El sector cultural valencià afronta amb preocupació i reinvencions un nou temps d’incerteses

La visibilització i la reivindicació del teixit cultural valencià pren dimensió a les pantalles del confinament. Durant aquests dies, recomanacions literàries, recitals poètics, dramatitzacions i actuacions en directe se succeeixen en el gran sistema nerviós que és Internet. Campanyes com #CuidemLaCultura, impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), persegueixen sensibilitzar la societat sobre la importància de tenir cura de les associacions i artistes que integren aquest món. L’entitat pretén avançar-se i conscienciar sobre el colp econòmic que suposa la paràlisi d’activitat cultural, ja afeblida per les conseqüències de la crisi iniciada el 2008.

"Les ajudes actuals a la cultura són necessàries però el més important, en un futur immediat, serà saber que els nostres polítics vetlaran pels valors culturals com una part important de les nostres societats"

De fet, no han estat poques les veus que, des de l’inici de la crisi de la Covid-19, ja han alertat que el malson viscut pel sector arran de 2008 no hauria de tornar a produir-se. "Les ajudes actuals a la cultura són necessàries però el més important, en un futur immediat, serà saber que els nostres polítics vetlaran pels valors culturals com una part important de les nostres societats democràtiques", expressava en un comunicat recent la Intersindical Valenciana. L’organització creu fonamental fer costat especialment als projectes culturals més xicotets i vulnerables, potencials víctimes "d’unes futures retallades que realitzen una divisió dualista i neoliberal discutible entre allò que és prescincindible i allò que no ho és".

La lupa, doncs, ja està situada sobre el Govern del Botànic, que al 2015 manifestava amb vehemència que la conversió de la cultura en motor del nou paradigma industrial s’erigia en prioritat estratègica. La reobertura dels mitjans públics valencians i les promeses d’augmentar els pressupostos van suscitar unes expectatives que, després del primer mandat, no han convençut alguns col·lectius de la indústria. El segon mandat botànic s’iniciava, a més a més, amb la desestimació d’una reivindicada Conselleria de Cultura específica amb infraestructura pròpia i independent. Cultura continua vinculada, en el marc d’una macroconselleria, a altres àrees de gran dimensió com Educació o Esports.

L’impacte de la hibernació econòmica sobre l’univers de la cultura és encara incert, com en tantes altres parcel·les. El conseller Vicent Marzà, de moment, ja ha anunciat l’elaboració d’un primer seguit de mesures per al sector amb la premissa "reaCtivem", que passa per reprogramar espais públics culturals, reubicar els espectacles en el calendari i articular una oferta a totes les sales privades d'exhibició mitjançant el lloguer de les seues instal·lacions per poder programar activitats escèniques, musicals i audiovisuals. Marzà també ha fet arribar al ministre Manuel Rodríguez Uribes propostes d’intervenció, entre les quals destaquen la consideració dels productes culturals com a bé de primera necessitat amb un IVA del 0% i la pròrroga de la prestació per desocupació.

Llibres: la primavera més atípica

Al llibre li ha arribat l’aturada en un dels moments clau de l’any. Desenes de novetats editorials fixades per a Sant Jordi han quedat afectades i esdeveniments estratègics com la Fira del Llibre de València, prevista per a les acaballes d’abril, han ajornat la seua celebració amb la incertesa a l’horitzó. L’any passat, aquesta cita als Jardins de Vivers de la capital del Túria va obtenir un volum de vendes estimades en 1.100.000 euros i s’hi van registrar més de mig milió de visitants, xifres per damunt de les d’anys precedents.

"Les conseqüències són imprevisibles i de durada extensa. Hi ha una cosa clara: l’impacte serà brutal, crec que incalculable", diu l'editora Àfrica Ramírez

"Les conseqüències són imprevisibles i de durada extensa. Hi ha una cosa clara: l’impacte serà brutal, crec que incalculable", assegura Àfrica Ramírez, presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià (AEPV). Aquesta entitat, que aglutina 62 segells que representarien al voltant del 90% de l’edició al País Valencià, treballa aquests dies per obtenir una primera radiografia dels perjudicis entre les editorials associades. "De moment no volem interferir en l’emergència sanitària. El nostre problema es basa en què la crisi serà eterna. La de 2008 ja va fulminar totes les empreses mitjanes del sistema editorial i ara no sabem quan podrem tornar a promocionar novetats i participar en fires", explica la presidenta.

