San Francisco homenatja la catalana Maria Branyas, la persona més gran del món

La Junta de Supervisors de San Francisco, l'equivalent a un ple municipal, ha aprovat per unanimitat una moció per homenatjar Maria Branyas, la persona més gran del món en vida. La catalana va néixer a la ciutat nord-americana el 4 de març del 1907 i hi va viure durant nou anys. La resolució ha declarat el 7 de novembre del 2023 com el Dia Maria Branyas, tant a la ciutat com al comtat de San Francisco.

El president de la Junta, el demòcrata Aaron Peskin, ha llegit part de la moció, on s'elogia formalment a la catalana. El dirigent ha afirmat que "de la mateixa manera que San Francisco, Maria Branyas s'ha reinventat contínuament i la seva vida és una gran història d'humanitat durant un llarg període de temps". "Branyas continua inspirant el món amb la seva longevitat, perseverança, bon sentit de l'humor, seny, gran coneixement institucional, energia i profunda saviesa", ha dit.

La iniciativa de la moció de San Francisco sorgeix del cineasta nord-americà Sam Green, que està fent un documental de les persones que són i han estat les més velles del món, incloent Maria Branyas. De fet, fa uns mesos es va desplaçar fins a la Residència Santa Maria del Tura d'Olot, on fa dues dècades que resideix, per poder conèixer-la.

Els primers nou anys als EUA

La moció repassa la vida de Branyas, que va començar al municipi nord-americà "en el si d'una família expatriada espanyola, d'origen català", que va emigrar a San Francisco "a la recerca d'oportunitats econòmiques". A més, narra que la seva família es va mudar a Nova Orleans, ja que la ciutat californiana s'estava reconstruint després d'un devastador terratrèmol i incendi el 1906, l'any abans del naixement de Branyas.

La família va romandre als EUA fins que va tornar a Catalunya el 1915, en un viatge en vaixell en plena Primera Guerra Mundial on el seu pare va perdre la vida i ella es va quedar sorda d'una orella per un accident jugant amb els seus germans.

També esmenta que es va casar amb el traumatòleg Joan Moret el 1931, amb qui va tenir tres fills –i ara té onze nets–, que va ser infermera a un hospital de campanya al bàndol nacional durant la Guerra Civil Espanyola, i que va continua d'infermera i assistent del seu marit fins que ell va morir el 1976.

Durant els anys 90, Branyas, amb més de 80 anys, va viatjar a Egipte, Itàlia, els Països Baixos i Anglaterra, va desenvolupar aficions com ara cosir, la música, llegir i tocar el piano, cosa que va fer fins als 108 anys.

Estudis científics

La moció també posa de manifest els estudis científics en marxa vinculats a ella, com el Projecte Branyas, de l'impacte de la Covid-19 en pacients de residències de gent gran, o bé la investigació liderada pel doctor Manel Esteller, que està estudiant el seu ADN per saber el secret de la seva longevitat i per descobrir "per què el seu cos és més jove que la seva edat", en paraules de Peskin.

En una entrevista amb l'ACN el 2019, Branyas va dir que la seva fórmula ha estat "una vida ordenada, socialment molt agradable i sense fer excessos". El 17 de gener d'aquest any va esdevenir la persona més vella del món en vida. Es troba aproximadament a mig any d'entrar en el rànquing de les 10 persones més longeves de la història, i a uns cinc anys i nou mesos de Jeanne Calment, la persona més vella que mai ha existit de manera verificada per la l’associació Gerontology Research Group.