Este artículo se publicó hace 5 años.
CulturaUn Sant Jordi aliè a la pluja i a la campanya electoral
Com cada any, el dia de Sant Jordi comporta que el centre de Barcelona s'ompli de població local que, per una jornada, desplaça els turistes. Tot i la presència de polítics que intenten guanyar vots per a les eleccions de diumenge, els grans protagonistes són els autors, els llibreters i, per descomptat, els lectors.
Barcelona-
Sortim al carrer amb les nuvolades de la campanya electoral sobre els nostres caps. No totes les Diades de Sant Jordi es celebren en plena tempesta després del debat electoral ia cinc dies dels comicis. Un espera trobar-se les cares de les candidates i els candidats mullant totes les parades al llarg de la Rambla de Catalunya, Passeig de Gràcia i les Rambles, però a l'hora de la veritat, amaina i acaba fent un sol espaterrant.
Llibres sobre el Procés sí que n'hi ha, i un munt. Llibres escrits per presos polítics com els contes d'Oriol Junqueras als seus fills, o l'assaig de Raül Romeva Esperança i llibertat, tots dos a Ara Llibres. El diàleg entre Jordi Cuixart i Gemma Nierga, editat per Rosa dels Vents, aglutina desenes de persones davant la paradeta d'Òmnium Cultural que fan cua perquè la segona els ferma seus exemplars. Des de fora de la presó, el de l'advocat Gonzalo Boye (... Y ahí lo dejo), el de la periodista Lola García (El naufragi) o les reflexions a tres bandes de Xavier Domènech, Joan Tardà i Àngels Barceló (Entre Ítaca i Icaria) monopolitzen les seccions de política. Però de la cara de Pedro Sánchez, tot just rastre.
Preguntem a La Central, amb el seu lloc al carrer Provença i el llibreter Oriol Pastor ens diu que de política han portat molta cosa de feminisme i ens recomana Pensamiento monógamo, terror poliamoroso de Brigitte Vasallo. També de terrible actualitat, encara que per altres motius, hi ha Facha, de Jason Stanley i editat per Blackie Books. Però que del debat electoral ja ni se'n recordava aquest matí, tot i que se'l va empassar sencer. "Ara que ho dius, dels quatre d'ahir al vespre, només tenim un llibre: el de Pablo Iglesias amb Enric Juliana [Nudo España]".
Abruptament ens aborda una senyora en plena conversa i pregunta pel senyor Mendoza. "Està aquí? Està aquí signant? "No, senyora, signa en el lloc que trobarà en creuar el carrer. Busquen Eduardo Mendoza, Enrique Vila-Matas, Rosa Montero, els tòtems habituals de cada Sant Jordi i fan cua, també com cada Sant Jordi, per a la mediàtica: la cua perquè signi Risto Mejide arriba gairebé a mitja illa. Ara li toca el torn a dos nens, que per l'edat han d'estar aprenent a llegir. Més amunt, l'octogenari Joaquim Carbó respon preguntes a un altre periodista amb admirable vitalitat. En general i malgrat la pluja matutina no fa mal dia per als escriptors, que se saluden efusivament i agraeixen als lectors la seva eterna fidelitat.
Les paradetes dels partits, més grans
D'acord, pot ser que les llibreries no donin tanta corda als llibres sobre política espanyola com potser voldrien els grans partits en contesa durant aquests dies estratègics, però de la seva presència, si cal, se n'encarreguen ells mateixos. Les paradetes de partits, de per si habituals en cada Sant Jordi, avui són més grans, potser més actius, amb aires d'expositor de gran marca xinesa al Mobile World Congress. En la del PSOE el gran rostre en blanc i negre del President Sánchez atalaia impassible el pas dels vianants, d'altra banda poc interessats en el llibre de Miquel Iceta o en la Petita Història d'Ernest Lluch, il·lustrada per Pilarín Bayés. En el de Junts per Catalunya s'han trobat els principals candidats en carn i ossos. Que si Laura Borràs, que si Ramon Tremosa, que si Elsa Artadi. Atrauen, ells sí i més que qualsevol llibre, l'atenció de fidels i curiosos; també de les càmeres de televisió.
Un grupet de postadolescents clarament poc interessats en política passa davant del tumult i el més graciós d'ells els diu als altres que vigilin, que aquí els poden robar alguna cosa. Més avall, en un xamfrà de plaça de Catalunya com qui demana almoina, un partit emergent d'extrema dreta marca pit pel que puguin dir. Un senyor amb barba retallada s'abraça a una senyora, que deu ser una tia seva, i sota la petita carpa, tres nois joves aguanten les mirades amb estoïcisme. Un d'ells porta un destacable pol Lacoste en què el cocodril, més gran del compte, llueix de color rojigualdo. Ni rastre de llibres, per aquí. Total per a què, si ells estan al que són.
En deixar enrere el bar Zurich i ficar-nos al moll de l'os de les Rambles, entre Pelai i Canaletes, recordem que fa tot just unes hores els amos i senyors del carrer eren fonamentalment turistes. Avui s'acovardeixen una mica, o queden més dissimulats entre la marea local, , I no obstant això a la Plaça de Catalunya destaquen una mica més sobre la resta, tot i que carreguin roses i llibres com qualsevol fill de veí.
Ja a la Rambla demanem a més llibreters que ens donin les seves impressions sobre la jornada: a diferència d'altres anys "per aquí no ha passat ni un polític", ens diu Jordi Martorell de la llibreria Cap i Cua, al seu lloc a pocs metres del carrer Tallers. Potser ha estat la pluja, vés a saber. Un altre llibreter constata que l'única diferència respecte a altres anys, donada la campanya, és que els empleats de l'Ajuntament estan sent més amables. Prefereix que silenciem el seu nom, per raons evidents.
A la botiga de còmics Arkham, el llibreter Xavi Domènech ens recomana Heathen, editat per Astiberri, que la mateixa autora Natasha Alterici defineix com a feminista lesbià víking. A Gigamesh, llibreria especialitzada, ens recomanen a Brandon Sanderson, com a exponent del gènere fantàstic; a Cixin Liu, boom de la ciència ficció contemporània, i a Charles Stross, com a autor de terror.
I a mesura que ens acostem al final de la Rambla, i que la gent es va dispersant en comptagotes, apareixen una mica relegats les parades d'associacions, sindicats i mitjans alternatius, que parlen de política com els dóna la gana, campanyes i debats a un costat. A la Ciutat Invisible, llibreria cooperativa amb paradeta a la Rambla de Santa Mònica, ens recomanen un de ficció i un altre de no-ficció. El primer és Altai, segona part de Q, escrita pel col·lectiu Wu Ming i editada en català per Tigre de Paper. El segon, La paraula més sexy és sí, de Shaina Joy Machlus, editada en castellà per Vergara i en català per L'Altra. De nou, lectures feministes que eclipsen per Sant Jordi una campanya electoral que no protagonitza la jornada. Al final fins i tot ens posem les ulleres de sol.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..