Un decret llei aprovat recentment pel Govern central permet que els convenis col·lectius autonòmics prevalguin sobre els d'àmbit estatal. Es a dir, en el cas que per a un mateix sector convisquin dues normatives, tindrà preferència l'autonòmica. Tot i això, la seva aplicació tindrà en compte que els efectes siguin favorables als treballadors. Avui dia, un de cada quatre convenis que afecten els empleats catalans es troben sota el paraigua d'aquests. Un d'ells és el de la neteja d'edificis i locals, un àmbit paradigmàtic dels dèficits que arrossega el mercat laboral malgrat les reformes: alt grau de feminització amb una ocupació precària, horaris irregulars que impedeixen la conciliació de la vida familiar i la feina i els sous baixos.

A aquestes mancances estructurals, denunciades de forma reiterada pels sindicats, s'hi afegeixen ara les demandes de la patronal, que per la impossibilitat de traslladar la inflació al preu dels serveis, alerta sobre la vulnerabilitat del teixit empresarial.

D'una activitat essencial durant la pandèmia a un sector invisibilitzat. Aquesta és l'evolució que dibuixa Diego Torres, secretari de la sectorial de la neteja d'UGT Catalunya. Tot i que entre finals de 2022 i principis de 2023, a través del nou conveni col·lectiu, es va acordar un increment salarial de més del 10% fins a l'any 2027, Torres parla d'un "sector oblidat, precari, amb sous baixos i que sempre se situa a la part baixa del mercat laboral respecte a les seves condicions".

Des del mateix sindicat, més enllà d'esdevenir un sector tradicional amb una ocupació femenina alta, s'adverteix d'una "bretxa històrica, que segueix la tònica en la qual les dones se solen ocupar amb activitats precàries en sectors amb una baixa remuneració". En el cas del sector de la neteja d'edificis i locals, més de la meitat dels contractes que es formalitzen són a temps parcials. "Són empleades que han de treballar en diferents llocs durant poques hores i que acaben passant tot el dia fora de casa".

Sous per sota l'SMI

Diego Torres assenyala que l'esmentada bretxa estructural al col·lectiu de netejadores provoca que no disposin de capacitat per promocionar-se dins de l'empresa, frenant l'ascens de categoria laboral, el que impedeix gaudir de determinats plusos com el de nocturnitat. El responsable sindical recorda que abans de l'actualització salarial contemplada en el nou conveni, els sous se situaven per sota del Salari Mínim Interprofessional (SMI), fet que es continua donant a sectors com la perruqueria i l'estètica, el de finques urbanes i les bugaderies. "Un dels nostres objectius és pactar increments de sous que estiguin per sobre del que estableix el Govern central".

En aquest punt, des de la patronal Pimec s'aplaudeix la mesura del Govern de l'Estat per establir la prevalença dels convenis autonòmics per sobre els estatals. El seu president, Antoni Cañete, precisa que "és una reclamació històrica de les pimes catalanes i marca un pas molt significatiu en l'àmbit laboral, ja que ofereix un marc regulador adaptat a la diversitat i especificitats de cada territori, i en especial, el català, amb un dinamisme molt important". En aquest sentit, reclama que la iniciativa serveixi "per millorar la capacitat d'adaptació de les condicions laborals de les comunitats autònomes per mitjà dels convenis col·lectius, per tal d'adequar-les a les particularitats territorials, reconeixent l'heterogeneïtat existent en el teixit empresarial i laboral del país".

El 16 de febrer de l'any passat, les patronals Ascen i Aspen i els sindicats UGT Catalunya i CCOO Catalunya van signar el nou conveni de Neteja d'Edificis i Locals de Catalunya, després de mesos de negociacions, en les quals fins i tot hi va haver una convocatòria de vaga. El nou conveni contempla increments salarials de l'1,5% pel 2022, el 3% el 2023, el 2,5% al 2024 i 3,25% al 2025.

Millores laborals

Tot i aquestes millores, el conveni no contempla una clàusula de revisió salarial. A més de la pujada dels sous, el text incorpora altres mesures com un plus d'antiguitat triennal amb un augment de l'1% en el salari. Paral·lelament, els sindicats van aconseguir la regulació de l'ús del fix discontinu amb contracte a temps parcial, una figura a l'alça des de l'entrada en vigor de la Reforma Laboral, i una reducció de jornada de vuit hores anuals el 2025, passant de les 1.800 a l'any a les 1.792.

Des de l'Associació Catalana d'Empreses de Neteja (Ascen), formada per unes 200 companyies, es demana revisar la Llei de Desindexació per atenuar l'efecte negatiu en la sostenibilitat dels serveis prestats pels sectors com la neteja. En aquest sentit, l'entitat assenyala que la normativa "prohibeix revisar els preus de forma genèrica", una situació que està portant el sector a la precarietat econòmica. "El Govern ha d'abordar en profunditat aquesta qüestió, conseqüència de la manca d'actualització dels preus dels serveis als contractes signats amb les administracions públiques". Ascen afegeix que la situació, a més de la incidència en l'esfera econòmica, "acaba afectant la qualitat dels serveis prestats i impedeix millores en els salaris, la formació i altres condicions de les persones que treballen amb nosaltres".

Tot i aquestes reclamacions, els sindicats apunten que, en molts casos, l'externalització del servei de neteja ha deixat de banda l'activitat per centrar-se en els beneficis econòmics. El col·lectiu el defineixen com "invisibilitzades" perquè treballen quan la resta, treballadors d'oficines, magatzems o despatxos, no hi són perquè els espais es troben tancats. Encara que la Covid va ser un pas endavant en el seu reconeixement, evidenciada en el nou conveni laboral i l'increment salarial, encara resta un llarg camí per equiparar-se laboralment a altres sectors.