El ministre de Sanitat, Salvador Illa (La Roca del Vallès, 1966), té més que interioritzat el seu paper com l'home que el capritxós destí va designar per estar al capdavant de la pandèmia més greu que ha viscut l'Estat espanyol. Només entrar a la sala de l'edifici de la Vicepresidència del Govern espanyol (on viu) per realitzar aquesta entrevista, va directe a les finestres i comença a alçar els estors i a córrer les vidrieres. "Cal ventilar", diu. I, a continuació, qui va assumir el ministeri que no volia Unidas Podemos i el paper del qual en l'Executiu estava més destinat a servir d'enllaç amb la taula de negociació amb Catalunya, treu una quartilla de paper amb tres breus notes inintel·ligibles des de la distància, i s'asseu a tornar a parlar de l'assumpte que ha envaït tota la seva vida en els últims deu mesos. Per primera vegada se'l veu optimista i anuncia el principi de la fi de la pandèmia. Se li intueix un cert orgull quan parla de com s'han fet les coses. I anuncia que es pot haver obert una altra manera de governar Espanya, en referència a això que s'ha anomenat cogovernança. Segueix centrat en la pandèmia, però mira de reüll a les eleccions catalanes, ja que no en va continua sent secretari d'Organització del PSC. És conscient que el seu treball no ha acabat com a ministre de Sanitat, encara que sap que més tard o més d'hora el seu futur estarà liderant als socialistes catalans.

En una de les seves últimes declaracions va dir que estem en el principi de la fi de la pandèmia. Vostè, que sempre ha sigut tan prudent en les seves valoracions, ho creu de debò? Quan arribarà aqueixa fi?

Sí, jo crec que succeirà i que estem al principi del final. I això és gràcies a les vacunes. Crec que podríem començar a administrar dosi de vacunes a principis de gener, amb seguretat. I tardarem, si tot va bé, cinc o sis mesos per poder tenir un percentatge significatiu de la població espanyola i europea vacunada. Entorn de quinze o vint milions al maig/juny i, probablement, al final d'estiu, estarà vacunat un 70% de la població. I això ja serà molt, encara que no serà la fi de la pandèmia perquè això es produirà quan hàgim immunitzat a un alt percentatge de la població mundial, i això ens portarà tot l'any 2021 i part del 2022, segons els experts. Però a Europa, encara que no sigui el final definitiu, estarem en un estadi molt diferent. Per això crec que estem en el principi del final amb aquest horitzó temporal que dic, de cinc a sis mesos.

Llavors, amb aquest 70% previst al final de l'estiu, estarem parlant d'immunitat de ramat o de grup.

Sí. És el que els tècnics diuen així, que les persones tinguin immunitat bé sigui perquè estan vacunades o perquè han passat la malaltia. És un percentatge ja significatiu, i encara que el virus continuï circulant, que quasi dues terceres parts de la població estigui vacunada és un avanç molt important.

Però abans d'arribar ací hem de passar Nadal, que pot ser determinant. L'Estat espanyol té moltes restriccions, però alhora un dels plans més laxos respecte a Itàlia, França o Alemanya. Seran suficients les restriccions?

Nadal és, efectivament, un moment crític. Però hem fet una crida molt clara a la ciutadania i molt potent. El procediment acordat amb totes les comunitats autònomes és el de quedar-se a casa. Reduir al màxim la mobilitat i els contactes. Les mesures de mobilitat acordades són dràstiques. Altres països ara estan en confinament municipal, i nosaltres ho tenim fa temps. En diverses comunitats autònomes hi ha hagut bastants setmanes en les quals els ciutadans no s'han pogut moure del seu municipi. Nosaltres decretem l'estat d'alarma a principis de novembre i el vam fer amb un horitzó de sis mesos en concordança amb les comunitats autònomes i adoptant mesures dràstiques. Les mesures per a Nadal jo crec que són mesures restrictives importants. Els experts que han treballat en aquest assumpte, en un grup de treball que creguem en el si del Consell Interterritorial, posen sempre més èmfasi en el compliment de les mesures que en les mesures en si mateixes. No té sentit decretar mesures que són d'impossible compliment.

