illa.

Arran dels Acords de Pau del Divendres Sant de 1998, però, el govern d'Irlanda del Nord ha d'estar conformat pels dos principals partits, que fonamentalment representen les dues grans comunitats del territori: la unionista britànica i la republicana irlandesa. I el bloqueig del DUP ha impedit fins ara que O'Neill hagi pogut assumir formalment un càrrec, quan el passat mandat va exercir de viceprimera ministra dels unionistes Arlene Foster i Paul Givan.

En qualsevol cas, tant els resultats a Irlanda del Nord -que forma part del Regne Unit- com a la República constaten l'encert de l'estratègia del Sinn Féin, que no ha deixat de créixer des de l'aposta únicament pacífica i a través de les urnes per assolir la reunificació d'Irlanda, executada des del final de la lluita armada de l'IRA, materialitzada ja fa un quart de segle. Les pèssimes conseqüències que per als nord-irlandesos està tenint el Brexit i el progressiu gir demogràfic al territori -els catòlics republicans han deixat de ser la minoria i han superat en població els unionistes protestants- han fet que l'horitzó d'un referèndum sobre la reunificació irlandesa sigui un escenari més plausible que anys enrere.

Futura delegació de la Generalitat

D'altra banda, el viatge també ha servit perquè el Govern anunciï la creació d'un "enviat a Irlanda", amb l'objectiu de "reforçar les relacions" abans d'obrir-hi una delegació de la Generalitat. "La vocació és que, a partir de les bones relacions i sinergies creades per l'enviat, en el futur s'obri aquí una delegació perquè creiem que té sentit després del Brexit", va comentar dijous la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret. Tant la consellera com Aragonès també es van reunir dijous amb Bertie Ahern, exprimer ministre irlandès que va tenir un paper destacat tant en l'acord de pau de Divendres Sant com en la firma de la Declaració d'Aiete pel procés de pau al País Basc.