Sánchez només vol parlar "d'autonomia", i Torra celebra que es reconegui que "estem davant d'un problema polític"

Cap canvi de posicions. Però sí un canvi en la voluntat de parlar. Això sí, amb les mateixes línies vermelles que fins ara. La primera reunió entre el president del Govern central, Pedro Sànchez, i el de la Generalitat, Quim Torra, des que tots dos van accedir als seus càrrecs, s'ha tancat amb una nova negativa de l'Executiu espanyol a reconèixer el dret d'autodeterminació de Catalunya, així com a discutir sobre aquesta qüestió. Una qüestió que era la fonamental que ha posat Torra sobre la taula. Això no obstant, el president català s'ha esforçat a destacar la torbada com a positiva pel propi fet d'haver restablert els canals de diàleg entre els dos governs, i perquè Sànchez "reconegui que estem davant un problema polític que s'ha respondre políticament".

"El dret a l'autodeterminació no existeix a cap constitució del món. Hem de parlar d'autonomia". Amb aquesta màxima la vicepresidenta del Govern espanyol, Carmen Calvo, ha sentenciat la proposta de l'executiu català de tornar a posar la via del referèndum pactat sobre la taula, segons ha explicat en roda de premsa posterior a la trobada entre Sánchez i Torra, que ha durat dues hores i mitja, des de les quarts d'una del migdia fins a les dues. En aquest sentit, la trobada engega de nou la malmesa comunicació entre les dues institucions. Això sí, les propostes que es plantegen des de Madrid no es mouen ni un centímetre fora del projecte territorial de l'Estat de les autonomies, com ja havia deixat molt clar l'executiu abans de la reunió. 

"El dret a l'autodeterminació no existeix en la Constitució", ha reiterat Calvo. "Sobre això hi ha molt poc a parlar", ha tancat. Ni ara, ni en un futur, com ha deixat clar Calvo quan ha remarcat que l'Executiu està "obligat" per la Constitució, i que l'article numero 2 d'aquesta -el que es refereix a la "indissoluble unitat de la nació espanyola"- "no dóna" per celebrar cap referèndum. Per contra, el Govern central ha situat l'èmfasi de la trobada -i de les negociacions posteriors amb Catalunya- en "les situacions que afecten el dia a dia de tots els catalans", és a dir, dins del més estricte autonomisme. Així. Calvo ha destacat que en la trobada s'ha posat sobre la taula "l'impuls al corredor mediterrani" i "l'aixecament dels vets" davant el Tribunal Constitucional de diverses lleis catalanes "de contingut social", i més concretament,les de pobresa energètica, de canvi climàtic i d'accés universal a la sanitat, que el Govern del PP va recórrer a l'alt tribunal. No correran la mateixa sort, però aquelles lleis o resolucions que facin referència al dret a l'autodeterminació de Catalunya o que estiguin lligades a la celebració de l'1 d'octubre. De fet, el Govern de Sánchez ja en va recòrrer una de nova la setmana passada, i la pròpia Calvo ho ha exhibit com un "fet" que demostra la seva línia en aquest punt.

Tancada la porta del dret a l'autodeterminació, la vicepresidenta espanyola ha deixat veure que pot oferir a Catalunya diverses contrapartides. No les ha especificat, però el Govern central s'ha presentat a la reunió amb un augment de les inversions a Catalunya sobre la taula, així com nous traspassos de competències. "Molts subscriuen que Catalunya pot millorar moltes expectatives, i estem disposats a parlar-ne", ha afirmat Calvo, que també ha precisat que l'Executiu central està disposat a "millorar la posició de Catalunya en el conjunt d'Espanya".

Calvo ha qualificat la reunió de "cordial, institucional i plena de cortesia i fluidesa", però els temes candents de l'independentisme segueixen en stand by després de la trobada. De la mateixa manera que la negativa al referèndum, tampoc s'esperaven canvis en la posició de Madrid respecte els presos catalans: "No hi ha presos polítics al nostre país, això el president [Torra] ja ho sabia. El Govern no interfereix en els treballs del poder judicial", ha dit Calvo quan explicava quina ha estat la posició del seu govern davant les demandes catalanes d'instar la fiscalia a retirar les acusacions als presos independentistes.

Torra es dóna per satisfet d'haver pogut parlar

Torra acudia a la reunió amb dues grans reivindicacions: el dret a l'autoderminació, sobretot, i l'existència de presos polítics. Ha rebut un cop de porta a totes dues. Però s'ha esforçat a presentar com a positiva la trobada, pel fet que s'ha restablert la comunicació entre els dos executius i que "hem pogut parlar de tot". Així, Torra ha celebrat "que el president Sánchez reconegui que estem en un problema polític que s'ha respondre políticament".

En compareixença a la delegació del Govern a Madrid, i després de precisar que qui s'hauria d'haver entrevistat amb Sànchez era "el president Puigdemont", Torra ha insistit un cop i un altre en aquesta mateixa idea. Que "hem parlat de tot, i això és importantíssim" i "feia anys" que no succeïa entre els dos governs, i que s'ha produït un "reconeixement mutu de projectes", de "dues visions que es troben molt allunyades". "Es hem assegut a la taula, ens hem reconegut mútuament", ha ressaltat.

En quant a la negativa del Govern central a contemplar el dret a l'autodeterminació, Torra, de fet, no l'ha tingut en compte, i ha posat l'accent en el que considera una nova actitud per part del Govern central. "Que hi ha un problema polític i s'ha de resoldre políticament, això no ho havia sentit abans", ha expressat. En quest sentit, Torra no ha volgut donar per tancada la porta a un referèndum -una possibilitat que el Govern central rebutja de ple, ara i en el futur-, perquè "si hem reconegut que hi ha un problema polític i que l'hem de resoldre políticament, el més normal en països democràtics es resoldre'l votant".

