És un cas únic. Juga a la Segona Divisió alemanya, i a falta de poques jornades per acabar el campionat corre el risc de perdre la categoria, però això no evita que cada quinze dies 30.000 persones omplin el seu estadi i, sobretot, que acumuli milions de seguidors arreu del món. Parlem del FC Sankt Pauli, que les darreres dècades s'ha convertit en el club contestatari per excel·lència i en el referent de bona part dels moviments socials i les esquerres internacionals. Ubicat al barri portuari de la ciutat-estat d'Hamburg, el St. Pauli compta amb 500 penyes a nivell mundial -com el FC St. Pauli Fanclub Catalunya- i amb uns 20 milions d'aficionats.

L'antifeixisme, l'antiracisme o la lluita contra el masclisme i l'homofòbia estan incorporats als seus estatuts i són un dels molts trets diferencials d'una entitat que, malgrat el seu evident ressò global, segueix arrelada al barri i en què els aficionats gaudeixen d'un poder impensable en un equip professional de la nostra latitud. El St. Pauli, però, també té les seves contradiccions. Una bona manera de submergir-se en aquest fenomen, que va molt més enllà del món del futbol i l'esport en general, és a través de la lectura de Sankt Pauli. Un altre futbol és possible (editat per Tigre de Paper en català i per Capitán Swing en castellà), el llibre escrit per Carles Viñas i Natxo Parra que tot just s'acaba de publicar.

Viñas, que és historiador, recorda a Públic que ni de lluny el club ha tingut sempre els trets que avui l'han convertit en el màxim exponent mundial del futbol amb causa: "Neix com un club de la burgesia, vinculat a sectors conservadors i militaristes, que són els únics que aleshores [principis del segle XX] tenen temps per fer esport. El canvi arriba als anys 80, quan hi irrompen a la graderia entre 30 i 50 persones provinents del fort moviment autònom de la ciutat". Els activistes, entre d'altres coses, van ocupar vuit palauets buits a Hafenstrasse, un llarg carrer del barri proper al port, i van rebre un enorme suport popular que va ser cabdal per evitar-ne posteriorment el desallotjament. Dit amb altres paraules, havien arrelat i amb força, al barri i a poc a poc van començar a anar a Millerntor, l'estadi del St. Pauli.

Els activistes van jugar un paper clau en capgirar la dinàmica i convertir l'FC St. Pauli en un club festiu, compromès i contestatari en què, entre d'altres coses, els seguidors han aconseguit eliminar la publicitat sexista de l'estadi i en què les campanyes per causes socials, com per exemple a favor de l'acollida de refugiats, són constants. "Les campanyes vinculades al barri són constants perquè es té molt clar que es vol preservar els lligams entre el club i la comunitat per no ser un club deslocalitzat com la resta", apunta Viñas.

Entre d'altres qüestions, el St. Pauli s'ha convertit en l'emblema d'un moviment que renega del futbol modern, entès com un esport-espectacle en què la comercialització i el negoci són prioritaris. Ara bé, haver esdevingut un emblema, i no deixar de ser un club professional, també li genera contradiccions. "No volem mitificar-lo, però segurament és el club menys imperfecte dels professionals. És cert que té uns ingressos molt importants per marxandatge, però els beneficis van destinats a causes socials", detalla Viñas.

El coautor del llibre no nega, però, que "hi ha un debat intern damunt la taula entre dos sectors, els que defensen mantenir l'essència i els valors inalterables del club [que veuen amb escepticisme aquest negoci creixent que s'acaba fent] i els que defensen que també pot ser positiu obtenir els ingressos per tenir millors jugadors". I és que al final, tot i que aquí potser una mica menys, al St. Pauli també és important que la pilota acabi entrant.