Quan succeeixen fenòmens meteorològics tan extrems com la DANA que la setmana passada va colpejar especialment el País Valencià, el canvi climàtic i la necessitat d'afrontar-lo reapareixen al primer pla de l'agenda política i mediàtica. Ara bé, habitualment aquest efecte s'esvaeix al cap d'unes setmanes o, a tot estirar, pocs mesos, sense que necessàriament les respostes polítiques a mitjà i llarg termini vagin alineades amb l'adaptació a l'emergència climàtica. El dubte és si això es repetirà després d'un temporal que ha provocat centenars de morts o si aquest cop viurem un punt d'inflexió.

D'entrada, convé subratllar que malgrat els discursos negacionistes propagats en bona part per l'extrema dreta existeix un notable consens ciutadà sobre la gravetat i la importància del canvi climàtic. Així, per exemple, l'enquesta Òmnibus de la Generalitat, publicada la setmana passada pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), mostra com els catalans consideren que el canvi climàtic és el "principal problema del món d'aquí a 10 anys". En concret, acumula un 28% de respostes, clarament per davant del 19% de la segona opció, que és la pobresa, les desigualtats i els problemes socials. I el volum és clarament superior entre els votants de la CUP, Comuns, ERC i, fins i tot, Junts.

Paral·lelament, segons el Baròmetre Climàtic de Catalunya. 2023, també realitzat pel CEO, el 86% dels catalans estan convençuts que el clima del planeta està canviant per la crisi climàtica, mentre que el 69% opina que les conseqüències del canvi climàtic "seran molt greus", un 17% va més enllà i pensa que "farà desaparèixer la humanitat" i només un 2% creu que "no passarà res". Ara bé, malgrat la contundència d'aquestes dades, les eleccions al Parlament del 12 de maig van suposar un fort retrocés de les formacions amb mesures més clares per afrontar el canvi climàtic, com ERC, Comuns i la CUP i, en canvi, una millora de PSC, Junts i PP, partits que no qüestionen l'actual model socioeconòmic.

La distància entre la preocupació pel clima i el vot

A l'hora d'explicar aquest fet, l'investigador en energia i clima de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) Alfons Pérez apunta que "una cosa és reconèixer que hi ha un problema global i una altra cosa és anar a les mesures concretes". I en aquest sentit afegeix que tenim "una societat del benestar que està molt basada en un model socioeconòmic que provoca" el canvi climàtic, el que en part explica la tria del vot.

Per a la biòloga especialitzada en Ecologia i Economia Social i Solidària Eva Vilaseca "hi ha moltes capes" que poden explicar aquest comportament electoral i una és que "el canvi climàtic el veiem com una cosa molt gran, però a vegades una mica llunyana i no veiem com ens afecta en la quotidianitat, a no ser que hi hagi esdeveniments com la sequera, una DANA o un gran incendi". Vilaseca, que també és membre de l'Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial, hi suma a això que "el problema és que tampoc hi ha propostes polítiques reals i guanyadores davant la crisi climàtica".

Segons ella, el canvi climàtic "no està polititzat, l'han buidat de contingut", ja que acumulem dècades durant les quals "l'han traslladat a una esfera molt políticament correcta que no interpel·la molts poders econòmics i polítics". Amb tot, Vilaseca matisa que "és cert que moments de crisi" com aquest, que aniran a més en un futur, "poden polititzar més la qüestió climàtica" i fer aflorar "malestars que ja existeixen avui".

Organització per incidir 

Ara bé, perquè això impacti a nivell polític i electoral, Vilaseca considera necessari que "hi hagi moviments socials organitzats" que puguin aprofitar aquests "moments de crisi i de sensibilització" per "pressionar cap a les institucions". "Ara la gent està sensibilitzada, però cal que l'ecologisme estigui organitzat i pugui influenciar en el relat, cal tenir clar quines són les nostres propostes i organitzar les nostres respostes per poder incidir", detalla. Amb tot, lamenta que per a ella "ara mateix no hi ha cap partit guanyador que estigui a l'alçada del que exigeix la crisi climàtica".

Alfons Pérez, de l'ODG, creu que episodis com l'actual DANA poden "polaritzar" a nivell electoral i que "hi hagi una certa conscienciació en una part de la població, que voti més a partits que vulguin afrontar canvi climàtic", però alhora "també penetren els discursos negacionistes de l'extrema dreta". En qualsevol cas, sí que considera que en el cas català "pot haver-hi una major pressió ciutadana contra macroprojectes com l'ampliació de l'aeroport del Prat o el complex Hard Rock". I recalca que aquesta pressió pot arribar tant "pel factor ambiental, com per la inversió pública que impliquen, que es veu qüestionada i hauria de canalitzar-se cap a altres temes, com la mitigació o adaptació al canvi climàtic".

Reducció d'emissions

Per a Eva Vilaseca, "Catalunya necessitaria avui un Govern clarament ecologista i que es prengués seriosament i com a primera prioritat l'emergència climàtica, però això no hi ha ningú que ho estigui proposant". En aquest sentit, es mostra convençuda que "si això es proposés, hi ha una predisposició molt gran entre la població" a donar-hi suport i advoca per articular "propostes polítiques il·lusionants d'un canvi de model, que suposin planificar la nostra economia d'una altra manera". A curt termini, però, com Pérez considera que "s'hauria d'aturar la bestiesa que suposa ampliar l'aeroport del Prat", perquè "no hi ha consens socials" per engrandir la infraestructura i "amb la DANA és absolutament suïcida plantejar-ho".

Finalment, Pérez comenta que per preparar-se de cara a futures danes o altres fenòmens que el canvi climàtic agreujarà "cal una major planificació per adaptar-s'hi" i això "comporta mesures dures a nivell d'infraestructures, però també en qüestions com el model industrial, molt basat en l'automòbil i l'agroindústria, que hauria de canviar". A més a més, advoca per explorar la "col·laboració público-comunitària" com a via de resposta a fenòmens extrems: "si creiem que és una situació d'emergència, la població ha d'estar formada per respondre-hi i hi ha experiències al sud global on amb molt menys recursos trobem respostes comunitàries molt potents".

Vilaseca, al seu torn, planteja des de mesures "molt bàsiques que podrien fer-se ja", com ara "aturar els plans urbanístics que hi ha ara en zones inundables", a la "reducció d'emissions, que és un tema tant o més urgent i que comporta canviar el nostre model econòmic". "Això passa per repensar la nostra economia i hi haurà sectors que hauran de decréixer, com el turisme o les macrogranges i això és una feina molt gran, però és l'única possibilitat que hi hagi futur en el nou context climàtic", remata.