Este artículo se publicó hace 5 años.
Resposta a la sentènciaLa setmana que ho va canviar tot
Des que es va anunciar la sentència del Tribunal Suprem sobre el judici de l'1-O, les protestes han fet un gir a Catalunya. Els aldarulls han donat pas a un clam contra la repressió policial. Un relat cronològic de l'evolució dels principals fets d'aquesta setmana històrica.
Esperanza Escribano
Barcelona-
Dilluns 14 d'octubre. 9.30 del matí. La sentència que Catalunya fa dos anys que espera acaba d'arribar. La reacció de l'independentisme és immediata i unànime: les condemnes són injustes i es criminalitza la desobediència civil de manera exagerada. Tothom està pendent del Tsunami Democràtic, que fa un mes que anticipa accions de resposta a la sentència i triga 10 minuts a convocar a tothom a la plaça Catalunya a les 13 h. Llavors s'anunciarà la primera de les moltes accions no violentes que prometen.
Milers de persones comencen a reunir-se al centre de Barcelona des de les 12h, hora a la qual també s'ajunten les columnes d'universitaris que protagonitzaran les portades d'aquests dies. I a les 12.59 arriba la consigna: tothom cap a l'aeroport. En mitja hora es buiden els carrers del centre, ADIF es veu obligada a tancar l'estació de Passeig de Gràcia i hi ha talls al metro per a arribar fins a la T1. La sensació que la jornada serà històrica es palpa a l'ambient.
Anar en taxi i després a peu es converteix en la millor manera d'arribar a l'aeroport. O en moto. Fins i tot algú va en bicing, tot i que no hi ha estació per aparcar-la al Prat. Des de la T2, milers de persones s'ajunten caminant per intentar arribar a la T1. Es fan fotos, graven vídeos, l'escena és increïble. També hi ha centenars de turistes desesperats per arribar a temps al seu vol. Comença a ploure i la gent camina camp a través, entre el fang, per arribar abans. Es miren els uns als altres, com esperant que algú els desperti. Després de l'1-O, la següent gran data de l'independentisme és avui.
La imatge en la terminal és al·lucinant. La majoria de la gent es concentra a la zona d'arribades. Són milers. A dalt, a la de sortides, un grup de jubilats somriu: "portem aquí des de les 10.30, teníem les nostres fonts", diuen en referència a la convocatòria del Tsunami. Els Mossos d'Esquadra, en primera fila, fan un cordó per deixar passar a les persones que viatjaran. En segona línia espera la Policia Nacional, que quan carregui ho farà amb bales de goma, prohibides pel Parlament de Catalunya.
Dins de la terminal, a l'àrea de sortides, la situació és tranquil·la, però el caos s'apodera de les arribades. La cua per a intentar arribar a l'aerobús o el metro és quilomètrica. Una treballadora d'Europcar explica als clients que no poden lliurar-los els cotxes que han llogat perquè no poden portar-los a la terminal des dels seus aparcaments de fora. Un grup d'estudiants fa una asseguda a l'accés i a l'altre costat del cordó policial els turistes s'amunteguen i comenten la jugada mentre la graven. Un italià comenta: "això no pot ser, aquesta és la regió més rica d'Espanya i no els deixen ni votar".
Cap a les 7 de la tarda comencen els primers aldarulls. La policia càrrega contra el mur de manifestants cada vegada que aquests intenten avançar. Des del pàrquing, un grup els llança objectes, es fa amb les mànegues i els tira aigua. Comencen a volar també pots de fum. Primeres agressions a periodistes que estan degudament identificats. El Tsunami desconvoca l'acció a les 22 h després que s'hagin cancel·lat una mica més de 100 vols. Però arriba també la contestació dels CDR: "només el poble desconvoca al poble".
Dimarts: On està el Tsunami?
Els CDR convoquen una concentració davant de la Delegació del Govern espanyol a les 19h i mentre hi ha talls esporàdics de trànsit en diferents carreteres. El Tsunami, que ja ha difós la seva pròpia aplicació mòbil, anima que es busquin els codis QR per a la seva activació en els cercles de confiança i en les manifestacions. La gimcana s'estén als grups de WhatsApp, on tothom demana un codi i alguns només accedeixen a donar-lo en persona per desconfiança.
En la convocatòria de la tarda, en la qual participen l'ANC i Òmnium Cultural, es llegeixen cartes dels polítics a la presó i canta Lluís Llach. L'ambient és festiu però s'assembla massa a totes les convocatòries que es porten celebrant aquests anys. Fa la sensació que després del bloqueig de l'aeroport, les aigües han tornat al seu curs i el que semblava un nou nivell en el conflicte, va ser només una foguerada. Però res més lluny de la realitat. En l'encreuament de Mallorca i Passeig de Gràcia, alguns manifestants empenyen les tanques que aïllen la Delegació i els Mossos comencen a carregar.