Nadal és un temps especial, en el qual els éssers estimats es retroben, i evitar això hauria estat contraproduent. El que hem fet és limitar-ho. Escolti vostè!, com precisament vol a les persones amb les quals es retroba, redueixi-ho al màxim. I faci-ho amb aquelles persones que porten molts mesos soles, bé perquè estan en una residència o bé perquè estan lluny de la seva llar familiar. Faci-ho amb aquelles persones. Per això hem facilitat que en determinats dies no hi hagi restricció de mobilitat, encara que en general sí que existeixi restricció de mobilitat.

I hi ha por o temen una tercera onada després del Nadal?

Risc d'una tercera onada n'hi ha sempre. Per Nadal també per les característiques d'aquestes festes i perquè la situació és molt inestable. Jo no ho deixo de dir. M'han posat moltes vegades al llarg d'aquests últims mesos exemples de països que semblaven tenir una estratègia molt exitosa davant de la Covid-19. Al cap d'unes setmanes o uns mesos, no diré que s'hagi desmentit que aqueixa estratègia fos exitosa, però sí que s'han relativitzat els seus resultats. I això passa perquè tot és molt inestable. No ens hem de treure del cap que estem convivint amb un virus que és molt contagiós. Com més ens movem i més contactes tenim, si no ho fem amb les precaucions degudes, el virus es transmet. Per tant, és molt important recordar que fins que no hi hagi un percentatge significatiu de gent vacunada, que hem fixat entorn a l'estiu, en qualsevol moment pot haver-hi un repunt.

A més, cal tenir present que estem a les portes de l'hivern, on les activitats de desenvolupament humà es fan en espais tancats que afavoreixen la propagació del virus, i això és molt important. Va baixant lentament el nivell d'hospitalització i el nivell d'ocupació d'UCI. Ara estem en una mica més del 9% d'hospitalitzacions i en poc menys del 22% d'UCI, però és un nivell encara alt. I si hi ha més casos, a les setmanes hi ha més hospitalitzacions, a la setmanes hi ha més ingressos en les UCI i a les setmanes hi ha més defuncions. Per tant, hem encara de baixar més el nivell d'hospitalitzacions i ingressos en les UCI perquè, en el cas que hi hagués un repunt, tenir espai folgadament per poder atendre'ls.

Respecte a les vacunes. Quan es començarà a vacunar? I quant ens ha costat aconseguir les vacunes?

A l'Estat espanyol tenim prevista una partida de més de mil milions d'euros per a vacunes. Nosaltres hem format part de l'estratègia europea de vacunació i això ha sigut clau. Si no haguéssim anat els europeus junts, haguérem tingut moltes dificultats. I no solament Espanya, qualsevol país. Aquesta estratègia ha consistit, primer, a tenir per als ciutadans europeus les primeres vacunes segures i eficaces. I per això es va optar per comprar diverses vacunes i no apostar per una única. No hi havia certesa de quina seria la primera amb condicions de seguretat i eficàcia. Es va optar per set vacunes de tecnologies diferents.

