L'Ajuntament de Barcelona i la Sareb han arribat a un acord pel qual l'entitat, majoritàriament pública, es compromet a no desnonar famílies vulnerables i a oferir-los un lloguer social. El primer resultat d'això, anunciat aquest dijous pel consistori, és que 68 famílies que vivien en pisos d'aquest gran tenidor ja s'han pogut acollir a un lloguer social pel qual pagaran entre el 12% i el 30% dels seus ingressos.

En total, l'Ajuntament preveu regularitzar la situació de gairebé 300 famílies que viuen en pisos de la Sareb i que sumen un miler de persones. L'acord ha estat celebrat pel moviment de l'habitatge, que ha apuntat que avança en el compliment de la llei antidesnonaments 24/2015 i que ja preveu que els grans tenidors hagin d'oferir lloguer social abans de desnonar persones vulnerables.

Així ho ha explicat en roda de premsa la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, que ha qualificat l'acord de "molt rellevant". Martín ha admès que s'ha estat negociant durant mesos amb els nous responsables de la Sareb per trobar una sortida, segons informa l'ACN. Des de principis d'any, aquesta entitat té una participació majoritària de l'Estat -tot i que tan sols del 50,14%-, mentre que els altres accionistes principals són el Banc Santander, CaixaBank i el Banc Sabadell, que acumulen el 40% d'accions. 

La Sareb té a Barcelona 824 habitatges, dels quals només 60 estarien buits, segons fonts de la pròpia entitat, i la resta estarien llogats o ocupats. Martín ha assenyalat que l'acord permet donar resposta a centenars de famílies que vivien sense contracte en habitatges de la Sareb i s'enfrontaven a un procés de desnonament. Concretament, les 68 famílies incloses en el primer paquet que ja ha pogut accedir al lloguer social hi ha 123 adults i 93 menors.

Segons Martín, les mensualitats seran d'entre 50 i 250 euros al mes, segons els ingressos i la situació de cada família, i els contractes són de fins a set anys. La regidora ha destacat com a important que l'acord "protegeix" un miler de persones i alhora permet disminuir la llista de la mesa d'emergència, perquè algunes estaven esperant un pis públic. "Hi haurà 300 habitatges [de la Mesa] que quedaran alliberats", ha indicat. També ha destacat "el compromís d'un gran tenidor amb la llei 24/2015".

L'acord ha estat celebrat pel moviment de l'habitatge, que ha apuntat que avança en el compliment d'aquesta llei impulsada amb una ILP i que ja preveu que els grans tenidors hagin d'oferir lloguer social abans de desnonar persones vulnerables.

A la pràctica, però, molts ho incompleixen i els diferents col·lectius han de negociar cas a cas. "Qualsevol avenç que permeti que una família no afronti un desnonament és positiu. Això ve d’una lluita continuada", ha explicat a Públic Maria Antònia Castellana, portaveu del Grup Promotor de la Llei. Segons l'Ajuntament, part de les famílies que accediran ara a un lloguer social compleixen els requisits establerts a la 24/2015, mentre d'altres no però també les considera en situació de vulnerabilitat.

Reclamen que s'estengui a tot Catalunya

En un comunicat, el grup promotor afirma que és "una anomalia inadmissible" que una entitat pública "incompleixi la llei catalana amenaçant amb desnonaments, igual que pretenen fer els fons voltor a diari". Per això reclamen que la Sareb es comprometi a no desnonar famílies vulnerables a tot Catalunya, i no només a Barcelona. Altres municipis, com Sant Celoni i Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental) també han signat acords de lloguer social amb la Sareb.

En última instància, el que demana el moviment per l'habitatge és que els habitatges d'aquesta entitat passin a ser públics, ampliant així el 2% de parc públic existent ara a l'Estat. "La Sareb ha de cedir tot el seu patrimoni, que va ser pagat amb fons públics", sosté Castellana. Defensa que això s'inclogui a la llei estatal d'Habitatge, actualment bloquejada al Congrés precisament pel desacord entre PSOE i Podem sobre mesures com aquesta i la regulació dels lloguers.

L'acord de Barcelona amb la Sareb arriba després que el setembre la Generalitat anunciés que havia multat 57 grans propietaris amb multes de 30.000 euros per incomplir l'obligació d'oferir lloguer social. A més, també ha reforçat l'Agència Catalana de Consum amb 19 treballadors que vetllin exclusivament pel compliment d'aquesta llei. Tot i això, el moviment per l'habitatge reclama que comenci la campanya informativa que estava prevista per aquesta tardor i de la qual encara no en saben res.