S'encén la primera foguera, la primera barricada. Els Mossos circulen a tota velocitat per Diagonal, baixen per Passeig de Gràcia, però el centre de la ciutat no deixa de cremar i encara trigaran hores a controlar la situació. A Tarragona arribaran a atropellar un noi. A la barricada d'Aragó, una noia parla per telèfon amb la seva mare: "estic bé, et truco més tard". Penja i llança una ampolla de vi al centre del contenidor en flames. Serà un dels elements diferencials d'aquestes protestes: en un ambient típicament masculí, hi ha moltes dones molt joves. Set anys de manifestacions pacífiques s'han saldat, de moment, amb condemnes a presó. Un xaval jove pregunta si la notícia arriba a la comunitat internacional i si aquesta "farà alguna cosa". "Em fa molta ràbia, aquesta repressió és injusta", diu.
Dimecres: la protesta no s'atura
Cayetana Álvarez de Toledo i Inés Arrimadas acompanyen un grup d'universitaris convocats per S'ha acabat!, una associació d'estudiants marcadament de dretes i contrària a l'independentisme. Clara Sarrià és una d'elles i es queixa que els piquets obliguin a tancar les classes: "volem estudiar i a més, l'independentisme ni tan sols és majoritari".
Els CDR convoquen una manifestació en Gran Via amb Marina a les 19h i demanen a la gent que hi acudeixi amb rotllos de paper higiènic "perquè hi ha molta merda a netejar". Per què en aquest encreuament? A uns minuts d'allà hi ha la seu del Departament d'Interior des del qual Miquel Buch dirigeix als Mossos d'Esquadra, l'actuació de la qual és desmesurada per a molts manifestants. Han arribat també les primeres detencions: 3 a Barcelona, 8 a Lleida, 1 a Sabadell i 13 a Tarragona. Mentre que el govern espanyol decideix que de moment no aplicarà la Llei de Seguretat Nacional, milers de persones formen serpentines de paper higiènic en la plaça de Tetuan.
Dues hores després de la convocatòria, comencen els aldarulls. Al moviment de tanques i llançament d'objectes enfront d'Interior, la Brigada Mòbil dels Mossos (Brimo) respon amb salves a l'aire. Després dispararan bales de foam, en algunes ocasions directament a la cara. Un camió de mercaderies avança per Diputació i s'acosta al cordó policial, s'havia quedat atrapat per la concentració. "No deixeu que ens guanyin el camió!" criden alguns. Els Mossos volen ficar-loo dins de l'àrea protegida per ells perquè està servint com a trinxera perquè es continuïn llançant objectes. Per a quan entra el camió, les fogueres s'estenen per l'Eixample.
Els carrers en aquest barri són més estrets. En l'encreuament de Diputació amb Girona, un grup de joves intenta cremar uns contenidors. Però tres persones grans els ho impedeixen. És el seu barri i creuen que amb els disturbis no es va enlloc. "No sou conscients de la vostra ignorància", els crida un xaval amb la cara tapada i una estelada al coll. Les barricades són obra de gent jove ara com ara. Nascuts en els 90, han viscut la popularització del moviment independentista des de l'adolescència. Els veïns els assenyalen la proximitat dels arbres: "si això crema pot ser molt perillós, esteu bojos?". Uns altres surten als balcons. Quan un grup intenta cremar uns cartons al costat d'uns cotxes, els ho recriminen i ho impedeixen. La nit acabarà amb vuit cotxes cremats.
Dijous: de les olimpíades dels CDR a noves barricades
La convocatòria torna a Jardinets de Gràcia. Un moviment independentista que es reinventa cada dia crida a la celebració d'una Olimpíada Popular. Volen pilotes, però de joc. "Mireu que violents som!" exclama a una càmera l'Oriol, que està jugant al volei. Unes noies salten a la corda. Torna a haver-hi nens als carrers i jubilats. Però per les xarxes sona l'alarma: a la plaça d'Artós, a Sarrià i a 50 minuts a peu dels Jardinets, l'extrema dreta es concentra. Són uns 250, separats dels antifeixistes per un cordó dels Mossos. Els periodistes que hi són van avisant per les xarxes socials que els ultres es dirigeixen cap a Jardinets. També els antifeixistes.
Els dos grups es troben a l'esquerre de l'Eixample. Els Mossos intenten que no es trobin, però com reconeixeran després, estan desbordats i no poden "encapsular" els feixistes. Avisen per les xarxes socials que baixa un grup "que porta pals i bats de beisbol". Crema el primer contenidor en qüestió de minuts. Part de la manifestació que els CDR havien desconvocat a les 21h ha baixat també per l'Eixample. Amb les càrregues, són milers de persones les que corren atemorides pels carrers. La crema de barricades està ja en mans més expertes. Els més joves han donat pas als "antifeixistes de tota la vida", adults de 30 i 40 anys que dominen el savoir faire de la guerrilla urbana. La ultradreta, l'ingredient que faltava. Entre set li donen una pallissa a un jove de 23 anys.