A més, es va prevaldre i es va afavorir la capacitat productiva en territori europeu per poder garantir que, una vegada que hi hagués vacuna, estigués a la disposició d'Europa i també de la resta del món. I que fos en termes d'equitat, garantint que tots els països tindrem vacunes al mateix temps. Això ha sigut una estratègia molt fructífera. Sobre la base d'això, sense sacrificar visibilitat i eficàcia —i en això la garantia és l'Agència Europea de Medicaments (EMA), que té una legislació molt garantista a Europa—, Europa ha adquirit uns 1.400 milions de dosis. La majoria de les vacunes, sis de set, són de doble dosi. Això permetrà immunitzar a uns 800 milions d'europeus, i som uns 450 milions. A l'Estat espanyol ens correspondria aproximadament un 10% i tot això ens permetria començar a vacunar a principis de gener. De què depèn la data? Que l'Agència Europea del Medicament doni el vistiplau a les vacunes. Les dues primeres seran la de Pzifer i Moderna. Això pot canviar, però el que es preveu és que la EMA es reuneixi per analitzar els resultats de Pzifer el 29 de desembre i per analitzar els de Moderna el 12 de gener. Pot haver-hi modificacions i cal tindre clar que en cap cas se sacrificarà la seguretat. A partir d'aquestes reunions podrem vacunar en pocs dies. Estem treballant ja des de fa mesos amb les comunitats autònomes per tenir tot llest.

El Govern no és partidari de la vacunació obligatòria, però Galícia vol reformar la seva llei de salut pública per fer la vacuna obligatòria o multar a les persones que no es vacunen. Això ho pot fer? Què li sembla?

Hi ha un acord en el si de la Interterritorial sobre un pla de vacunació únic. Aquest és el pla que se seguirà i, al nostre judici i segons els experts, seria un error fer la vacuna obligatòria. El que cal fer és explicar a la gent els beneficis de les vacunes i, si s'expliquen, sembla que anirà bé perquè fins ara a l'Estat espanyol els índexs de vacunació han sigut molt alts. En vacunes infantils de mitjana entorn del 95%. Jo estic segur que si a la població espanyola se li respon als dubtes, que són legítims, i els ho expliquen els qui han fet el treball —científics, vacunadors i autoritats de les agències de regulació—, no farà falta vacunació obligatòria ni molt menys. La gent és raonable i la gent escolta.

Com serà la distribució de vacunes per comunitats autònomes?

La distribució serà equitativa i seguirem els criteris de prioritat que ens han dit els experts quant als grups de població: majors en residències, persones que atenen aquestes residències, resta del personal sanitari essencial i persones dependents no institucionalitzades. Les repartirem equitativament i establir un registre únic de vacunació per garantir que les vacunes s'administren amb aqueixos criteris i per fer un seguiment en termes de farmacovigilància sobre com evolucionen. Però és clar que es repartiran equitativament.

Isabel Díaz Ayuso va dir aquest divendres: "A aquest pas, tal com s'estan desenvolupant les coses, em temo que ens quedarem sense vacuna (a Madrid) fins i tot al gener, perquè el Govern d'Espanya gestionarà l'estratègia de la mateixa vacuna". Quina opinió té sobre les declaracions de la presidenta de Madrid?

No entraré en cap mena de retret ni valoracions en aqueix sentit. El dijous vaig comparèixer a petició pròpia en la Comissió de Sanitat del Congrés. De totes les vegades que he comparegut, ha sigut la que m'ha creat major sentiment de satisfacció perquè tots els diputats, amb grans diferències, des de Bildu fins a Vox, van dir: les vacunes salven vides i ens fiem de l'estratègia de vacunació. Les vacunes vénen perquè Europa s'ha posat d'acord a comprar-les conjuntament. L'Estat espanyol ha fet la seva part del treball. Hi ha un pla de vacunació i es vacunarà en les mateixes condicions i amb el mateix criteri a un ciutadà de Madrid que de Galícia que de Catalunya, com no podria ser d'una altra manera. Estem treballant perquè això sigui igual a Europa. I el nivell de coordinació amb les comunitats autònomes, també amb Madrid, és òptim.

Un dels greus reptes respecte a la vacunació és la distribució mundial. L'Índia i Sud-àfrica han demanat en l'Organització Mundial del Comerç que se suspenguin les patents de les vacunes contra la covid durant la pandèmia. Per què no es dona suport a aquesta proposta?

