Una editorial que només publica en català des de València, una empresa cooperativa sense cap gran capital darrere que pretén desdibuixar les etiquetes entre literatura juvenil i adulta i que escull els textos que publica segons uns valors més concrets. Es podia fer més difícil? Sembla que sí. A més Sembra Llibres basa la seua estratègia comercial en la venda en llibreries.

Però si alguna cosa suposa una identitat a Sembra Llibres, més que qualsevol de les descrites més amunt, és la seua relació amb la música. I això sense ser un segell especialitzat. Però el projecte transpira notes i partitures de dalt a baix. No soles perquè un dels seus impulsors és el músic Xavi Sarrià, o per biografies com la d’Ovidi Montllor. La relació de Sembra amb la música és quelcom més subtil i profund, que amara tot el catàleg: des dels àlbums il·lustrats de les cançons 'Al país de l’olivera' o 'Obriu les portes', fins al llibre disc 'L’amor fora de mapa', escrit per Roc Casagran i cantat per Mireia Vives.

De fet, Sarrià, impulsor -juntament amb Joan Carles Girbés- de Sembra Llibres, explica que van decidir embolicar-se amb el projecte després de constatar que "molta gent de la nostra generació i més jove s’havia enganxat al valencià a partir de la música, però que amb els llibres li costava més, així que vam decidir sumar-nos a la feina que al País Valencià realitzaven moltes editorials, autors i activistes, aportant les nostres experiències per tal de tractar de sumar lectors en la nostra llengua". Precisament, el primer llibre de Sembra va ser 'Totes les cançons parlen de tu', una novel·la ambientada als 90 i que té la música com a línia argumental principal.

Llengua, valors, equilibri

Aquesta recerca de nous lectors ha portat a Sembra a buscar qui "parle de la nostra terra en present", en paraules de Mercè Pérez, una altra de les cooperativistes i, per tant apostar per un equilibri entre autors consagrats i veus noves, així com obres originals, traduccions i clàssics. Des de Ramon Llull i Manuel de Pedrolo fins a Joanjo Garcia o Marta Rojals. De Wu Ming i Roald Dahl a Kopano Matlwa i Virginie Despentes. "L’èxit en algunes traduccions d’autors de renom ens ha ajudat molt a l’hora de fer-nos un nom", reconeix Pérez.

El català és una altra de les apostes de l’editorial. Un repte complicat. Al País Valencià, l’índex de lectura en llengua pròpia gira al voltant del 3%, el que obliga a estar mirant sempre cap a Catalunya, on el mercat és molt més madur, per a sobreviure. Un repte que no sempre és fàcil, malgrat que Pérez assegura que no noten especialment l’esquarterament del mercat cultural: "Tot i que tenim la seu a València, des del naixement hem tingut una visió del conjunt dels Països Catalans. Hem editat molts autors de Catalunya i hem aconseguit arribar a les llibreries. També ha estat vital establir aliances, com per exemple la iniciativa 'Llegir en Català', que agrupa diverses editorials independents i que som els únics valencians que en formem part. Això ens ha permès, per exemple, tenir presència a la Setmana del llibre en Català amb stand propi i no com a part de la ‘quota valenciana’". Víctor Camarasa, encarregat de la pota comercial, destaca la bona rebuda de l’editorial a les llibreries a Catalunya: "Potser no som tan coneguts, però el fet que siguem una editorial valenciana que només edita en català, o siga que denota que ho fem perquè ens ho creiem, ens suposa un punt extra".

A més de la llengua, els cooperativistes de Sembra fan gala d’uns valors molt concrets, que els han portat a editar autors com David Fernàndez i Anna Gabriel o l’italià Erri de Luca. Les biografies de Montserrat Roig, Ovidi Montllor i Rosa Parks, o llibres de no-ficció com 'Una història essencial de Palestina' o 'El poder del poble', sobre la creació dels CDR. En el marc de la ficció "hem apostat per esborrar la línia entre literatura juvenil i adulta, buscant obres que tant podien programar-se en un institut com llegir-se a qualsevol edat com 'Acte de violència', de Manuel de Pedrolo, o 'Ventres de paper', de Laia Asso Ministral. Pérez destaca destaca també l’aposta "per les autores de literatures perifèriques", com les africanes Mina Salami i Kopano Matlwa, aquesta darrera, un dels darrers èxits editorials, a pesar de ser pràcticament desconeguda al nostre país. Aixó sí, sempre amb el permís de 'Totes les cançons parlen de tu' i 'La fallera calavera', el llibre que acompanya el popular joc de cartes valencià, i que ambdós van ja per la tretzena edició, esdevenint els autèntics best sellers del segell.

Sis anys després i malgrat les complicacions generades per la pandèmia –suspensió de les principals fires, inclosa Sant Jordi- a Sembra continuen obrint la persiana. "Tampoc ens podem queixar tant, comparat amb altres sectors de la cultura, els llibres no som dels que més hem patit –explica Mercè Pérez, una altra de les cooperativistes-, al final, el confinament ha fet que la gent llegisca més i les llibreries han estat quasi sempre obertes".

De cara al futur, Sarrià creu que encara els queda consolidar el projecte i vincular-se més a l’economia social i solidària, "participant en la batalla que ja està lliurant tanta gent, ja que, si alguna cosa sabem al País Valencià és que malgrat les adversitats sempre seguint endavant en col·lectiu".