Una seixantena d'entitats s'adherixen al manifest que reclama l'oficialitat del català a la UE

El Futbol Club Barcelona, el Col·legi de Metges de Barcelona, la Intersindical Valenciana, la patronal Cecot i la Cambra de Comerç de Girona són algunes de les 60 entitats que s'han adherit al manifest Oficialitat, ara, que reclama fer oficial el català a la Unió Europea (UE) aprofitant que aquest juliol l'Estat espanyol assumirà la presidència rotatòria del Consell de la Unió.

Les entitats denuncien que la manca d'oficialitat del català a les institucions europees suposa "la discriminació del català a la legislació" i "la vulneració dels drets dels catalanoparlants".

El manifest va ser presentat a Palma el 13 de febrer i impulsat per Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià, La Intersindical (Catalunya), la Cambra de Comerç de Barcelona, l'Institut d'Estudis Eivissencs, la Fundació d'Empresaris de Catalunya – FemCAT i l'Obra Cultural Balear de Formentera. Des d'aleshores, ha anat sumant adhesions des de l'àmbit sindical, l'econòmic, el polític i el cultural.

Entre altres signants, trobem el sindicat balear STEI Intersindical, la Intersindical Valenciana, la Cambra de Comerç de Girona, el sindicat de docents USTEC-STEs i l'associació internacional European Language Equality Network (ELEN). El text també ha rebut el clic de suport de gairebé 50.000 particulars.

"No cal modificar cap tractat de la UE"

El manifest argumenta que "no cal modificar cap tractat" perquè el català sigui oficial a la UE, Ii que el reglament del Consell de la unió sobre les llengües oficials s'ha modificat en set ocasions per afegir-ne de noves.

Per a les entitats impulsores, és una "anomalia" que "la 13a llengua de la Unió en nombre de parlants no compti amb el mateix reconeixement que moltes altres llengües europees", i això és "contrari al principi fundacional europeu de protecció del multilingüisme, consagrat a l'article 3 del Tractat de la Unió Europea i a la Carta de Drets Fonamentals de la UE”.

La manca d'oficialitat també va en contra de l'informe final de la Conferència pel Futur d'Europa, afegeix el manifest, "un dels processos participatius més importants de la història de la UE", que "reclama més protecció per a les anomenades "llengües regionals", com és el cas de la catalana”.