Una pandèmia és un fenomen mundial i només se supera si se supera a tot el món. Ningú vol deixar enrere a ningú. És un exercici de justícia i de solidaritat. I això Espanya ho té clar: estem per la cooperació i per la solidaritat, igual que Europa. Però hi ha diverses maneres d'exercir aquesta solidaritat. Un camí és el que vostè apunta. Un altre camí és el que està portant Europa: comprar més dosi, estimular i finançar la fabricació de capacitat productiva en el nostre continent i deixar clar en els contractes que les que no s'utilitzen seran donades a països en desenvolupament. A més, Espanya participa, com molts altres països, en la iniciativa COVAX.

Hi ha en el món més de 250 projectes d'investigació de vacunes. 11 estan en la fase final d'assajos clínics, i es continuarà finançant aquests projectes per tenir quantes més vacunes possibles. L'esforç de cooperació i la claredat que les vacunes han d'arribar a tothom el tenim des del principi. I el camí que hem utilitzat jo el veig oportú. L'altre és una iniciativa que haurà de ser valorada, però pensem que aquest camí és més ràpid.

L'esforç que s'ha fet a escala mundial ha estat impressionant. Amb el temps el valorarem fins i tot més. Un combinat de ciència i indústria. S'han finançat molts projectes de vacunes i ha de continuar funcionant aquesta aliança perquè s'han de fabricar milers de milions de dosis a tot el món. Hi ha iniciatives de fabricació a Europa, en el continent americà, en el continent indi, a Àsia... Ha d'haver-hi a tot el món sempre amb els estàndards de qualitat.

Malgrat que es comenci aviat la vacunació, continuaran les restriccions. Quant temps duraran les mesures de protecció social, com l'ús de mascaretes?

Quan hi hagi un nivell significatiu de població vacunada. Hi ha molt que no sabem encara sobre la immunitat de les vacunes i aquí hem d'aplicar el principi de precaució. Serà quan ens recomanen els experts que es poden anar alçant les restriccions, encara que jo sóc partidari de no precipitar-nos perquè tots hem vist l'any que portem. Començar a vacunar és molt significatiu i indica un horitzó, però no ens podem precipitar baixant restriccions perquè no és tan difícil que torni la transmissió.

Fins quan creu que és adequat que es mantingui l'estat d'alarma? Si les dades continuen sent favorables, es podrà aixecar al març?

Ho veurem. Nosaltres vam voler fixar un horitzó que donés un marc d'estabilitat i predictibilitat en la presa de decisions. Per això advoquem per un període de sis mesos. Crec que els fets ens estan donant la raó perquè feia falta crear un marc extraordinari. És veritat que acaba el 9 de maig i que el president es va comprometre dos mesos abans, el 9 de març, a analitzar la situació. Caldrà demanar un informe als serveis del Centre de Coordinació de Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), valorar en la Interterritorial i llavors caldrà prendre la decisió. No hi ha cap voluntat de tenir un estat d'alarma innecessari, però tampoc ha d'haver-hi una precipitació per aixecar mesures que poden ser necessàries.

No requeriria una votació nova?

No. I cal tenir en compte que ja hi ha mecanismes de rendició de comptes. Jo vaig regularment al Congrés a explicar la situació. El president es va comprometre a anar al Congrés cada dos mesos. Molts presidents autonòmics rendeixen compte davant els seus parlaments. I insisteixo, amb tota la prudència del món, crec que ha funcionat aquesta estratègia perquè les comunitats puguin respondre amb les seves mesures a cada realitat.

Com va la formació de l'avaluació independent? El grup creat en el Consell Interterritorial de Salut ha trigat un mes més dels acords a lliurar l'informe. I, per l'esborrany de l'informe, sembla que no arribarà fins a l'abril. No se'n va massa lluny?

