Sharon té 28 anys i en fa un que viu a Barcelona. L'estiu passat va aterrar a l'Hospitalet de Llobregat amb la seva parella i el seu fill de tres anys. La família es va traslladar a la capital catalana quan "el contacte d'un contacte" els va oferir una alternativa residencial. Les presses i la necessitat de "trobar una cosa millor" van fer que els tres es mudessin "amb urgència" a un pis al Casc Antic de la capital.

"Aquesta persona [el contacte] es va fer passar per la propietària de l'immoble. Els va demanar una fiança i els diners del mes en curs, el normal per entrar en qualsevol habitatge", recorden des de la plataforma Resistim al Gòtic. Sharon va donar a llum la setmana passada al seu segon bebè i aquest dijous s'enfronta –per segona vegada– a una ordre de desnonament.

La dona es va instal·lar en el pis quan encara estava embarassada, sense sospitar res del que succeiria després. Sharon portava dues setmanes en el Casc Antic quan una comitiva judicial va trucar a les portes de la seva casa: la suposada propietària era en veritat l'anterior llogatera i arrossegava una ordre de desnonament per l'impagament de 12.000 euros. "L'amo és una gran tenidor que li reclama a Sharon tot l'import del deute i que pretén desnonar-la per continuar lucrant-se amb lloguers a preu de mercat", denuncien des del Sindicat d'Habitatge del Casc Antic.

Sharon va descobrir més tard que havia estat víctima d'una estafa immobiliària, però va acudir al judici per a "evitar ser detinguda". El jutge va considerar finalment la seva situació de vulnerabilitat socioeconòmica i la família va aconseguir esquivar un primer desnonament. Les moratòries Covid van ser clau per frenar-lo, en principi, fins a desembre de 2024.

El gran tenidor va recórrer i el magistrat va decidir llavors que la moratòria no es podia aplicar, perquè Sharon havia entrat en el pis després de la seva entrada en vigor –que va tenir lloc al desembre de 2020–. "Les interpretacions depenen de cada jutge, però tenim casos en els quals es renoven les moratòries anualment", assenyalen des de Resistim al Gòtic.

El llançament de Sharon i la seva família està previst per aquest dijous. La situació de la seva parella –migrant– és també complicada, atès que es troba en vies de regularització. Sharon està "nerviosa" i preparada per enfrontar-se al desnonament. Les persones que la coneixen la defineixen com una dona "lluitadora" i asseguren que ha hagut de bregar durant els "nou mesos d'embaràs" amb aquesta situació. "Ella només demana un contracte de lloguer i poder fer la seva vida en el barri", expliquen a aquest diari.

"Els jutges no han volgut parar el desnonament"

La llei catalana d'habitatge estableix que les persones físiques o jurídiques amb la condició de grans tenidors han d'oferir una alternativa de lloguer social abans d'interposar qualsevol demanda d'execució hipotecària o desnonament, almenys quan els llogaters puguin acreditar una situació de risc d'exclusió residencial. Sharon i la seva família tenen diversos informes que proven aquesta situació. L'amo de l'immoble té 14 pisos al seu nom, gairebé el triple del que contempla la normativa per atorgar la consideració de gran tenidor.

"Els jutges no han pogut –ni han volgut– parar aquest desnonament,  cosa que ens diu que les lleis i les reformes són insuficients per a garantir el dret de les famílies a un habitatge digne", assenyala el Sindicat d'Habitatge del Casc Antic. "La vulnerabilitat socioeconòmica de Sharon i la seva família està més que acreditada pels Serveis Socials i els sindicats. La mediadora de l'Ajuntament de Barcelona els va enviar una proposta de contracte i els va oferir que l'habitatge entrés en una bossa municipal, però el propietari no ha volgut cedir", precisen les mateixes fonts.

Sharon també compta amb un informe mèdic que certifica que acaba de tenir un nadó i necessita, almenys, 40 dies de recuperació postpart. "L'amo es va posar en contacte amb l'Ajuntament i es va inventar que havia rebut queixes dels veïns. Això és absolutament fals i té un component racista. Els veïns es queixen del soroll que procedeix dels dos pisos turístics sense llicència que tenen en la finca, no de Sharon i la seva família", reivindiquen des de Resistim al Gòtic. La ciuat té actualment més de 10.000 pisos turístics registrats, encara que els sindicats calculen que la xifra real és "molt major".

Els desnonaments, una 'pandèmia' silenciosa

Sharon es va mudar embarassada al pis en el qual encara viu, fins i tot sabent que tenia els mobles danyats i algunes portes trencades. L'entorn de la família reconeix que l'anterior llogatera es va aprofitar de la situació de "urgència" i "necessitats econòmiques" per estafar a la jove. Sharon no té contracte, com molts altres arrendataris a la capital catalana, però demana un amb el qual poder "establir-se en el barri" i tirar endavant els seus dos nens –un d'ells, nounat–. "L'Ajuntament no li hauria fet una oferta de lloguer social si no tingués un aval darrere. És una treballadora nata", continuen els sindicats.

El col·lectiu Resistim al Gòtic i el Sindicat d'Habitatge del Casc Antic denuncien que els desnonaments augmenten "de manera considerable" a les portes de l'estiu. "El que fan els propietaris és rescindir els contractes per convertir els immobles en pisos turístics. Aquesta tendència, animada per la celebració de la Copa Amèrica de Vela, està causant estralls als barris. El problema s'aguditza a Ciutat Vella, perquè els veïns hauran de mostrar acreditacions per a accedir als seus edificis", assenyalen les fonts consultades per aquest diari.

Els Serveis Socials de Barcelona no poden garantir una alternativa residencial digna per a totes les famílies afectades. En els últims mesos, molts llogaters han denunciat les "pèssimes condicions" dels recursos immobiliaris previstos pel Consistori: pensions amb plagues de paneroles, sense menjar i amb traves per a romandre durant el dia. "La Copa Amèrica –torneig de vela que se celebrarà entre agost i octubre a la ciutat– només és la punta de l'iceberg. El boom dels nòmades digitals, que venen del nord d'Europa amb sous deu vegades més elevats, també propícia el desplaçament dels residents. La gentrificació dels barris és preocupant", prossegueixen els activistes.

El possible desnonament de Sharon coincideix en el temps amb el suïcidi de dues germanes poc abans de perdre la seva casa, també a Barcelona, per l'impagament de 9.000 euros en mensualitats. La notícia ha tornat a posar el focus en la pressió immobiliària que sofreixen centenars de famílies de llarg a llarg del país. "Els desnonaments tenen una motivació purament econòmica i especuladora. Els grans tenidors volen treure rèdit amb els lloguers i els jutjats no fan res perquè consideren que els interessos dels propietaris estan per sobre dels de la gent treballadora", sentencien els sindicats.