Sant Jordi, el dia que els barcelonins reconquereixen les Rambles als turistes
Els llibreters auguren una "bona diada" a pesar de ser un dia laborable amb un clima inestable, mentre que els floristes lamenten que les roses quedin relegades a un segon pla
Barcelona-Actualitzat a
Per primera vegada des de la pandèmia, la diada de Sant Jordi cau en un dia laborable. Això ha fet que als carrers del centre de Barcelona es respirés de bon matí un ambient de certa tranquil·litat, amb els paradistes a punt per iniciar una jornada intensa que s'augurava de rècord.
Per fortuna, la capital catalana s'ha llevat amb els primers rajos de sol, a l'espera de veure si el cel s'acabarà tapant a la tarda o si, fins i tot, cauran algunes gotes. A quarts d'onze, el clima convidava a passejar i a lluir pell amb certa mesura, comprar roses i llibres abans que les riuades de gent inundin les zones peatonals.
Un dels socis de la llibreria cooperativa La Carbonera, situada al barri del Poble-sec i amb parada a Les Rambles, Josep Pintat, explica a Públic que han començat a les set del matí, "amb molta alegria" i esperant que la gent "faci cas als llibreters i no només a les grans llistes de vendes". A La Carbonera recomanen "editorials independents, petites i amb discurs crític", és a dir, "amb perspectiva feminista o antiracista", per exemple.
Pintat assegura que un Sant Jordi laborable causa "una caiguda de les vendes", i més tenint en compte que l'any passat va ser diumenge i "va fer molt bon dia", però és el que té "dependre d'un sistema que ho concentra tot en un mateix dia". "A les llibreries petites ens fa tremolar una mica", afegeix.
Jordi Pintat (La Carbonera); "Esperem que la gent faci cas als llibreters i no a les grans llistes de vendes"
Concorda amb aquest argument Núria Corral, directora de comunicació de Laie, una llibreria amb dues parades a Passeig de Gràcia, una al CCCB i a l'Hospital de Sant Pau. "El 2023 encara veníem de l'ombra de la pandèmia, la gent tenia ganes de gaudir d'aquest dia. L'anterior va ser molt potent, però enguany esperem que sigui bo. Al matí la gent no pot, al migdia provaran d'escapar-se i a la tarda s'omplirà si el temps ho permet".
En aquesta línia, Iolanda Batallé, directora de la llibreria Ona, amb parades a Passeig de Gràcia i a la cruïlla de Pau Claris amb Gran Via, explica que tenien dubtes sobre el dia d'avui, però tot i això és "un no parar". "Malgrat que sigui laborable, dic que és el Sant Jordi de les nostres vides, perquè altres anys notàvem que la gent comprava deu dies abans, però aquest 2024 ho hem notat des de l'1 d'abril. És una bestialitat", afirma la també escriptora.
S'amplia la superilla literària
Per tercer any consecutiu s'ha repetit la iniciativa de la superilla literària, ideada per l'anterior govern municipal d'Ada Colau i que s'ha presentat com una fórmula de l'èxit. Gràcies als talls de trànsit, els ciutadans locals i els visitants estrangers poden caminar per Gran de Gràcia, Passeig de Gràcia i Les Rambles, que, aquest 2024, com a novetat, s'ha ocupat amb paradetes completament.
Pintat assegura que és "una bona iniciativa" que en cap cas els perjudica, sinó que "beneficia a totes" que les Rambles siguin "un espai de cultura on les barcelonines" poden "passejar de nou", sense que sigui un carrer ple de "sangria i paelles de pèsols per a turistes".
Barcelona repeteix el format de superilla literària i recupera la totalitat de Les Rambles
L'Aleix i l'Helena, una parella de joves de 19 anys, han constatat que "hi ha força gent al centre", però que no hi ha tants estrangers com "un dia normal a Barcelona a la tarda". Ells no tenien classe, però altres persones com la Marta, una dona a la trentena de Terrassa, s'ha demanat festa a la feina per acostar-se a la capital. "És la primera vegada que ho faig, però crec que hauria de ser un dia festiu", diu, convençuda.
Per la seva banda, en Rafa, un jove a la vintena de Vilanova i la Geltrú, ha explicat a Públic que ha arribat a les set del matí per passar el dia, però que feia cua des de les vuit perquè l'escriptor Albert Espinosa, que apareixeria al voltant de les 12 h, els firmés el seu nou llibre, Vuelve a amar tu caos y el roce de vivir (Grijalbo).
Les carpes de l'Fnac acumulaven llargues cues per les signatures del cuiner Carlos Sobera per A contracorriente (Espasa), el periodista Abraham Orriols per Una vida a les muntanyes (Ara Llibres) o l'humorista Ángel Martín per Detrás del ruido (Planeta). Per a aquest últim calia obtenir número a la cua, un mètode per limitar el volum de gent i per assegurar el tret a tothom que tingués el tiquet.
Reaccions a la quota a les llibreries per col·locar una parada
"Creiem que el copagament és discutible, no pel fet de pagar, sinó perquè totes les llibreries tenim la mateixa quota quan hi ha grans grups com El Corte Inglés, Fnac o La Casa del Libro que tenen un volum de negoci molt bèstia i estan pagant el mateix que llibreries independents o associacions", assevera Pintat.
En aquest sentit, mentre Núria Corral de Laie li dona la raó i diu que "regularitzar i planificar sí, però amb una mica de coherència i sentit comú", Batallé afirma que hi ha altres batalles "més importants a lluitar".
Jordi Pintat: "El copagament és discutible perquè totes les llibreries tenim la mateixa quota"
"Si la ciutat talla una artèria tan gran com el Passeig de Gràcia, si posen seguretat i tota una sèrie de facilitats, aquesta no és la més important. Trobo més rellevant que no hi hagi un descompte del 10% en els preus en un dia com avui", afegeix l'exdirectora de l'Institut Ramon Llull. Quant a la previsió de llibres més venuts, Batallé apunta que "cadascú ha de trobar el seu" i que "els que surten a les llistes són un percentatge petit", que allò "més preciós és la totalitat".
Les roses, cada vegada menys protagonistes
Malgrat que sigui una tradició imperant a Catalunya, la pujada de preus de les roses en els darrers temps i el volum de parades de llibres fa que aquestes quedin relegades a un segon pla. Julia Contijoch, de la floristeria Art Floral, explica que "la gent mira molt, però compra poc". José Manuel Leonés, de la floristeria Pompon, indica que sí que "compren roses, però molts s'acosten i es fan fotos".
Pel que fa als preus, el rang oscil·la entre els sis i els 15 euros en la majoria de parades, a excepció de punts de venda més barats d'associacions de joves o solidàries. "No hem apujat els preus ni ens hem fixat en la competència. Darrere les roses hi ha una cadena de muntatge, una feinada i una mà d'obra", afegeix Contijoch; mentre que Leonés diu que l'any passat tenien flors "més cares", de 18 i 30 euros. Tot i això, en moltes ocasions, costa desembutxacar-se més de 10 euros per un rosa.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..