Sense canvis visibles en la infermeria un any després de la vaga indefinida
Després de l'estudi del ministeri que xifra en 20.000 el dèficit d'infermeres a Catalunya, el col·lectiu admet falta de concreció tot i els avenços en el diàleg i el reconeixement de la professió

Barcelona-
El personal sanitari fa anys que denuncia les mancances del sector, amb especial èmfasi des de la pandèmia, quan la Covid-19 va tensionar al màxim un sistema ja fràgil. Un més dels col·lectius que està al peu del canó per reivindicar canvis és el de la infermeria, que fa un any posava punt i final a una vaga indefinida per reivindicar més reconeixement i millores laborals.
La vaga, convocada pel sindicat Infermeres de Catalunya, va durar un mes i mig i la van desconvocar arran de la signatura d'un acord amb el Departament de Salut. Un any després, s'ha avançat en el diàleg i el reconeixement de la professió, una de les demandes que feien les infermeres, però hi ha pocs canvis visibles en una professió afectada per una manca crònica de professionals.
Parés, portaveu d'Infermeres de Catalunya: "La falta de professionals és major cada any que passa"
Fa tot just unes setmanes el ministeri de Sanitat va publicar un informe on xifrava en 20.000 el dèficit d'infermeres a Catalunya, mentre que a l'Estat en falten 100.000 per assolir la ràtio europea. Elisabet Parés, portaveu del sindicat Infermeres de Catalunya, subratlla en una entrevista amb Públic que aquesta és una realitat "ja sabuda des de fa moltíssims anys". "Com que no es posa cap solució per part de les institucions, la falta de professionals és major cada any que passa".
L'informe calcula que, al ritme de creixement actual, l'Estat s'equipararia a la ràtio europea d'infermeres per habitant d'aquí a entre 22 i 29 anys. A Catalunya, la xifra és una dècima superior que la mitjana estatal, amb 6,4 infermeres per 1.000 habitants.
Tot i que el nombre d’infermeres ha augmentat un 22,7% a l’Estat espanyol entre 2014 i 2022, la ràtio continua lluny de la mitjana de la Unió Europea, segons recull l’informe Situació actual i estimació de la necessitat d’infermeres a Espanya. "Volem creure que l'objectiu és el de posar solucions, però ha de ser de forma immediata. Any rere any veiem com els números són pitjors", sosté Parés.
El 55% d'infermeres a Catalunya es planteja deixar la professió en els propers 10 anys
El Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) va valorar com a "crítica" la realitat que reflecteixen aquestes dades i va reiterar la necessitat "urgent" d'una resposta perquè el sistema sigui sostenible.
Un relleu insuficient
En la propera dècada està previst que s'incorporin més de 70.000 noves infermeres, però amb la jubilació de més del 15% del total i l'abandonament de la professió –el 55% de professionals a Catalunya s'ho plantegen pels propers 10 anys- els números no surten. "A la manca de professionals se suma la manca de contractació perquè ens trobem amb contractes molt precaris, i a vegades les infermeres no els volen acceptar. En els últims anys hi ha hagut canvis a nivell social que han promogut això", explica Parés.
El sindicat reconeix canvis des que es va desconvocar la vaga, ara fa un any, arran de pactar millores amb Salut que a hores d'ara segueixen treballant-se. "Un any després veiem que sí que s'ha posat les infermeres a molts focus que abans no es feia, se'ns té en compte i se'ns demana l'opinió", admet Parés. Precisament, un dels pilars del malestar que hi havia durant la vaga era la manca de reconeixement.
Un diàleg més fluïd però avenços limitats
Tot i això, l'avenç dels acords és limitat. Una de les principals reivindicacions era la requalificació de la professió a la categoria funcionarial A1 -les infermeres actualment tenen la categoria A2, que comporta una pitjor remuneració- però es tracta d'un canvi que depèn de l'Estat.
La reclassificació a la categoria A1 és una reivindicació pendent, però depèn de l'Estat
"Seguim treballant per poder fer efectius els canvis que són necessaris a la nostra professió i pressionant per allò que fa més de 10 anys que esperem, com la reclassificació professional", insisteix la portaveu.
Altres acords a què van arribar Salut i el sindicat van ser reconèixer les professionals com a figures vàlides com a caps de torn i de guàrdia, garantir el dret en la desconnexió digital i estudiar les necessitats reals de la flota de vehicles del territori. A més, també es va acordar més reconeixement de les especialitats d'infermeria i crear una borsa de treball de places específiques.
El diàleg és fluïd i Parés explica com estan intentant fer efectives diverses de les línies de treball que van sortir de la vaga, com calcular les càrregues de treball i les ràtios. "Ens agradaria que els canvis fossin efectius més ràpidament, però també s'han de treballar a fons", reconeix.
Tot i que, per exemple, aquest càlcul de les càrregues de treball havia d'estar llest a finals de 2024, finalment no ha estat així. "S'està endarrerint, però seguim estant-hi a sobre i esperem canvis visibles", conclou.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.