Mas: "La sentència del Tribunal de Comptes és una aberració"

L'expresident de la Generalitat Artur Mas i els exconsellers Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs han decidit presentar un recurs a la sentència del Tribunal de Comptes que els condemna a pagar més de 5 milions d'euros per l'organització i la celebració del procés participatiu del 9 de novembre de 2014. En una compareixença conjunta dels quatre, Mas -que ha estat l'encarregat de fer la pràctica totalitat de les declaracions- ha assegurat que la sentència del tribunal és una "aberració, fins i tot és un nyap". Per a l'expresident, la decisió del tribunal respon a una voluntat de "venjança" de l'entorn del PP per l'èxit del 9-N, però ha subratllat que la multa no aturarà el procés independentista. En aquest sentit, ha fet un joc de paraules amb el nom en castellà de l'òrgan per dir que "això del Tribunal de Cuentas sembla més un tribunal de 'ajuste de cuentas'".

El que han volgut deixar clar és que "el que vam fer [el 9-N] no va ser ni cap pecat ni cap delicte", sinó que aquell dia «nosaltres vam posar la cara per a moltes persones. Vam voler consultar la gent, i aquesta és la manera digna de servir una democràcia. Entenem que en una democràcia és el poble qui té l'última paraula". Mas també ha estat molt crític amb la jutgessa que encapçala la secció del Tribunal de Comptes que els ha condemnat, Margarita Mariscal de Gante. Segons ell, "s'ha saltat les normes de l'Estat de dret per condemnar-nos", però no se n'ha mostrat sorprès perquè considera que "segueix els dictats que van fer-se des del propi PP. Recordeu les paraules de Soraya Sáenz de Santamaría [la vicepresidenta espanyola durant l'era Rajoy]: 'Lo pagarán de sus bolsillos. Ellos y sus famílias'. Però què es pot esperar d'una exministra d'Aznar?".

"Potser ens fan mal, però no ens fan por. Seguim aquí, estem ferms i no defallim", ha insistit Mas, que també ha agraït el suport de les entitats sobiranistes i de molts ciutadans que s'han ofert a ajudar-los a afrontar la multa. També ha volgut recordar que el Tribunal de Comptes "actua per lliure", perquè la Generalitat, que seria la teòrica perjudicada per les irregularitats comptables, "no ens demana res". A més a més, "ja vam ser jutjats per la via penal i el delicte de malversació de fons públic ni tan sols va arribar a judici, perquè el jutge va considerar que no existia". Homs, de la seva banda, ha explicat que volen anar pas a pas, però que si no funciona el recurs al Tribunal de Comptes després existeix la possibilitat de recórrer al Tribunal Suprem.

Tot i que segons el Tribunal de Comptes el cost per a les arques públiques del procés participatiu del 9-N va ser de 4,9 milions d'euros, la multa que haurien d'assumir entre Mas, Rigau, Ortega i Homs s'enfilaria per damunt dels 5 milions, perquè s'hi han d'afegir els interessos i els costos processals. Margarita Mariscal de Gante, la responsable última de la sentència, va ser ministra de Justícia del 1996 al 2000, durant la primera legislatura de José María Aznar com a president espanyol. La següent legislatura va ser diputada del PP al Congrés i durant dos anys (2002-2004), vicepresidenta de la mesa de la cambra baixa.

És filla de Jaime Mariscal de Gante, un jutge del Tribunal d'Ordre Públic (TOP) franquista, un organisme que va ser substituït d'un dia per l'altre per l'Audiència Nacional. El germà de la jutgessa és el comissari José Manuel Mariscal de Gante, també és conegut per haver convidat al torturador Billy el Niño, l'alias d'Antonio González Pacheco, en un acte de la Comissaria de Policia del Districte de Ciudad Lineal a Madrid.