Divendres: massiva vaga general i la nit més tensa
Vaga general. El Tsunami Democràtic segueix sense convocar cap nova acció de desobediència, tot i que l'Audiència Nacional n'ha ordenat el tancament de la pàgina web i l'investiga per indicis de terrorisme. Els estudiants es concentren enfront de la Prefectura Superior de Policia a Via Laietana. La Laia té 21 anys, estudia Magisteri i ha vingut amb dues amigues. Porten quatre nits sortint al carrer. "Què em semblen els disturbis? Que no són violència. Són autodefensa. Després de set anys de manifestacions pacífiques no hem aconseguit res i la Història ens ensenya que totes les conquestes socials han sortit de revoltes", contesta. Als voltants, un grafiti exclama "això és lluita de classes". Damunt d'una de les parades d'autobús, un estudiant llueix una altra pancarta en la qual pot llegir-se "a mi només em fa callar la mama".
A pesar que hi ha centenars de joves asseguts al sòl protestant pacíficament, enfront de la Policia Nacional que protegeix la Prefectura, un grup porta una estona tirant pintura, ous i llaunes de cervesa als agents. Les càrregues comencen sobre les 14 h de la tarda i l'enfrontament derivarà en una veritable trinxera violenta quan caigui la nit. Mentrestant, les Marxes per la Llibertat arriben a Barcelona i una manifestació de més de mig milió de persones recorre Passeig de Gràcia i la resta de carrers limítrofs.
A només 10 minuts d'allà, la violència esclata en la versió més cruenta dels últims dies. Des de Fontanella, centenars de manifestants llancen als Mossos d'Esquadra tota mena d'objectes: petards, llaunes de cervesa i pedres. En el mateix carrer hi ha un edifici en obres que es converteix en punt de proveïment de munició per al combat. Des de la cantonada de Pau Claris amb Urquinaona es llancen fins i tot còctels molotov. Els antidisturbis transmeten tensió i estan desbordats. Disparen bales de goma i gas pebre. A vegades hi ha fins a 40 dispars en un minut. En creuar el cordó policial, un policia mostra una clau de pas de bronze. "Això és el que tiren, compte", adverteix.
La trinxera s'ha enquistat en Urquinaona, però les barricades cremen en altres punts del centre. Prop d'Universitat, en l'encreuament de Gran Via amb Balmes, els bombers apareixen per a apagar el foc. Els mateixos joves que els han encès els aplaudeixen. Dos xavals pregunten a una reportera si sap "on hi ha més conflictes". Entre les selfies per a les stories d'Instagram, hi ha també un gust per la violència lúdica. "Això és pura adrenalina i tampoc es pot dir que sigui violència", comenta Judit al costat d'una foguera. Els Mossos han decidit treure als carrers "la balena", un canó d'aigua comprat a Israel fa més de 20 anys que més que espantar els manifestants, serveix per a obrir-se pas entre els focs.
Dissabte: el rebuig a la repressió guanya pes
La nit del divendres ha estat la més dura de la setmana. Col·lectius com Bombers per la República o Open Arms criden a defensar el dret a la protesta i rebaixar la tensió formant cordons que separin als manifestants de les actuacions policials. També lamenten l'apropiació per part de líders polítics. No l'anomenen, però Gabriel Rufián, portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés, ha cridat a formar una "barrera humana de la societat civil enfront de la violència de porra i barricada". Ningú el veuria a la plaça Urquinaona a les 17.30, hora a la qual es convoca la gent. Sí que apareix més tard a la manifestació a Arc de Triomf, que abandona per les escridassades.
A la plaça Urquinaona, abans que comenci la concentració, un grup d'antidisturbis de la Policia Nacional es passeja càmera en mà gravant els manifestants. Ho prenen com una provocació i comencen a envoltar-los amb les mans enlaire, cridant "som gent de pau". Comença una asseguda contra la qual hi ha ja, a aquestes hores de la tarda i en presència de nens, petites càrregues amb porres. Continua havent-hi estelades, però les protestes són cada vegada més contra la repressió i la criminalització de la desobediència civil que per la independència. La concentració recupera un càntic del 15M: "li diuen democràcia i no ho és".
Contra tot pronòstic i després de quatre nits d'incendis, el pacifisme s'organitza.A Urquinaona, enfront de la línia policial, milers de manifestants protagonitzen una asseguda de sis hores que impossibilita els encaputxats començar cap enfrontament i a la policia carregar. Hi ha algun llançament d'ous o ampolles de cristall, que la primera línia d'assistents frena immediatament a crits de "fora, fora!". Una dona surt corrent i empeny a un encaputxat que, desorientat, no sap com respondre. Aquesta nit serà la més tranquil·la encara que tornin a cremar-se els carrers. Malgrat això ja hi ha 579 ferits, 13 d'ells hospitalitzats. Quatre manifestants han perdut un ull. Hi ha 179 detinguts, 24 d'ells a la presó. I 60 periodistes agredits per la policia. L'única xifra que segueix a 0 és la de dimissions. Un grafiti sobre la vidriera d'El Corte Inglés de Plaza Catalunya resumeix el canvi d'actitud amb un verb que es conjugava en present i ara és passat: "només volíem votar".
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..