És el que recomana el grup de treball. Sempre vam dir que calia fer un esforç per a tenir una avaluació independent. El president del Govern en seu parlamentària va instar a això. Sí que m'agradaria que es fes amb un esperit constructiu. Decidim fa uns mesos que ha de ser interterritorial; del Govern d'Espanya i de les comunitats autònomes. El grup de treball ha fet una proposta d'avaluació i marca els terminis de temps. No hem d'oblidar que estem encara combatent el virus, però estic segur que podem treure lliçons molt profitoses.

Mirant al futur, creu que cal treballar per millorar les condicions laborals dels sanitaris acabant, per exemple, amb la temporalitat?

Crec que tots hem posat molt en valor l'enorme professionalitat i formació excel·lent de tots els nostres treballadors de la sanitat pública. La temporalitat mai és bona, perquè tots hem de tenir un horitzó d'estabilitat en la nostra professió, i això és extensible a l'àmbit sanitari i públic, però les competències no són nostres. Les condicions laborals concretes corresponen a les comunitats autònomes, encara que és veritat que es pot debatre sobre això. Jo m'ofereixo a això si es vol fer de manera coordinada.

El Sistema Nacional de Salut necessita una reforma?

Amb ànim de diagnosticar, però no de criticar, en els últims deu anys, des de la gran recessió de 2008, a l'Estat espanyol moltes polítiques públiques s'han vist ressentides per la insuficiència de recursos econòmics i financers. També la sanitat pública. El que ha passat ens ha fet veure que això no és un bon camí. De fet, la resposta d'Europa a la crisi econòmica i social és radicalment diferent, i crec que alguna cosa ha hagut de veure Espanya i el seu president. És una política expansiva, keynesiana. Afortunadament, vam aprendre d'aquella crisi. Cal cuidar més el sistema, cal invertir més en el sistema i això es reflecteix en els Pressupostos. Estic segur que en la majoria de comunitats autònomes també s'ha vist o es veurà reflectit en els seus pressupostos. Crec que el correcte és fer-ho d'una forma progressiva, no de cop. Però crec que el sistema de salut a Espanya, dit amb prudència i havent-hi espais de millora, ha funcionat raonablement bé. Vegem el que ha passat en altres països amb renda per càpita molt més alta que Espanya. Això no vol dir que nosaltres no hàgim de prendre bona nota d'allò que s'ha de millorar. Hi ha qui diu: "Escolti, això de l'Estat compost no funciona molt bé". Però jo crec que sí que ha funcionat. Crec que és molt més eficaç, eficient i raonable.

Pel que vostè diu, potser ha funcionat per primera vegada en aquest país això que anomenen la cogovernança. Per la seva experiència, està preparat el país per desenvolupar aquesta governança? Què ha après? Quins mecanismes es poden millorar?

Doncs jo estic d'acord amb vostè. O almenys ha estat el repte més rellevant que hem tingut sobre aquest tema. Jo crec que la pandèmia ha posat en tensió totes les estructures de governança de tots els països, fossin els que fossin. La nostra estructura de governança és d'un Estat compost i jo crec que ha funcionat raonablement bé. Hi ha hagut més conferències de presidents en aquests mesos que en tota la història. Ens queda espai de millora? Sí. Hem après d'això tot? Sí.

Això és traslladable a altres àmbits?

Jo crec que sí, i hem vist que ha d'haver-hi mecanismes de coordinació. Potser el repte més important serà trobar una expressió millor de cultura d'Estat compost. És a dir, a vegades he apreciat a alguns responsables autonòmics un excessiu interès per diferenciar-se de les postures acordades, marcant la particularitat o l'excepcionalitat. A vegades això obeeix a una situació objectivament singular. Altres vegades no. Jo crec que la ciutadania el que demanava en aquests casos ha estat: "Posin-se d'acord i anem tots junts en això". I em sembla que a vegades ha costat massa dir que anirem tots junts i que no passa res. I sí, pensem molt diferent. Jo el que dic és: "Tinc un projecte per al meu país molt diferent del que té vostè, però en aquest tema hem d'anar plegats".

