Este artículo se publicó hace 5 años.

Entrevista a Silvia FedericiSilvia Federici: "La família és la fàbrica, el lloc de feina de milions de dones"

Silvia Federici: "La família és la fàbrica, el lloc de feina de milions de dones"
L'escriptora i activista Silvia Federici

Maria Rubio

Barcelona-

Publicidad

Què és el que anomenes divisió sexual del treball?

Sense sou, sense condicions laborals, sense reconeixement del treball... Com és que les dones no han sortit corrents de casa?

Publicidad

La família és una reproducció a escala de l’explotació laboral en altres àmbits.

El passat 8 de març es va convocar la vaga feminista amb el reconeixement del treball reproductiu al centre. Aquesta convocatòria és hereva d’altres experiències a casa nostra i arreu del planeta, i de dècades de lluita feminista. Per què encara no hem aconseguit assolir aquest objectiu?

"El marit exerceix de policia a casa. Ell és com l’Estat, i a través del salari de l’home, la dona es fa dependent.

Com que ajuden a morir?

Publicidad

I amb l'entrada de la dona al mercat laboral, aquesta càrrega no ha desaparegut.

I quines han de ser les demandes per aconseguir aquest objectiu? Un salari, per exemple?

A la teva obra parles de la importància de les polítiques de control sobre la reproducció i de com aquestes s’inicien durant les caceres de bruixes del segle XVI i XVII. Les primeres a ser reprimides eren aquelles que tenien coneixement i control sobre el treball reproductiu, com ara les dones velles, les llevadores... Aquesta repressió, segueix existint?

I a l’epicentre del sistema capitalista, el món occidental, també passa?

I quin objectiu té, aquest control?

"A un lloc es nega l’avortament, a un altre lloc s’esterilitza les dones, i a un altre lloc s’aplica la planificació familiar"

Publicidad

Això fa pensar en la proposta que el Partit Popular va fer durant les eleccions generals del passat 28 d’abril: no deportar dones migrades embarassades a canvi que donin els seus fills en adopció.

Abans citaves el concepte de l’autonomia, l’autonomia feminista. Com la definiries?

I per què és tan important?

"Diuen que el poble unit mai serà vençut. En tot cas, el poble masculí! Les dones som només el seu suport"

Publicidad

Hi ha qui diu que els plantejaments d’aquest feminisme divideix la lluita de la classe treballadora, d'homes i de dones. Què respondries?

Parlaves de l’experiència de les feministes dels 60 i dels 70 sobre la necessitat de generar espais autònoms. Ara també estem en un moment d’auge del moviment. Veus paral·lelismes?

"No podem deixar que la força del moviment feminista es dissolgui. Necessitem estratègia a llarg termini"

Dins el moviment feminista hi ha debats no resolts com el del treball sexual. Vostè va firmar un manifest donant suport al Sindicat OTRAS aquí, a l’Estat espanyol. La seva creació ha generat una contracrítica abolicionista molt forta que, per exemple, es va manifestar el passat dissabte als carrers de Barcelona. Vostè què en pensa del treball sexual?

Publicidad

L’altre meló: la gestació subrogada. No és, aquesta, una manera d’apoderament econòmic de les dones?

Un dels partits que té una posició més marcada a favor de la gestació subrogada a l'Estat és Ciutadans.

"El feminisme institucional és ús de l'agenda feminista però domesticat"

Parlàvem del bon moment del moviment feminista. Això ha generat alguns moviments, també, en el marc institucional: el fins ara president el govern espanyol, Pedro Sánchez, es reivindica com a feminista, i partits com Unidas Podemos han passat al femení al nom del partit. Això és positiu, de per si?

Comentaris dels nostres subscriptors