A la vegada que el Govern de Sánchez es declara "obligat" per la Constitució, Torra ha ressaltat que el seu executiu té un "mandat" també molt clar. "No renunciarem a res, perquè no podem renunciar a res", ha afirmat. Hi ha afegit que ell, com a president, no pot "renunciar" al dret a l'autodeterminació, perquè "és un dret del poble català". "He posat sobre la taula el referèndum de l'1-O", quan el poble català "es va autodeterminar", segons ha dit, "i la declaració política del 27-O". I ha recordat que el seu programa de govern va "de la restitució [del Govern de la Generalitat] a la Constiutució", al·ludint a una carta magna catalana. "Nosaltres anirem tirant el nostre camí", ha assenyalat, tot i que ha defugit parlar de vies unilaterals quan l'hi han preguntat específicament.

On ha reconegut acords Torra és en les qüestions referides a memòria històrica i presència de simbologia franquista, en què ha assegurat el seu suport als projectes de Sánchez, així com en la derogació de la 'llei Mordassa'. Però ha puntualitzat que aquestes eren qüestions secundàries de la trobada. També ha passat de puntetes sobre els punts de política autonòmica on el Govern central ha volgut centrar la reunió, explicant que aquests es tractarien en les propere comissions bilaterals.

Polèmica amb el rei i el 17-A

La reunió entre Sánchez i Torra també ha donat per parlar sobre l'acte d'homenatge a les víctimes dels atemptats a Barcelona i Cambrils que se celebrarà el pròxim 17 d'agost. El president d'Espanya queda convidat a l'esdeveniment, segons ha informat Calvo, però la nota polèmica la generarà la presència del rei Felip VI, amb qui la Generalitat ha trencat relacions segons va anunciar Torra abans dels Jocs del Mediterrani. Precisament, una de les premises anunciades pel Govern català va ser que el monarca no seria convidat a cap acte institucional, cosa que ha reiterat Torra, que ha recordat que el monarca no ha fet "cap disculpa" després del seu discurs de 3 d'octubre. Calvo, en canvi, s'ha mostrat contundent davant la possibilitat que Felip VI no assistís a aquest homenatge: "El rei és el cap de l'Estat, de tot l'Estat espanyol. I el cap de l'Estat es desplaça a qualsevol territori quan la seva agenda així ho exigeix. Això no és objecte de debat per al Govern d'Espanya".

En definitiva, ni el Govern Sánchez ha canviat la seva postura sobre els temes més essencials de la crisi catalana, ni s'espera que ho faci: "No canvien perquè tinguem reunions", ha dit textualment Calvo. Tot i això, la vicepresidenta ha intentat lloar l'acte de "normalització" que suposa aquesta reunió: "A un altre Govern li han fet dos referèndums i nosaltres, en un mes i dos dies, hem rebut el president Torra i hi hem parlat durant dues hores i mitja". Sembla, però, que aquesta no serà la última reunió entre els dos presidents. La vicepresidenta ha dit que Sánchez respondrà eventualment a la proposta de Torra, que l'ha convidat a reunir-se a Barcelona el setembre, tot i que ni ella ni Torra han confirmat si aquesta trobada es produirà efectivament a la tardor.

Propostes dins "l'autogovern"

Calvo també ha fet saber un acostament entre institucions des de l'escletxa d'un Estatut de Catalunya que porta anys en estat vegetatiu i sense desenvolupar després de les retallades que va patir el text aprovades pel Tribunal Constitucional. Per fer-ho, el Govern activarà les comissions bilaterals entre els dos executius que fan referència a qüestions sobre infraestructures, hisenda i transferències de competències, tal com contempla el text.

Aquestes comissions estaran presidides per la ministra de Territori, Meritxell Batet, segons ha anunciat la vicepresidenta: "Entenem que Catalunya pot millorar molts dels objectius i estem disposats a parlar-ne", ha dit.

Les reaccions

Després de la trobada, els partits hi han volgut dir la seva. Des d'ERC s'ha celebrat la reunió, però la formació s'ha mostrat força més critica que Torra, en assenyalar que, to i les "bones paraules" del Govern central, no hi ha "cap novetat" pel que fa al dret d'autodeterminació, en paraules del seu líder al Parlament, Sergi Sabrià. Encara més crítica ha estat la CUP, que ha advertit d'una possible reculada en el programa d'implementació de la república amb que JxCat va guanyar les eleccions del 21D, i que ha acusat Torra de voler "tancar per dalt el que la gent va obrir per baix l'1-O", segons el seu diputat Vidal Aragonés.

El líder parlamentari dels Comuns, Xavier Domènech, per la seva banda, ha assenyalat que "no cal moure's" del marc constitucional per "donar veu" als catalans i les catalanes", al·ludint a la posició del Govern central de rebutjar un referèndum apel·lant a la Constitució. A la vegada, ha expressat que, mentre es construeix aquest escenari Catalunya "no pot deixar d’avançar". "Cal construir per avançar, no esperar a construir i no avançar res", ha conclòs.

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, s'ha centrat a criticar Sánchez per el que considera "concessions a l'independentisme". "Han donat un cop d'Estat amb el que tenien i han estat a punt de trencar Espanya; imaginin-se si ara ens anem a més competències, menys supervisió, més recursos públics, més ambaixades, més adoctrinament a l'escola i més milions per a TV3", ha exclamat. En una línia semblant, el president del PP català, Xavier Garcia Albiol, ha considerat la reunió com un "error per al constitucionalisme", i que Sánchez ha "abandonat els catalans que no se senten independentistes".

[Hi haurà ampliació]