El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica aquest divendres la resolució per prorrogar quinze dies més el tancament dels locals d'oci nocturn. La decisió es pren "per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de la covid-19 en l'àmbit de les activitats d'oci". Aquest dissabte vencien els quinze primers dies de la mesura que va entrar en vigor el 25 de juliol. La resolució dicta "la suspensió de l'obertura al públic dels locals i establiments que disposin de llicència per a les activitats de discoteca, sala de ball i sala de festes amb espectacle", així com "la suspensió de les activitats musicals amb pistes de ball o espais habilitats fora dels establiments establerts en l'apartat precedent".

Les discoteques seguiran tancades, però els bars i restaurants podran obrir després de mitjanit, segons va decidir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), una decisió que la conselleria de Salut preveu recórrer la setmana vinent.

Risc de rebrot

Catalunya registra 1.057 nous casos de covid-19 confirmats per PCR i el total s'eleva a 84.034, segons l'últim balanç del Departament de Salut. La xifra total és de 104.291 casos (1.181 més) amb totes les proves. 12.812 persones han mort des de l'inici de la pandèmia, després que les funeràries hagin reportat 10 defuncions en les darreres hores. El risc de rebrot ha baixat dos punts respecte a l'anterior balanç i se situa en 161,95; es manté estancat molt per sobre del llindar de risc alt, que se situa en 100, si bé ha baixat respecte a la setmana passada (177,44 del 21 al 27 de juliol). La velocitat de propagació del virus no varia i és d'1,03. El nombre de pacients es manté en 576 i 106 pacients estan a l'UCI (108 en les últimes dades).

Manca de preparació per una pandèmia

Una vintena de científics han demanat una "avaluació independent i imparcial" de la gestió del coronavirus a l'Estat espanyol, tant la del govern de Pedro Sánchez com les dels executius autonòmics, per part d'un panell d'experts estatals i internacionals. En una carta publicada a la revista internacional d'àmbit científic The Lancet, els signants defensen que cal trobar una explicació de per què Espanya s'ha vist tan afectada per la covid-19, tot i tenir "un dels millors" sistemes sanitaris del món. "En aquests moments és necessària una avaluació integral dels sistemes d'atenció sanitària i social per preparar el país per futures onades de covid-19 o futures pandèmies, identificant debilitats i fortaleses, i lliçons apreses", afirmen.

"Aquesta avaluació no s'ha de concebre com un instrument per a la distribució de culpes", diu la carta, sinó com una manera d'identificar les àrees que s'han de millorar. "Animem el govern espanyol a considerar aquesta avaluació com una oportunitat que pot portar a una millor preparació" així com a la prevenció de morts prematures i a la construcció d'un sistema de salut "resistent", amb l'evidència científica "al seu nucli".

Entre la vintena d'experts que signen la carta, hi ha la cap del grup CIBER d'Epidemiologia i Salut Pública de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, Carme Borrell; la responsable del grup de recerca en cures de salut (GRECS) i professora d'infermeria de la Universitat de Lleida, Montse Gea; l'epidemiòleg investigador d'ISGlobal Alberto García-Basteiro, la viròloga del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, Margarita del Val o el professor de la Universitat Rovira i Virgili Alex Arenas.

Com a possibles explicacions al fet que Espanya estigui "entre els països més afectats" pel coronavirus, apunten a "la manca de preparació davant pandèmies", amb un "dèbil sistema de vigilància, baixa capacitat de fer test PCR i escassetat d'equips de protecció", així com "una reacció tardana de les autoritats", "un lent procés de presa de decisions", un "gran nivell de mobilitat i migració", "poca coordinació" entre Estat i autonomies, "baixa confiança en els consells científics" o les desigualtats socials i l'envelliment de la població.

Cribatge massiu a Catalunya

El Departament de Salut manté, d'altra banda, la política de cribatge massiu iniciada a Ripollet i Sabadell i que es preveu realitzar en altres poblacions.

Una gran quantitat de veïns de Terrassa han acudit aquest divendres a fer-se la prova PCR, responent així a la crida feta per les autoritats sanitàries per detectar ciutadans amb covid-19 que siguin asimptomàtics. El cribratge se centra en els veïns dels CAP Rambla i Terrassa Nord, dos sectors on els últims dies ha crescut especialment la incidència de la malaltia. Les proves s'adrecen a persones d'entre 15 i 45 anys, ja que són les que tenen més relacions socials. Segons l'Ajuntament i el Departament de Salut, des de principis de mes al conjunt de la ciutat hi ha una mitjana de 32 nous positius de covid-19 cada dia. "La situació no és alarmant, però sí que ens preocupa", apunta l'alcalde, Jordi Ballart.