Sánchez reitera que no orientarà la Fiscalia, que manté la tesi de la "insurrecció violenta"

El president del Govern central, Pedro Sánchez, ha remarcat aquest dilluns que el seu executiu no té cap intenció d'orientar la Fiscalia General de l'Estat perquè rebaixi les seves acusacions en la causa contra l'independentisme. L'advertiment de Sánchez arriba després que s'hagi sabut que la Fiscalia manté la seva tesi que a Catalunya hi va haver una "‘insurrecció alçada" de tipus violent en els fets relacionats amb l'1-O, tal com ha assenyalat en un escrit dirigit al Tribunal Suprem.

Sánchez, en una entrevista a la Cadena Ser, ha advertit que el seu executiu té la intenció de "respectar l’autonomia del Poder Judicial i de la Fiscalia General de l'Estat". El president del govern central responia així a les demandes de la Generalitat perquè condicionés la Fiscalia de tal manera que aquesta retirés les acusacions de rebel·lió contra els dirigents independentistes processats per rebel·lió al Suprem. Aquesta petició l'havia expressat de forma molt concreta el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès. En una entrevista a El País el dia anterior, Aragonès havia recordat que tant l'Advocacia de l'Estat com la Fiscalia "segueixen" la "orientació" del Govern central. El vicepresident també havia insinuat que el suport del seu partit (ERC) als pressupostos podria dependre d'aquest punt, en afirmar que "no té molt sentit" que el govern del PSOE demani el suport d'ERC als comptes i, a la vegada "avali la presó del seu líder", Oriol Junqueras.

Prèviament, la pròpia Fiscalia havia demostrat amb els fets que no ha canviat de criteri amb l'arribada del PSOE al poder i el nomenament de María José Segarra com a Fiscal General de l'Estat. En un escrit al Tribunal Suprem en què es posicionava contra les peticions de les defenses per recusar diversos dels magistrats per jutjar la causa contra els dirigents independentistes, la Fiscalia assenyalava que a Catalunya s'havia produit una "insurrecció alçada" violenta, amb l'objectiu de provocar "la ruptura de l'ordre constitucional" i "la desintegració de la unitat de la nació espanyola segregant-ne una part del territori", cosa que comportaria la "derogació fàctica" de la Constitució.

Sánchez: diàleg "respectant la legalitat"

A la vegada que es negava a condicionar l'acció de la Fiscalia, Sánchez reiterava les seves crides a trobar una solució política al conflicte. "El que sempre he defensat és que el Govern d'Espanya per una banda té la llei i de l'altra té una vocació inequívoca de dialogar amb les parts a Catalunya", afirmava a la Cadena Ser. Hi afegia que el seu govern vol "explorar totes les opcions polítiques per aconseguir aquest consens que ens permeti resoldre aquesta crisi que dura més d'una dècada". Però que aquest procés s'hauria de donar "respectant la legalitat", cosa que, al seu entendre, implica "respectar l'autonomia del poder judicial i de la Fiscalia General de l'Estat".

També aquest dilluns, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s'ha sumat a les veus que demanen que El Govern central actuï per retirar les acusacions de rebel·lió. "Crec que s'ha de retirar aquesta acusació de rebel·lió, perquè el que fa és complicar una situació partint d'una falsedat: que a Catalunya hi ha hagut un violent aixecament", ha afirmat Colau en declaracions a La Sexta. L'alcaldessa, que ha recordat que ella no és independentista, ha afegit que la seva és una exigència "només de l'independentisme", sinó que genera un consens "amplíssim" a Catalunya, entre juristes i en el context europeu.

Pacheco i Ros visiten Cuixart a la presó

Igualment aquest dilluns, els secretaris generals de CCOO Catalunya i UGT Catalunya, Javier Pacheco i Camil Ros, han visitat el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a la presó de Lledoners. A la trobada també hi ha estat present el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri.

Cuixart, ha agraït la visita dels líders sindicals, "aquells que des de la radicalitat democràtica treballen, com hem fet sempre, colze a colze, pels grans consensos que ens enforteixen com a societat", i els ha fet arribar la seva determinació en la defensa dels drets civils i polítics", segons ha informat Òmnium.