A partir d’ara, a la ciutat de Barcelona totes les promocions immobiliàries d’almenys 600 metres quadrats han de destinar un de cada tres pisos a l’habitatge social. La iniciativa, ratificada al Ple de l’ajuntament de la capital catalana del passat 28 de setembre, també afecta les rehabilitacions i els canvis d’usos d’immobles sencers. Aquest nou 'impost social' no s’aplicarà a les llicències d’obres que s’hagin demanat abans de l’entrada en vigor de la mesura. Per aquest motiu, Barcelona ha tingut una allau de peticions per ‘saltar-se’ l’obligació de construir habitatges socials.

Davant del projecte, l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), ha reaccionat ràpidament i anuncia accions legals. "La normativa va en contra de la llei catalana de l’urbanisme i la llei estatal del sòl", lamenta el seu president, Lluís Marsà. Per fer possible la reserva d’habitatges de protecció oficial, l’Ajuntament de Barcelona ha hagut de modificar el Pla General Metropolità (PGM). Aquest canvi també genera dubtes a l’APCE. El seu director general a Catalunya, Marc Torrent, recela de la legalitat de la norma i denuncia que "l’obligació portarà incertesa a un mercat aturat i provocarà un efecte contrari al desitjat, ja que amb la restricció d’oferta, els preus pujaran".

Torrent detalla que la normativa impulsada pel consistori barceloní incompleix l’article 20 de La Ley del Suelo i la Llei d’Urbanisme de Catalunya. "En l’apartat de la normativa que s’estableixen els habitatges socials no hi ha cap referència al fet que s’hagin de construir en sol urbà consolidat". Torrent admet que la indefinició amb la llei ha fet avançar les operacions dels promotors.

Excés de sòl disponible

Els promotors defensen les seves actuacions, argumentant que "la majoria de promocions de pisos socials provenen del sector privat". Torrent assegura que existeix un desajust entre l’oferta i la demanda i "la funció de les administracions hauria de ser facilitar el sòl disponible, que en el cas de l’àrea metropolitana, donaria per fer 73.000 habitatges". A més, assenyala que el plantejament de l’Ajuntament de Barcelona "incidirà negativament en la rehabilitació".

L’origen de la proposta aprovada pel Ple de Barcelona es troba amb una moció presentada fa uns mesos pel Sindicat de Llogaters i la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca (PAH). El portaveu de la PAH, Guillem Domingo, recorda que “els ajuts al lloguer social només representen un 2% del total i no es corresponen a la realitat del mercat, ja que la mitjana dels imports és de 600 euros, quan a Barcelona, els arrendaments se situen per sobre els 800”.

La PAH critica que les polítiques socials d’habitatge a Catalunya tan sols suposen un 0,4% del pressupost global. La iniciativa de l’entitat i del Sindicat de Llogaters, que compta amb el vistiplau del govern municipal de Barcelona, ha de ser avaluada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) perquè altres ajuntaments estan estudiant implantar-la. Badalona, Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Mataró, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixach han debatut la mesura o l’han votat a través d’una moció, tot i que encara no està contemplada com a normativa.
Guillem Domingo subratlla "la necessitat d’oferir respostes a les persones que es troben en situació d’emergència i a la població en general que té dificultats per accedir a un habitatge".

Habitatge social, sota mínims

El volum de pisos socials construïts a l’Estat espanyol és el més baix des de l’any 1950. Aquesta situació es repeteix a Catalunya. L’aturada es produeix en un moment en què la xifra de sol·licitants no para de créixer. El descens de les promocions de construccions de protecció oficial s’ha aguditzat des de l’any 2012. "L’habitatge de protecció oficial gairebé ha desaparegut", alerta l’exsecretària d'Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla.

Les afirmacions de Trilla les constata la Federació Europea d’Habitatge Públic, Social i Cooperatiu, que situa el parc d’habitatge social en l’àmbit estatal en només el 2,5%, lluny de la mitjana superior al 20% de molts països de la Unió Europea. A part de la manca de pressupost designat per les administracions, aquests anys s’ha produït un transvasament d’habitatges catalogats com a socials fins al mercat lliure. El fenomen succeeix precisament quan hi ha més demandants d’habitatge protegit.

Des dels ajuntaments es treballa a implantar mesures que reverteixin la tendència a l’alça dels preus dels lloguers. Un d’ells, el de Mataró, ha rebut 2,5 milions d’euros de finançament per part de la Unió Europea dins del programa 'Urban Innovative Action' per posar en marxa una cooperativa d’habitatge per captar els pisos vells i abandonats per rehabilitar-los i destinar-los al lloguer assequible. El consistori calcula que existeixen més de 3.000. En la iniciativa, els propietaris dels immobles, les persones que els rehabilitin i l’administració seran els socis de la cooperativa.

El projecte de Mataró, l’únic seleccionat a l’Estat espanyol, vol solucionar un dels problemes urbanístics amb els quals es troben les ciutats: l’existència de sòl disponible, però sense projectes desenvolupats. Mentre el sector públic i el privat es barallen per qui hauria de prendre la iniciativa, alguns ajuntaments han optat per apropiar-se de pisos que eren propietat de les entitats financeres. Malgrat aquests moviments, associacions com la PAH o el Sindicat de Llogaters els consideren insuficients per reduir el volum de demandants d’un habitatge social, que a vegades s’han d’esperar més de 10 anys per accedir al seu pis.