El jutjat número 2 de Tarragona ha estimat parcialment el recurs de l'advocat madrileny Eduardo Ranz contra l'Ajuntament de Tortosa i obliga el consistori a elaborar un catàleg de vestigis franquistes en compliment de la Llei de Memòria Històrica. La sala no estima, però, la petició de retirada del monument que s'alça al mig del riu Ebre efectuada per l'advocat perquè constata, d'una banda, que l'Ajuntament no en té la titularitat i, en segon lloc, considera que abans de efectuar qualsevol actuació cal elaborar el citat catàleg.

La sentència emesa el passat 16 de febrer, estima parcialment la demanda presentada el passat 30 de maig pel advocat madrileny especialista en memòria històrica Eduardo Ranz, que demanava la retirada del monument i l'elaboració d'un catàleg de vestigis franquistes. I dictamina que l'Ajuntament de Tortosa té "l'obligació per expressa disposició legal, dins l'àmbit de les seves competències, de l'elaboració d'un catàleg de vestigis relatius a la Guerra Civil i la dictadura, en col·laboració amb el Govern i la Comunitat Autònoma", per determinar "quins béns han de ser retirats" i "quins béns o elements, quedarien exclosos" per raons artístiques, arquitectòniques o artístico-religioses protegides per la llei de memòria històrica.

El jutjat contenciós-administratiu, emparant-se en els arguments aportats pel consistori, constata que el monòlit no pertany a l'Ajuntament i que "amb caràcter previ a una possible actuació de caràcter material", cal elaborar aquest catàleg de vestigis franquistes. Així, la sala considera que l'Ajuntament no pot optar unilateralment per retirar-lo perquè "no és un bé de la seva propietat ni està ubicat en un bé de domini públic municipal", i també perquè prèviament "és precisa l'elaboració d'un catàleg de vestigis" , en col·laboració amb el Govern espanyol i la Generalitat, en el qual es determini si ha de ser retirat o no en funció de si es dóna algunes de les excepcions previstes en la Llei de Memòria Històrica.

Amb tot, Ranz entén que "es tracta d'una resolució molt positiva, perquè en la línia de la jurisprudència més recent s'ha d'actuar en dos passos" i, per tant, no presentarà recurs, segons ha explicat. L'advocat considera que, en virtut de la sentència, l'Ajuntament queda obligat, en l'elaboració del catàleg, a determinar la titularitat del monument. Ranz avança que un cop es determini la titularitat, presentarà una petició a l'ens competent perquè retiri el monument.

Consulta polèmica

El maig de l'any passat, els ciutadans de la capital ebrenca van decidir en una polèmica consulta mantenir el monument franquista i reintrepretar-lo. Gairebé el 30% de la població va participar a la votació i mentre que el 31,25% va optar per retirar i museïtzar el monument, el 68,36% va decantar-se per conservar-lo. Aquesta opció, precisament, era la preferida pel govern local, encapçalat per Ferran Bel, del PDECat. El monument va ser inaugurat pel dictador Francisco Franco el 1966 i estava marcat per diversa simbologia franquista, retirada els darrers anys.