Ramírez recorda que el sistema editorial valencià es basa en l’empresa menuda i que serà complicat arrossegar una nova recessió que retraurà les compres. La presidenta reconeix que, a hores d’ara, es troben en una cruïlla incerta: a més de no poder facturar durant els propers dies, cal sumar el fet que no s’han cobrat les liquidacions corresponents al trimestre anterior, que recullen les vendes de les dates nadalenques. L’AEPV comunica que ha hagut de fer un ERTO consensuat amb els treballadors amb el propòsit d’amortiguar la frenada i poder continuar treballant amb vistes al futur.

Enfortir xarxes

Mentre s’albiren aquests dubtes sobre el demà, el present porta dies de reinvenció. Han estat diverses les iniciatives per continuar fent del llibre la vàlvula d’escapament predilecta, també des dels projectes de base més humils. "En èpoques de crisi, la cultura s’ha considerat tradicionalment prescindible, però al mateix temps és quan més se’n consumeix. Aquests dies les xarxes van plenes de llibres oberts, pel·lícules, teatre… La cultura ajuda a superar moments difícils", sosté Mercè Pérez, cooperativista de Sembra Llibres.

"Confiem en què la gent tindrà més ganes que mai de llegir, d’entendre el que està passant i consumir cultura crítica davant els temps de 'fake news' en què vivim"

Aquesta editorial amb seu al barri de Benimaclet de València s’aferra als valors del cooperativisme per superar la dura temporada que preveuen i ja s’han posat en marxa per bastir un projecte d’ajuda mútua entre diferents contenidors culturals d’arreu del territori que aposten per l’economia social i solidària. "Confiem en què la gent tindrà més ganes que mai de llegir, d’entendre el que està passant i consumir cultura crítica davant els temps de fake news en què vivim", subratlla Pérez.

En el mateix barri, els cooperativistes de la llibreria La Repartidora han estat els que s’han posat mans a l’obra per tal de fer arribar les comandes als lectors mitjançant un sistema propi i seguint totes les mesures de precaució. Ho han estat fent fins a l’aturada de totes les activitats que no foren essencials dictada pel govern espanyol. "També tenim una responsabilitat social; molta gent ens necessita i tenim eixa pugna amb els grans monstres de la distribució com Amazon. Des del moviment associatiu i el cooperativisme, hem de ser capaços de donar respostes a les crisis", expressa Jordi Garcia, membre de la llibreria.

És gràcies al sostre comunitari del barri, admet Garcia, que l’espai pot sobreviure a aquests embats. I remarca: "Cooperativisme o individualisme. No soc optimista, però hem de treballar per intentar consolidar el primer model. Es donen les condicions, ara més que mai, perquè l’única manera de tirar endavant siga el suport mutu i les xarxes comunitàries".

La complicada reactivació de l’audiovisual

El panorama no és millor per al malferit entorn de la producció audiovisual valenciana: projectes cinematogràfics cancel·lats sine die, agendes actorals compromeses més enllà d’aquestes dates i rodatges que pengen d’un fil sense les garanties d’assegurances que cobrisquen aquesta situació. I no s’hi pronostica una reactivació fàcil atenent la implementació de properes mesures de precaució que podrien fer impossible l’execució de les filmacions i la interacció entre els equips.

"L’audiovisual valencià té poc múscul financer; sobrevivim però no tenim un matalàs sobre el qual repercutir situacions com la d’ara", reconeix Lorena Lluch, presidenta de l’Associació Valenciana d’Empreses de Producció Audiovisual i Productors Independents (AVANT). Aquesta entitat, juntament amb altres agents del gremi (PAV, AVAPI i AVEPA), va presentar a finals de març una proposta de mesures adreçades en paral·lel a l’Institut Valencià de Cultura (IVC), Presidència, la Conselleria d’Hisenda i la de Cultura.

