Una seixantena de municipis catalans han duplicat la població en el que portem de segle XXI

Una seixantena de municipis catalans com a mínim han duplicat la població en el que portem de segle XXI. Segons dades del padró analitzades per l'ACN, el Montmell (Baix Penedès) és la població que més ha crescut, més que quadriplicant els seus habitants, passant dels 408 el 2000 als 1.887 el 2023. La Pobla de Mafumet (Tarragonès), Olivella (Garraf), Cabrera d'Anoia (Anoia) i l'Albiol (Baix Camp) els han triplicat. Els motius? L'augment de primeres residències a les urbanitzacions i el disparat preu del lloguer a les ciutats. 

Les zones costaneres i turístiques de la Costa Daurada són un dels punts del país on la població s'ha disparat més

Cubelles (Garraf) és la població de més de 10.000 habitants que registra un creixement més pronunciat, passant dels 6.497 als 16.914 en els últims 23 anys (160,3% més), seguit de la veïna Cunit (Baix Penedès), que va saltar de 5.943 empadronats l'últim any del segle XX a 15.278 (157%).

Les zones costaneres i turístiques de la part nord de la Costa Daurada són un dels punts del país on la població s'ha disparat més, ja que Calafell (Baix Penedès) és el municipi de més de 20.000 habitants amb un augment percentual més gran (150%), seguit de Salou (131%).

Per àmbits territorials, el Montmell lidera el Penedès, mentre que la Pobla de Mafumet és la primera al Camp de Tarragona i Tiurana (Noguera) és el municipi que creix més a Ponent, seguit de Torrefarrera (Segrià). A l'Àmbit Metropolità, Vacarisses (Vallès Occidental) se situa en primer lloc, i Castellnou de Bages (Bages), a les comarques centrals, mentre que Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà) és líder a les comarques gironines.

Guils de Cerdanya i Bolvir (Cerdanya) encapçalen la llista a l'Alt Pirineu i Aran, gairebé duplicant la seva població, que se situa al voltant dels 500 habitants, i l'Ampolla (Baix Ebre) ho fa a les Terres de l'Ebre. Per altra banda, Barcelona és el municipi que més creix des del 2000 en nombres absoluts, amb uns 163.000 nous residents, mentre que Terrassa i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) segueixen la capital catalana amb augments de 53.000 i 44.000 persones, respectivament.

Segones residències que ara són primeres i el lloguer

Diversos municipis consultats per l'ACN diuen que l'augment de primeres residències a les urbanitzacions i el preu del lloguer a ciutat expliquen els increments. Segons l'alcalde del Montmell, José María Roldán, s'ha registrat un canvi de paradigma en els habitatges, que han passat de ser segones residències a primeres, una situació que s'ha tornat a repetir arran de l'esclat de la pandèmia del coronavirus.

L'urbanització del Mirador del Penedès és una de les més poblades que formen part del nucli de la Joncosa del Montmell. L'extensió del municipi és de 73 quilòmetres quadrats, on es reparteixen fins a vuit urbanitzacions pendents de recepcionar. Els serveis principals es mantenen al nucli principal, com és el cas d'un consultori mèdic, una llar d'infants, una escola, una farmàcia i un centre cívic.

El creixement no ha anat acompanyat d'un increment del teixit comercial del poble ni dels serveis 

Aquest creixement, però, no ha anat acompanyat d'un increment del teixit comercial del poble. Roldán ha assenyalat que després del tancament d'una petita botiga al nucli de la Joncosa del Montmell anys enrere, s'ha exhaurit i tampoc s'han obert comerços a les urbanitzacions de la vora.

En el cas de Cabrera d'Anoia, el municipi ha triplicat la població en les darreres dues dècades passant dels 528 habitants als 1.665, una xifra que suposa un increment del 215%. El nucli de població rep el nom de Canaletes -que és on hi ha l'edifici de l'Ajuntament, el CAP i l'escola-, tot i que es tracta de la zona on hi viu menys població, al voltant d'un centenar. La resta es distribueix, principalment, entre dues urbanitzacions, Can Ros i el Castell de Cabrera, totes dues nascudes al voltant dels anys setanta.

L'alcalde de Cabrera d'Anoia, Juan Manuel Díaz, explica que aquestes dues urbanitzacions tenen moltes segones residències que, en els darrers anys, s'han anat convertint en habitatge habitual. La majoria de persones que s'han traslladat a viure a Cabrera són gent de l'àrea metropolitana de Barcelona, sobretot de poblacions com l'Hospitalet de Llobregat, Badalona i Cornellà de Llobregat. 

Joves que no es poden permetre el lloguer de la ciutat

Vacarisses (Vallès Occidental) és el municipi que tenia més de 2.000 habitants l'any 2000 amb un augment poblacional més gran des de llavors. De fet, ha vist en els darrers anys com la seva població ha incrementat, principalment, a les urbanitzacions. "De l'any 2020 al 2024 hem crescut uns 800 habitants, passant dels 6.800 als 7.600, explica l'alcalde, Toni Masana.

El perfil de les persones que arriben al municipi són principalment joves, procedents de l'àrea metropolitana, de localitats com Sant Cugat, Sant Quirze, Sabadell, Terrassa o fins i tot Barcelona. Des de la pandèmia de la Covid-19, però, s'ha vist com el volum d'habitants creixia, en moltes ocasions per substitució: "Hi ha gent gran que marxa perquè ha d'agafar el cotxe per baixar al nucli, i opten per anar a una ciutat, on tenen els serveis més a tocar", explica l'alcalde.

Els motius són diversos, però principalment se centren en la reducció del cost de lloguer o venda d'habitatges, però també la situació en un entorn natural com ho és el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i una relativa proximitat a Barcelona, sobretot per carretera, donat que la connexió en tren és dolenta per la poca freqüència de la línia R4.