Hem posat per primera vegada en funcionament les accions coordinades de salut pública. Són acords que prenem d'obligat compliment. La Interterritorial del Sistema Nacional de Salut s'ha revelat com un òrgan essencial per a la coordinació i crec que en el general ha funcionat bé. Hi ha una fita: el 14 d'agost votem per unanimitat tancar l'oci a tot l'Estat espanyol. És competència de cada comunitat, però va tenir molta potència que ho féssim tots junts. Va haver-hi una altra fita amb els acords en matèria d'educació, que han funcionat bé. Altres països han hagut de tancar l'educació presencial i Espanya no. S'han respectat les competències de les comunitats autònomes, però tots junts fixem el que eren 23 mesures que ens vam comprometre a llançar junts.

És això una altra manera de governar l'Estat espanyol?

Jo crec que sí. Hi ha un impuls molt decidit en aquesta direcció d'aquest Govern i del president. Jo crec que és un mecanisme de governança corresponent a un Estat compost.

D'un Estat federal, es podria dir.

Sí, es podria dir, encara que prefereixo Estat compost. Insisteixo que ha funcionat raonablement bé. Hi ha espai de millora, sens dubte. La desescalada ja va tenir aquest component i la segona onada també l'està tenint.

A més de ministre, vostè continua sent secretari d'Organització del PSC. El seu nom s'ha remenat com a candidat per a aquestes eleccions, encara que vostè sempre ho va negar. Serà el substitut d'Iceta? Es veu com a primer secretari del PSC?

Iceta no té com a tal substitut, perquè Iceta és una persona amb vocació política molt sincera. És una sort poder treballar al seu costat perquè un aprèn de la seva vocació i del seu coneixement polític, i ell serà el candidat del PSC a la Generalitat. Al meu judici, no hi ha millor candidat. Després veurem què ofereix el futur.

Per tant no ho descarta...

Però Iceta té molt temps al davant. Jo crec que és la millor opció que tenim tant per dirigir el partit com per ser el candidat. Ara estic centrat en això.

Finalment, han estat deu mesos molt durs els que porta al capdavant d'aquest Ministeri en una situació molt difícil. Quin ha estat el pitjor moment que ha passat?

Hi ha hagut diversos moments durs. Els primers dies d'abril, quan hi havia tants morts, van ser molt complicats. Però va haver-hi un moment especial i va ser quan li vaig haver de dir al president del Govern espanyol que calia limitar l'assistència als enterraments. Recordo la mirada del president: "És necessari?". "Sí", li vaig dir jo. "Endavant", em va dir. Va ser molt difícil perquè una defunció ja és complicada, però amb aquestes restriccions encara més.

Hi ha un altre perquè, en part, em vaig sentir responsable. Va haver-hi un col·laborador molt important del ministeri en aquells moments, Faustino Blanco, que des dels primers dies em va dir que el seu pla de vida ja no era continuar, que li encantaria estar en l'equip, que no és que no tingués ganes de treballar amb mi, però que volia tornar amb la seva família a Astúries. Li vaig demanar temps per a buscar a algú i va començar la pandèmia així que es va quedar. Va ser un dels moments més durs del ministeri de Sanitat i va haver d'estar perquè era una persona molt rellevant. I va estar amb jornades extenuants. A principis de maig, per un problema de cor, va haver d'anar a l'hospital i estar ingressat. S'ha recuperat bé, però em va impactar molt.

Ara que ha esmentat al president. Hi ha hagut diferències amb ell? Li ha donat suport?

Jo he sentit sempre la confiança del president en la feina que feia. El president des del principi ha volgut estar informat diàriament de l'evolució de la pandèmia i ha generat un marc de la presa de decisions racional i serè. I això és molt més important del que sembla. Jo en aquest marc m'he sentit millor, m'he sentit escoltat. En aquest sentit, la seva confiança i el seu suport ha estat fonamental.