Entre les sol·licituds, la més urgent abordava el deute que l’administració té amb les productores, en relació a les ajudes a projectes culturals relatives a 2019. AVANT manifesta que hi ha hagut una predisposició immediata per saldar aquest pagament, que s’acabarà de materialitzar durant la segona quinzena d’abril. "És important afrontar açò partint de zero, no amb una motxilla de cinc milions d’euros. La reconstrucció serà complicadíssima, però no podem estar sumant deutes adquirits i crèdits bancaris per projectes ja lliurats i justificats. I això no ve provocat per la crisi sanitària…", argumenta Lluch.

Sobre la nova conjuntura, els productors de contingut audiovisual troben fonamental consolidar un full de ruta que tinga en compte els ajornaments i altres perjudicis ocasionats per la frenada de l’activitat. Per això, esperen que no es revoquen les ajudes, que es flexibilitzen els terminis d’execució i justificació de tots els projectes i que això conste en una disposició extraordinària en la convocatòria. La indústria sol·licita, així mateix, injecció de solidesa i anticipació de les subvencions. "Aquest cas és diferent a altres crisis econòmiques que hem viscut: la gent està i estarà consumint més cinema i sèries que mai. Estem ajudant perquè la gent puga evadir-se de la realitat; les plataformes hauran de demandar continguts perquè s’està esgotant l’oferta que hi ha", diu Lluch.

Arts escèniques i resilients

L’afectació sobre aquesta indústria audiovisual troba ecos en les arts escèniques i torna a colpejar fort en l’esglaó de la interpretació. El passat 24 de març, l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV) hauria d’haver celebrat al Principal de València els seus premis amb motiu del Dia Mundial del Teatre. Però la festa, cancel·lada, ha donat pas a una preocupació creixent.

Així ho certifica aquesta organització de caràcter sindical que compta amb vora 500 afiliats. Les recents declaracions del ministre Uribes, que s’ha decantat per la manca de mesures concretes, ha estat la cirereta del pastís. "Ens sentim desprotegits. No veiem la llum al final del túnel: 2008 va ser devastador, encara ens n’estem refent. No es tenen en compte les condicions específiques i intermitents de la nostra activitat", assenyala Vanessa Cano, vicepresidenta d’AAPV. L’actriu, que havia de tornar cap a l’octubre amb la reposició de la celebrada Valenciana (la realitat no és suficient), es mostra decebuda, no tant com a treballadora sinó com a ciutadana, davant el bandejament de la cultura.

Un dels interrogants que es posa sobre el futur més immediat de les arts escèniques té a veure amb les mesures de distància social que poden perfilar-se d’ací a unes setmanes. Resta per veure com es regularà l’aforament a les sales, l’assiduïtat de les funcions i les mateixes exigències de guió per als actors. "El teatre necessita d’una comunió espiritual amb el públic i tot això hi afecta. Crec que fins a 2021 poca cosa més podem fer que pensar", afirma l’actor Ximo Solano, i hi afig: "Com es pot mantindre la flama sense produir ni vendre entrades? Potser el consum de cultura individualment no descendeix, però on quedaran les arts vives? I, quan açò acabe, la gent tindrà ganes boges de trobar-se amb altra gent, mirar-se, olorar-se? O guanyarà la por? En aquesta paradoxa ens trobem".

Conscient de pertànyer a un sector resilient, Solano recorda que, sense la cultura, el confinament s’hauria convertit en quelcom molt més depriment. I, per concloure, l’actor advoca per la responsabilitat d’artistes i creadors per eixir enfortits d’aquesta crisi, tal com van fer altres obres nascudes de pestes, plagues i pandèmies: "Espere que d’açò isca el Decameró de Boccaccio o La pesta de Camus. Per què ara, del coronavirus, no podem viure un nou ressorgir?".