Una auditoria de la Sindicatura de Comptes alerta que l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) Daniel de Alfonso hauria cobrat gairebé 300.000 euros indegudament entre el 2011 i el 2016, quan va ser destituït pel Parlament arran de les converses gravades amb l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz per fabricar escàndols contra ERC i CDC. Segons aquest nou informe, De Alfonso hauria cobrat triennis i complements de qualitat que no hauria d'haver cobrat, i apunta la possibilitat que això es pugui perseguir judicialment. De fet, la Fiscalia ja va traslladar al Tribunal de Comptes alguns d'aquests pagaments sospitosos. L'informe assenyala múltiples irregularitats en la gestió de l'OAC que no es limiten només a l'època en què la va liderar De Alfonso, tot i que és el càrrec que va ingressar la major part d'aquests pagaments indeguts.

De Alfonso i els altres alts càrrecs d'Antifrau, funcionaris de la Generalitat, tenien dret a percebre els triennis que els corresponien com a funcionaris dels seus cossos respectius, però no els del règim intern del Parlament. Així, entre el 2010 i el 2018, els tres directors que va tenir l'organisme, la directora adjunta, el director d'anàlisi i el director d'investigacions van percebre un total de 232.603 euros en triennis indegudament pagats, dels quals més de 207.000 els va cobrar De Alfonso. El maig del 2018 l'OAC va resoldre la disfunció.

A banda, De Alfonso i els altres alts càrrecs van cobrar complements anuals de productivitat, anomenats "de qualitat". L'exdirector hauria cobrat almenys uns 50.000 euros més entre el 2011 i el 2016.

Irregularitats comptables, de plantilla i de contractació

La Sindicatura de Comptes ha analitzat la gestió econòmica i administrativa de l'OAC del 2010 al 2018, ampliant un informe fet el 2018 sobres els números del 2015. Ha trobat diverses irregularitats comptables, de plantilla i contractació, però la majoria ja han estat resoltes des que Miguel Ángel Gimeno va ser designat director el 2016.

Segons l'informe emès el 2018 sobre la gestió del 2015, les retribucions del director van ser superiors a les dels consellers de la Generalitat, i la directora adjunta, Teresa Masià, i els directors funcionals van cobrar més que els directors generals de les conselleries.  En un sentit similar, la Sindicatura criticava que es paguessin quatre tiquets restaurant de 9 euros per cada treballador i setmana, però no queda acreditat l'horari que feia cada empleat perquè no es controlava.

També veu irregular que en la relació de llocs de treball del 2015 no s'especifiqués quin tipus de contracte havia de tenir cada plaça: funcionari, laboral o eventual. A més, les 56 places ofertades eren de lliure designació, cosa que la Sindicatura veu il·legal, i es van incorporar dos funcionaris més, cosa que incompleix el pressupost de l'Estat, que només preveu incorporacions per motius d'excepcionalitat o necessitats urgents i inajornables.

També hi ha irregularitats en la contractació de diversos serveis sense concurs públic com els viatges, l'energia i la telefonia.

L'informe també critica que la gestió comptable de l'Oficina es feia amb fulls de càlcul Excel i els documents pressupostaris amb Word impresos cosa que els fa "fàcilment manipulables i poc fiables", ja que no queda constància de les modificacions fetes ni la persona que les ha fet, cosa que complica una possible auditoria. En un sentit similar, critica que no s'usessin factures electròniques ni cap plataforma de contractació pública, i que els contractes no es publicitessin al portal de transparència.