Aquesta setmana s'ha celebrat a Barcelona Amwaj, el Fòrum per al Desenvolupament Sostenible, organitzat per l'associació Revolve i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Les jornades, orientades a periodistes i investigadors en temes de sostenibilitat, tenien com a objectiu donar eines per informar sobre temes relacionats amb la gestió de l'aigua i donar a conèixer diferents iniciatives que s'estan portant arreu de la conca del Mediterrani per millorar la gestió que es fa de l'aigua i fomentar una economia circular.

Les sessions van posar el focus en la problemàtica de l'aigua des de diferents perspectives i regions i van tenir un leitmotiv clar: existeix una necessitat no coberta de comunicar sobre l'aigua. Amwaj pretén debatre sobre temes relacionats amb l'aigua i l'energia per avançar en l'agenda 2030 per aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides. El seu enfocament se centra en l'àrea del Mediterrani i l'Orient Mitjà.

Els reptes de Catalunya

"Tenim un repte com a govern, i és avançar cap a un nou model de sanejament de l'aigua i millorar les grans masses d'aigua del país. Hem d'incrementar la millora i la disponibilitat de l'aigua dels nostres rius, fomentar la circularitat de la vida de l'aigua i continuar apostant per la recerca i la innovació", va insistir Marta Subirà i Roca, secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat i encarregada d'obrir les jornades.

Per la seva part, Lluís Ridao, director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), va fer èmfasi en la importància de dirigir-nos cap a una economia circular i fomentar nous models de governança en els quals "l'aigua pagui aigua", ja que el negoci de l'aigua mou 476 milions d'euros cada any. "Tenim una necessitat imperiosa de reorientar la manera com gestionem l'aigua per esdevenir més eficients i sostenibles en termes de consum".

Absència de les remunicipalitzacions

Ridao, que en cap moment va fer menció al debat de la remunicipalització de l'aigua, un dels temes centrals de les pròximes eleccions municipals de maig del 2019, va ser més concret quan va assegurar que un dels objectius en aquests moments és frenar la implosió salina que hi ha al Delta del Llobregat i trobar un pla de sanejament eficient per recuperar la qualitat de l'aigua dels rius catalans. No obstant això, es va mostrar satisfet amb el grau de conscienciació que existeix entre la població catalana respecte a l'estalvi de l'aigua. "Catalunya té una de les taxes de consum d'aigua més baixes d'Europa. Els catalans gasten 113 litres per persona i dia, això ens diu que la població sap que estem en un context de sequera".

El canvi climàtic, un fenomen global però asimètric

Al llarg dels dos dies que van durar les jornades, en els quals es van donar a conèixer diferents iniciatives locals i regionals per millorar l'estalvi d'aigua en les comunitats, els ponents, on hi havia representació de nou països diferents, van estar d'acord en el repte que suposar dinamitzar la societat civil, els entorns acadèmics i d'investigació, i els actors polítics i socioeconòmics per tal de crear una consciència real del que la problemàtica de l'aigua suposa.

Gonzalo Delacámara, investigador principal i coordinador del departament d'Anàlisis de l'Aigua a l'Institut IMDEA Agua i director acadèmic del Fòrum de l'Economia de l'Aigua va posar en relleu un aspecte important que sovint els mitjans de comunicació passen per alt: la importància de donar a conèixer la diferència entre sequera i escassetat estructural d'aigua potable a la qual ens veurem abocats si no es frena el canvi climàtic. "La sequera és un símptoma, no la conseqüència".

Delacámara va aportar un punt de crítica al debat: "Europa hauria de ser més sensible als refugiats que fugen del canvi climàtic, i molts més països com Espanya, amb un nivell de desertificació elevat (...) Està clar que quan parlem de canvi climàtic, parlem d'un fenomen global, però no d'un fenomen simètric". En aquest sentit, l'expert va apostar per intentar adaptar-nos de manera col·lectiva als reptes que presenta el canvi climàtic mitjançant els instruments econòmics i polítics adequats.

Diversos ponents i assistents també van posar l'accent polític en la qüestió de l'aigua i van comentar la problemàtica de l'estrès hídric que es viu a la Franja de Gaza, on el govern israelià dificulta la dessalinització i obliga als palestins a continuar comprant aigua a l'estat israelià.

La comunicació científica, una assignatura pendent

Un dels punts en què van coincidir els ponents va ser la necessitat d'invertir en la comunicació científica, la necessitat de formar periodistes en ciència perquè puguin crear un relat científic en els mitjans de comunicació que pugui arribar al gran públic. Christophe Bourillon, director executiu de la Federació Mundial de Periodistes Científics (WFSJ, per les seves sigles en anglès) va assegurar que la clau és "crear una xarxa de contactes entre els periodistes i la comunitat científica".

Per a Óscar Cusó, periodista de National Geographic, és essencial "centrar-se en l'story telling, i repensar com es presenten les històries científiques en els mitjans de comunicació perquè puguin arribar a la majoria de gent". Per aconseguir-ho, s'ha d'invertir en la formació de comunicadors i periodistes que sàpiguen del que estan parlant i puguin transmetre de manera correcta a la població els avenços que es van fent en temes de desenvolupament sostenible, per tal que es pugui crear un debat públic que pugui contribuir a la influència i presa de les decisions polítiques.

Durant les jornades, també es va oferir un taller sobre periodisme immersiu als periodistes assistents, amb la intenció de dotar el col·lectiu de noves claus en la manera d'explicar les històries relacionades amb el canvi climàtic.