Cobrar el litre de llet al mateix preu que fa 30 anys. Aquesta és la situació amb la qual es troben els ramaders catalans en un context d’encariment del preu de les matèries primeres, com el cereal, necessari per fabricar els pinsos per l’alimentació de les vaques, sumat a l’excés de requeriments sanitaris i a les inversions per modernitzar les granges. Malgrat això, els productors reben de la indústria una mitjana de 32 cèntims per litre de llet que entreguen, quan els costos per elaborar-la se situen entre els 36 i els 37. La combinació d’aquests factors està provocant una manca greu de rendibilitat i viabilitat de les explotacions, que fa perillar el relleu generacional i fins i tot la producció de llet a Catalunya, una zona deficitària.

"El desequilibri continua estant, després de molts anys, en la diferència entre els preus dels costos i els de mercat. No ens està servint de res el nostre enfocament cap a la competitivitat". És la diagnosi que fa el director general de la Cooperativa Plana de Vic, Daniel Bassas. En aquest sentit, adverteix que "l’eficiència que hem assolit els ramaders se l’ha quedat la distribució".

Davant d’aquesta circumstància límit, Bassas, que també és portaveu del sector de la llet de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), considera que si la llet es vengués al supermercat una mitjana de set cèntims més cara, "els ramaders podríem arribar a cobrir el preu de costos". D’aquest import, dos cèntims s’haurien de repercutir a la indústria i els cinc restants al productor. Bassas explica que un altre dels mals dels quals està morint el sector productor lleter és l’ús que en fa la distribució del producte com un reclam comercial. "Es poden permetre perdre diners amb la llet, recuperant-t’ho amb altres productes".

El perill de la marca blanca

Per afrontar aquest moment crític, els ramaders estan col·laborant amb el Departament d’Agricultura per "comunicar la crisi i conscienciar el consumidor que comprar una marca blanca pot suposar una temeritat". Bassas tem que el desequilibri que està patint el sector primari en general i el lleter en particular acabi amb un procés d’industrialització, en què els fons d’inversió conquereixen el mercat. Per evitar-ho, demana una actuació reguladora. A més, posa com a exemple les pràctiques comercials que es duen a terme a països com a França, on el mateix bric de la llet reflecteix el preu que guanya el ramader per cada litre.

Amb l’objectiu d’aconseguir més fortalesa negociadora davant la indústria, la Cooperativa Plana de Vic i Vaquers d’Osona, competidors habituals, han unit la seva oferta per poder pressionar i obtenir més marge de negociació en els preus que cobren per les entregues de llet. Així ho manifesta el president de Vaquers d’Osona, Sebastià Juanola, qui anuncia que una de les mesures que s’estan plantejant les dues entitats és abstenir-se de negociar els contractes amb la indústria, que finalitzen el pròxim 30 de juny. En ser un producte perible, l’acció obligaria els compradors (la indústria) a haver d’adaptar-se als preus marcats pels grangers.

Juanola dibuixa una de les solucions perquè els ramaders agafin aire davant l’instant desesperat que estan travessant. La clau es troba en la nova Llei de la Cadena Alimentària, que el Govern de l’Estat té previst aprovar el novembre. "Creiem que s’hauria de mantenir la frase literal que parla de la preservació dels costos de producció". Així, en cap cas, la llet es podria comercialitzar sota un preu mínim, el que revertiria en una millora de les seves condicions.

Menys de 500 explotacions

El president de Vaquers d’Osona comenta que en alguns casos els ramaders no poden ni abandonar la seva explotació pel deute que han acumulat en inversions per a la seva modernització, fent que "el valor del qual deuen sigui superior al de la mateixa instal·lació". Les paraules de Juanola es visualitzen en les estadístiques recollides per la Cooperativa Plana de Vic i facilitades pel Departament d’Agricultura. Catalunya va tancar 2020 amb 440 explotacions lleteres, un 90% menys de les 4.329 que hi havia comptabilitzades l’any 1992. La sagnia és de tal consideració que només el 2019 en van desaparèixer 26.

La gravetat del moment també ha fet que reaccionés Unió de Pagesos (UP), el sindicat majoritari al camp català. Pocs dies després de la formació del nou Govern de la Generalitat, UP s’ha adreçat a la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, per reclamar-li el compliment dels seus compromisos respecte al sector lleter perquè no va posar en marxa les mesures que ja estaven decidides per la mateixa conselleria, que Jordà ja dirigia a la legislatura anterior.

Concentració industrial

El sindicat atribueix una part de la responsabilitat de la crisi actual del sector lleter al procés de concentració de la indústria. UP recorda que a Catalunya un 50,8% de les explotacions té menys de 100 vaques i només 30 productors (el 7,2% del total) produeixen el 44,2% de la llet. Per aquest motiu, el sindicat recorda que fa tres anys va presentar una proposta per revertir aquesta situació, establint per decret la limitació de la dimensió de les explotacions a un màxim de 300 vaques en producció. Després de no haver-se fet cap pas en aquest sentit, Unió de Pagesos se sent "decebut i enganyat davant la inacció de l’Administració".

Per la seva banda, la Federación Estatal de Industrias Lácteas (Fenil) ha evitat pronunciar-se sobre la formació del preu de la llet. A preguntes d’aquest mitjà, un portaveu de l’entitat emplaça a la publicació d’un informe elaborat pel Ministeri d’Agricultura, previst per aquest mateix juny, en el qual es detallaran la mà d’obra i els costos fixos que té produir un litre de llet a les tres baules de la cadena alimentària: productor, indústria i distribució. D'altra banda, fonts del sector responsabilitzen la distribució del desequilibri del valor, assegurant que és ella qui estableix el preu que paga el consumidor.

Per desencallar aquesta problemàtica, els ramaders demanen valentia política perquè l’Administració obligui a què la compra de llet no es produeixi mai per sota dels costos de producció. Com a exemple de bona praxis, al·ludeixen a les grans superfícies alemanyes, que van apujar el preu de la llet quan la cancellera Angela Merkel va declarar que no li agradaria veure a un supermercat un litre per sota dels 80 cèntims.